dimarts, 31 de juliol de 2012

Això no és l'Eclíptica


La carretera zigzagueja muntanya amunt en un capvespre que no promet moltes estrelles. El dia ha estat ennuvolat, xafogós. Però els núvols passen de pressa i a estones deixen entreveure grans extensions de cel. Aquest cop, un any després de la primera visita, no són ben bé les estrelles les que ens porten a l'observatori.

A mig camí ens aturem i mirem el paisatge ple d'alzines que fan mans i mànegues per enlairar-se, amb més pinta d'arbusts que no arbres, restes recuperades d'aquell incendi del no tan llunyà 1994. El cel conté ja alguns tons violats i contemplem algun núvol rogenc que travessa el cel. Un cigarret a la punta dels teus dits assenyala l'autocar que ens avança i puja carretera enllà. Venen a l'Eclíptica.

Unes altres estrelles ens duen a l'observatori, potser les mateixes que durant deu dies han inspirat els músics que venim a veure. De lluny, la gorra del Girbén, qui ens explica històries, parla amb tothom que se li acosta. Si no fos per ell, no seríem aquí, l'any passat ja ens van quedar les ganes. