divendres, 23 novembre de 2012

La Bèstia



Fa setmanes que el cicle del terror ens tenalla la gola. Omple les pantalles. Ja, des de finals de l'estiu, n'emeten imatges als telenotícies.

Quan connectava la pantalla m'esgarrifava. De tant en tant ens miràvem astorats, la perplexitat fixada al rostre, mentre el parpelleig brillant mostrava els líders messiànics projectar les seves manipulacions. Recordo aquella nit quan, arrapada al teu cos, vaig ofegar un ronc profund contra el teu pit. Tots dos tremolàvem. Tan sols trobàvem recer en els nostres petons.

Pels carrers de pobles i ciutats es va estendre el terror. Van agafar la il·lusió (no hem d'oblidar que la paraula te la mateixa etimologia que il·lús) i la van ultratjar, masegar, violar, per tapar les seves vergonyes. De tot aquell horror que ells havien provocat, ja gairebé ningú no en parlava. Als diaris, a les televisions, la bèstia s'erigia com a solució a tots els problemes. Negaven el fet que ells eren culpables, culpables de l'horror.  Ara, ja ningú no sabia del cert quan havien començat els atacs. Ho havien esborrat de la memòria.

Tan sols sabíem que érem pobres. Perquè havia estat llavors quan ens van fer pobres.

Robots amb porres patrullaven els carrers i disparaven pilotes de goma rebentant ulls innocents.

Una Bèstia camuflada d'il·lusió poblava els carrers, però molt pocs ho sabien. Molts pocs ho entenien. Havien venut la seva ànima al diable.  I el diable havia deixat anar la bèstia sobiranista a canvi.

Ho pagarien car. Vendre's l'ànima per una vaga promesa.
Vendre-s'ho tot, perdre l'educació, la sanitat, el dret al subsidi, les pensions, l'atur, per una vaga promesa.

Llucifer va somriure sarcàstic des de la seva taula de despatx presidencial mentre dipositava les tisores sobre la taula. Ho aconseguiria.

La bèstia sobiranista deambulava pels carrers.



Aquest diumenge aniré a votar perquè, tot i la democràcia precària que tenim, 
encara sento que les nostres pares i avis van lluitar i perdre la pell  per tenir-ne una. 
No era aquesta, aixo es cert, 
però encara sento que votar és la meva obligació com a ciutadana. 
Votaré les CUP , em semblen l'opció més clara.

15 comentaris:

  1. jaja. Bé, jo no votaré les CUP perquè jo, que em mola mogollon aquesta bèstia sobiranista, doncs penso que si ha d'entrar aquesta bèstia per la porta grossa no serà pas amb les CUP. Però em cauen bé les CUP perquè estan fins els collons d'Espanya i de les retallades, i ho diuen ben claret. El dia que siguem independents els puc arribar a votar. Però de moment...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo veg la bèstia com una disfressa per tapar altres vergonyes, per dissimular, per distreure, la pastanaga que ens ofereix CiU per poder tenir majoria absoluta i poder donar-nos més xarop de bastó.

      Elimina
  2. esperem que en Llucífer es talli el dit o el que sigui ..abans de retallar res més..!
    i que la bèstia amansi..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que li posin difícil, però no en tinc moltes esperances.

      Elimina
  3. El problema és barrejar-ho tot. A la bèstia li hem de fotre pals perquè el seu model econòmic no és el que volem. I a l'altre bèstia més llunyana, que també aplica el mateix model econòmic, també li hem de fotre pals perquè no ens lligui i poguem fer el que volguem, equivocats o no, però amb la nostra decisió. El problema és els que intenten posar al mateix sac les dues qüestions dient que això ara no toca... perquè mai toca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bèstia major està a uns mil cinc-cents quilòmetres. Però les altres dues li són fidels servidors.
      Sento que tot plegat és una maniobra de distracció molt cara. I que no servirà per res.

      Elimina
  4. ja veig que serem com Islandia, fora de la UE...

    ResponElimina
  5. Al fil del que diu en Galderich, hi ha més d'una bèstia: la d'allà i la d'aquí, totes dues funcionant amb models econòmics semblants; i la d'aquí que ens pinta, a més, un sant Jordi que toca el flabiol com el flautista de Hamelin i promet matar la bèstia d'allà, i els ogres que espanten aturats, desnonats i afamats a cops de porra. Em desagrada, per dir-ho fi, que qui és responsable, directament o indirectament, de la situació que vivim governi el nostre destí. No vull llops amb pell d'ovella.

    El dret d'autodeterminació dels pobles és un dret inalienable, però la justícia social va abans. Garantim un model econòmic i d'estat que la permeti i la independència vindrà sola perquè governar i fer política (la hem de fer tots) és més fàcil des de baix: fem municipis independents i les interdependències sorgiran de forma natural.

    Eulàlia, entenc la teva decisió de votar les CUP, però tindria més sentit una aliança ICV-CUP, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema és que ens demanen que votem llops, bèsties, disfressats d'ovelles i que han amagat dos anys de govern fracassat, insensible, d'un neoliberalisme salvatge.

      Pel que fa al meu vot, encara estic entre aquestes dues opcions, no et pensis que tot és blanc o negre... i sento, com tu, que seria molt millor una aliança ICV-CUP.

      Elimina
  6. Hem estat uns quants blogs que hem gosat opinar lliurement sobre el tsunami sobiranista que ens plantejava un partit neoliberal, privatitzador i perillós. Vull pensar que som responsables (en una petita part) de la gran patacada electoral que s'han endut.
    Ara cal celebrar (seguir celebrant) la castanya que s'ha endut l'Arturito. Finalment ha descobert que no es pot dur un país cap enlloc sense un projecte de justícia social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé que ho hem passat la nit electoral, descobrir que finalment: "Catalunya no és tan imbècil com l'Arturito es pensava"!

      Hi molts qui han de fer reflexió aquests dies, per exemple els mitjans de comunicació que van errar molt tota l'anàlisi.
      Sempre és difícil quin paper han tingut els blogs i les xarxes socials -siguin virtuals o "físiques"-. Però a mi em sembla que els 3 diputats de les CUP no s'expliquen sense el paper de les xarxes socials, perquè els mitjans "tradicionals" els han ignorat.
      Ahir el paper de TV3 va ser penós: 2 discursos sensers dense retallar del Mas, i en canvi tots els altres candidats van sofrir retalladestes: el de Esquerra tallat sense raó per donar aps a una de les seves periodistes, i tots els altres candidats a mitges, el de les CUP en diferit i editat, en fi...

      Elimina
  7. El paper de la TV3 avui voreja la neurosi:
    http://puntsdevista.wordpress.com/2012/11/26/resaca-post-electoral/

    ResponElimina
  8. Bèstia sobiranista? Puc entendre el teu criteri, Eulàlia, però crec que exageres...

    I que consti que -sobiranista jo, no t'ho nego- no he votat Mas -la dreta, deus pensar- ni les CUP -que em depassen per l'esquerra.

    O sigui que "cada palo que aguante su vela". Començant per l'Artur, és clar, que té ara motius de reflexió...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest "nou concepte" que CiU s'ha tret de la màniga és obscur, tèrbol, difus, borrós. S'han afartat d'utilitzar eufemismes. És l'ús partidista el qua causa terror, veure com ens tracten d'idiotes.

      Afortunadament, el que s'ha demostrat aquest diumenge és que Catalunya no és tan idiota com l'Arturo es pensava.

      Elimina
  9. Creo que algún día empezaremos a hablar de personas en vez de estados y ese sera un buen comienzo, el mejor comienzo.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails