dimecres, 23 maig de 2012

Educar i passar el mort: "Rigau, que te quiero, Wert"


Els dos viuen una apassionada història d'amor. Ella, tan recta, tan tocada i posada, tan nostrada, tan monja. Ell, fatxenda, despectiu i altiu, menyspreant tot i tothom. La Rigau, i en Wert, tan rancis ells, juguen a la puta i la ramoneta.

A ulls poc experts es diria que potser estan enfadats, desavinguts. Ella sembla ofesa i enfadada i diu als amics i coneguts:

- Fixa't, tu, encara em demana més!

Ho diu quan ell anuncia 30 alumnes per aula, no, no mil cops no!. Però la irritació - mal simulada- li dura ben poc. Ben aviat fan les paus, es fan l'ullet, s'admiren, ballen el vals i ens fan ballar la polca a la resta.

Quan acaba el ball ell se'n va, borratxo i feliç, a dormir la mona. Però l'endemà es lleva amb malestar, amb el cap tèrbol i imatges fosques que l'envolten. Ja no sap discernir si són de somni o reals. Aclaparat se'n va a Europa i es confessa: Ella és una ama sàdica vestida de cuir negre que el va lligar i fuetejar per obligar-lo a fer el que ella volia. No he estat jo, proclama, ha estat ella!

De nits es truquen i es perdonen.
- No ho volia fer, dona.
- Ves, ves, carallot, que ja saps que t'ho dic en broma...

Al binomi Rigau-Wert li van bé les coses, segueixen el seu vodevil cara a la galeria, i de portes endins brinden alçant les copes a l'unísson: "Per la privatització. Visca!"

A aquestes altures ja no enganyen ningú. Tots sabem que és pantomima, teatre del dolent. Repeteixen amb la cançoneta de la taula de multiplicar que res del que decideixen no afecta la qualitat. Segueixen pensant que som imbècils.

Ves per on, la consellera proclamava ja la seva política, en un missatge ambigu que té mil lectures: Una manera de fer. I tant que és una manera de fer, la seva manera de fer, una manera de fer que respon a un projecte clar i diàfan. El neoliberalisme més salvatge: privatitzar l'educació, crear uns alumnes marginats de segona, i tan sols permetre que els alumnes de la seva classe burgesa i benestant, puguin accedir a l'educació. Ells dos busquen el mateix, afavorir la classe benestant, aconseguir que els rics siguin cada cop més rics, i els pobres, més pobres i ignorants.

Ahir hi va haver una vaga històrica per protestar contra aquesta violència instittucional salvatge que dia rere dia colpeja els més dèbils. Va ser convocada des de tots els àmbits educatius, i tan sols per això ja és una fita. Ja sabíem què passaria d'antuvi: els dos enamorats menystenen el seu impacte.

Diuen que a moltes de les escoles que van obrir es van fer unes classes diferents: a plàstica, van pintar pancartes, a matemàtiques els van ensenyar la contradicció de les xifres oficials, dos i dos ja no fan quatre; a català van escriure eslògans; a medi els van explicar que l'any vinent serien més a classe i que no podrien fer mitjos grups... Potser va ser una manera diferent de protestar. No apareix a les xifres, perquè a les dretes no els interessen les vagues.

Entretant els professors de l'escola pública segueixen al peu del canó, cada cop amb menys mitjans, cada cop amb més dificultats. Fent mans i mànegues per combatre el declivi que els imposen els polítics. Jo també recordo aquella professora que em va esperonar a saber més, a encuriosir-me. A aprendre a aprendre.



8 comentaris:

  1. Per cert: ara que tindran uns quants centenars de logopedes a l'atur, la Rigau i en Trias se'n podrien pagar un a mitges. En diner negre, és clar.

