divendres, 15 de novembre de 2013

Trencadisses i reconstruccions



El mes de març el món es va trencar en mil bocins. Bocinets petits com els de la lluna del cotxe quan una pedra pica i esclata en una boira feta de vidre.

No reconeixia el món a través del vidre. Cops i solitud extrema.
M'enfonso i busco flotadors, i tan sols un fil de telèfon que em parla hores, lluny, m'escolta la veu greu, la teva, m'escolta i m'allunya alhora. La veu es fa feble, em repta, em provoca i fins i tot de vegades m'insulta.

El món fet a miques sota els cops. El món fet a miques i jo no el puc ajudar mentre em peguen. El món esbocinat, la veu de dona que em diu ja no sé què dir-te. I deixo de veure-la.

Vaig deixar d'escriure, el mes de març, mentre tu t'allunyaves i el món es desfeia. Estaves a prop i lluny, i la veu cada cop més feble, inaudible. I els bocinets de món trencats sota els meus peus i jo caminant descalça sobre els vidres.
Pateix la filla i jo em perdo. Ho paguem les dues. No et reconec filla, no et reconec, mare.

El bloc de formigó cau des del primer pis barrant la sortida. Cau un bloc un dia, un bloc un altre, la pila de blocs es fa immensa. El món fet a miques mentre el formigó barra la porta.

El telèfon m'uneix al món. No és agradable, sentir el teus crits, els teus dubtes.

El mes de març tot era fosc, trist buit. No em podia ajudar a mi, ni a tu, ni a ella.
No hi ha sortida. Només hi ha una sortida. Tenim un sortida. I la prenem.
La vaig prendre.

Avui, dia en què escric, hi ha una data al calendari que refulgeix, 11 de novembre. El món és més gris que fa dos anys. El món té una llum verdosa i aspre.

Pel camí ens hem perdut.






***
Aquest escrit, una mica críptic, resumeix perquè no he escrit res a Riell bulevard, des del mes de març.

Related Posts with Thumbnails