tag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post2104555109165987524..comments2023-10-21T17:29:13.039+02:00Comments on Riell Bulevard: Ofegada sota la plujaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/02767715704694932129noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-86724855722624780712012-05-14T09:36:33.056+02:002012-05-14T09:36:33.056+02:00Ja em perdonareu que no us hagi respost els coment...Ja em perdonareu que no us hagi respost els comentaris abans. Em costava fer-ho, perquè la vivència que estic fent no és senzilla. <br />Us vull donar les gràcies a tots.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/02767715704694932129noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-31894084757100785662012-05-09T13:52:26.748+02:002012-05-09T13:52:26.748+02:00Ui, què tendra et veig, Eulàlia! Els cordons umbil...Ui, què tendra et veig, Eulàlia! Els cordons umbilicals són paranys, segrests emocionals. Però només els cordons. La resta és només experiència, encara que estigui envoltada d'afecte. Tallar el cordó permet no només separar-se, sinó veure si es podreix el que hi ha a l'altre costat.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-2475621742619503042012-05-09T09:26:49.828+02:002012-05-09T09:26:49.828+02:00No et preocupis, darrera de les decisions complica...No et preocupis, darrera de les decisions complicades sempre hi ha una tempesta que ho esborra tot... i com tu has dit, sempre hi ha una esperança o un raig de sol que sorgeix enmig de la tempesta. No t'amoïnis i fes la teva...darrera de les grans decisions també sempre hi ha grans persones, i mai no tinguis por de ser tu mateixa i lluita per el que tu vols, encara que els nostres desitjos provoquin tempestes, despres sempre sortirà el sol!!! Sigues valenta!!!<br /><br />MercèAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-31395202069893701252012-05-09T09:00:37.807+02:002012-05-09T09:00:37.807+02:00Anava a fer unes aportacions sobre què deia Freud ...Anava a fer unes aportacions sobre què deia Freud de les bondats dels parents i familiars, però m'ho estalvio i cito només una frase del meu germà: "La família com més lluny millor". I després de dir això se'n va anar a viure la seva vida. Cal sortir-ne i fotre's la nata tot solet. La vida comença després.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-14600947235602884312012-05-09T08:12:29.610+02:002012-05-09T08:12:29.610+02:00Els vaig haver de pelar a tots(metafòricament parl...Els vaig haver de pelar a tots(metafòricament parlant, és clar). Pares, mares, avis...no vaig deixar ni l'apuntador. Una autèntica (i dolororíssima) escabetxada. Però ho havia de fer. Em volia equivocar sola.matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-10925127916088617822012-05-09T08:05:48.683+02:002012-05-09T08:05:48.683+02:00Eulàlia...
Hi ha certeses que, diria, existeixen d...Eulàlia...<br />Hi ha certeses que, diria, existeixen des de fa mil·lenis:<br />- la pluja, que no deixarà de caure avall...<br />- els judicis dels altres...<br />- els deures (de superar incomprensions i ser una mateixa) per fer...<br /><br />Per sort, per poder sobreviure-les hi ha també altres certeses i coses a fer:<br />- sortir al carrer encara que plogui i no deixar de fer el què haguem de fer...<br />- ser una mateixa i mantenir el dret a decidir sobre la nostra vida, pensin el què pensin, diguin el què diguin, creguin el què creguin...<br />- el fet de poder caminar i somriure amb algú sempre ajuda...<br /><br />Així que, no defallir i seguir endavant és la única manera de poder anar veient els rajos de sol que ens escalfen i ens omplen de força per seguir nedant sota la pluja que no deixa de caure amb insistència, subtilment.<br /><br />Una abraçada!marhttps://www.blogger.com/profile/11794508925884384890noreply@blogger.com