    Bromes apart:
    Només un país d'idiotes es permet rebaixar el pressupost en educació, però només un país d'idiotes vota el qui retalla aquest pressupost. El projecte de reforma educativa Rigau-Wert (idèntic, mimètic, no sabem qui inspira qui) ens torna a l'Espanya de post-guerra. Aules massificades -amb la diversitat que abans no existia- pocs mestres i mal pagats, pocs recursos: una educació subsidiària per a pobres.
    Tal com està pintat, tornarem a veure com els mestres posen els bons alumnes a primera fila i deixen la resta al darrera, perquè la selecció natural vagi fent. Molta verborrea sobiranista, molta bandereta i total per tornar al darwinisme.
    Em penso que prefereixo una solució a la grega: que ens intervinguin, que suspenguin els pagaments i que peti. Que es convoquin eleccions i ja en parlarem. Un temps d'anarquia ens aniria de conya.

    Ahir, una impressionant entrevista a la consellera a 8tv (la seva). Quan intervé la grollera Pilar Rahola, inculta i maleducada, comença així:
    -M'agrada molt aquesta consellera!
    http://www.8tv.cat/8aldia/videos/la-consellera-densenyament-irene-rigau-valora-lafectacio-de-la-vaga/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa mal l'estómac la pila de mentides que diu la consellera en aquesta entrevista.
      Dir que desdoblaran grups amb 28 a p3 es mentida, dir que tenen objectius oposats al ministresés mentida. Dir que la vaga va dedicada al ministre i no a ella és ser cega o idiota (malparida, directament). Però "la culpa és d'ell, la culpa és de Madrit" és la cançoneta de sempre de CiU. No en saben d'altra.

      Em temo que el panorama és molt negre.

      Elimina
  2. Quina raó teniu en els vostres textos! I no cal parlar de la Sanitat, de la Investigació, dels Serveis Socials, i.... de tantes i tantes parcel.les que aquests malparits ens estan dinamitant.
    Cal que seguim impassibles i no lluitem, per moltes majories (falses per cert) que tinguin? No els hauriem de dur a tots plegats davant de la Justícia (si es que en trobem alguna de veritable i fiable, no com la que tenim) ?

    ResponElimina
  3. Davant de la justícia? No sé quina mena d'ingenu ets, Josep Lluís, però em temo que un dels grossos. A la Sanitat s'està intentant dur Boi Ruiz als tribunas per delicte contra la salut pública, però en fi... A mi em sembla que només ens queda un altre recurs.

    ResponElimina
  4. Tot això ho pagarem molt car. I no només per la situació actual. El mal ve de molt lluny i tot això ho agreujarà. Jo, ho sento, però quan parlem d'educació aquí sí que les responsabilitats són compartides: a l'estupidesa política s'hi afegeix la manca d'educació familiar i el menyspreu als mestres i professors. Hi ha una generació de joves sense estudis i sense professió que han viscut de la sopa boba familiar, que són un complets inútils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho has de sentir: les responsabilitats són compartides. En els altres posts que he dedicat al tema sempre he posat l'accent en la col·laboració entre mestres, pares, escola. No ho puc entendre d'altra manera. Però el paper dels nostres polítics actuals i les seves polítiques salvatges neoliberals condemnen els més febles a la ignorància. Ens volen ignorants, estúpids. I és cap aquí on ens menen. Totes les retallades van en un únic sentit: afavorir la seva classe social, burgesa, benestant.
      De tota manera generalitzar és arriscar. Amb aquesta generació hi conviu també la mateixa, per edat, preparada, però condemnada a un futur molt negre.
      Aquest és un tema molt complex i amb molts implicats.

      Elimina
  5. es el que li agrada a la dreta, privatitzar-ho tot. Si vols bona ensenyança, paga-la. Si vols anar al metge, pagal. Això si, per pagar la jubilació dels banquers sempre tenen 4.000 milions apunt. Els pobres, quan més tontos, millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, no només tenen 4.000 milions per jubilacions, sinó que també tenen 25.000 (o els buscaran) per rescatar la fatxenderia de Bankia. Espera't que això no ha acabat encara.
      I per l'educació i la sanitat, res.

      I mentrestant, les televisions ocupen la programació amb bestieses con poes del rei i altres tonteries. Del "Pa i circ", els comença a faltar el primer element i posen la carn a la graella amb el segon... i això no és dolent. El canvi és més proper.

      Elimina

Related Posts with Thumbnails