tag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post5411200458775550965..comments2023-10-21T17:29:13.039+02:00Comments on Riell Bulevard: SushiAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/02767715704694932129noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-4694255047692472436.post-88730443166252049992009-03-12T23:53:00.000+01:002009-03-12T23:53:00.000+01:00Els restaurants -i més encara entre setmana, i més...Els restaurants -i més encara entre setmana, i més encara a l'Eixample-<BR/>ofereixen uns estranys espais.<BR/>I més encara el dia que el Barça juga<BR/>i que Catalunya es juga alguna cosa<BR/>a través del Barça. Ofereixen silenci,<BR/>moltes taules buides.<BR/>La pau no és cara, però tampoc no és fàcil<BR/>ni habitual.<BR/>Entre plat i plat perdre el compte dels plats.<BR/>Entre plat i plat, imaginar què hi haurà<BR/>després dels plats.<BR/>Però demorar-ho. Imaginar el clic<BR/>de quan els sostenidors s'obren.<BR/>Imaginar un clic llarg, lent, fora del temps.<BR/>Demanar encara després un "xupito"<BR/>de la fruita més exòtica possible<BR/>que resulta ser la poc exòtica cirera.<BR/>Perquè res ja no és exòtic.<BR/>Ni em cal. Necessito retrobar la pell coneguda<BR/>aprendre avui una mica més i prou<BR/>dels ressorts, trobar una petita troballa i prou.<BR/>A poc a poc al final arriba el tè verd,<BR/>de propietats afrodisíaques -diuen-.<BR/>No el necessitava però el bec lentament.<BR/>EL verd del te em remet al teu sexe rosat.<BR/>Colors complementaris.<BR/><BR/>(En Vincent Delerm té una cançó sobre això dels restaurants japonesos).Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.com