El Naip número sis: els enamorats

De vegades un vel em cobreix, i ja des de bon matí. No sé què fer. M'assec a escriure però poc després ho deixo, em calço i surto a caminar. Fa vent, i el vent també sembla desorientat: bufa d'ací d'allà, gira la cantonada i després torna. Alça papers de vells diaris i els eleva en espiral. Un metre, un metre i mig, dos metres. Després els deixa caure, com si s'hagués cansat de maltractar els fulls.
Quan torno a casa agafo el joc del cartes. El Tarot no és el meu fort, però m'agraden els dibuixets. De vegades faig això: una sola carta. M'ho jugo a una sola carta. Preparo la taula, abans. Encenc una cigarreta i espero que hi hagi una mica de fum. Encenc la lampareta verda. Tallo la pila, n'extrec una: l'arcà número sis, els enamorats.

A dalt hi ha un sol radiant, al mig del qual Cupido cofat amb perruca blavosa apunta l'arc.
A sota, tres personatges. Al centre hi ha l'home, i una dona a cada banda. L'una -a la dreta de la imatge i a l'esquerra de l'home- és rossa. L'altra té el cabell fosc. Com la majoria de cartes, conté un misteri obvi fins i tot per al profà. L'escena és ambígua. Què dimonis representa?
Cal mirar els detalls. Les mans, en especial: la dona morena, coberta amb una gruixuda capa roja posa una mà a l'espatlla del xicot i sembla que l'altra se li atansi als genitals: insinua una relació potser de companys (l'espatlla), de companys sexuals. La rossa en canvi li assenyala el cor amb una mà i amb l'altra s'assenyala el seu propi ventre. L'home, estàtic, s'arrapa el cinturó amb una mà, indecís, prudent. La segona mà de l'home no és visible. Les expressions també compten: la morena du una ganyota seriosa als llavis, potser embargada per la passió. La rossa somriu dòcil i ell fa cara de pasqua, sempre circumspecte, paralitzat.

Els experts diuen que Els enamorats no parla de l'amor, sinó de la presa de decisions. Diuen que allò que veiem és la situació en què cal decidir, decidir-se, representat per l'elecció entre dues dones i entre dos models de relació que estan insinuats al dibuix. Potser vol dir l'elecció entre l'amor familiar i l'amor passional. Costum o aventura. Llar o carretera. Idil·li sexual o seure plegats a mirar la TV, al sofà de casa. Però espera un moment, tornem a Cupido, qui sembla que ja ha pres una decisió: Cupido apunta vers la rossa, sens dubte. Cupido vol que els joves formin una família. L'home en canvi es mira la dona morena, la que no li parla de familia sinó de plaer i d'aventura. Déu vol que els homes formin famílies i els homes volen gaudir una estona.
La rossa i la morena... ara no recordo si Jung en diu res d'aquesta simbologia. Hollywood en canvi l'ha usada fins a l'extenuació, amb totes les variants imaginables. David Lynch, sempre obscur, troba una sortida a Mullholand Drive: la rossa Betty (Naomi Watts) i la morena Rita (Laura Elena Harring) són en realitat la mateixa persona, són intercanviables, substitutes mútuament l'una de l'altra.

Jo avui, encara amb l'esperit esbullat per la ventada, penso que no es tracta de decidir entre dues dones ni entre dos tipus d'amor: es tracta de decidir què faig amb la meva vida. Sento com ressona el vers de Rilke a la fi del sonet "Tors arcaic d'Apol·ló": Has de canviar de vida, has de canviar de vida...

(Nota bene: l'ull observador haurà descobert les diferències que hi ha entre la descripció que faig i la imatge de l'encapçalament. Forma part del joc: sembla que cada edició dels naips conté estranyes variacions, potser per confusió de l'impressor, pressurós per acabar la feina i cobrar-la. Jo he descrit el naip que tinc a casa, que no és aquest. Vet aquí com és de senzill embolicar la troca, amb un sol dibuix: imagina doncs, amb la vida).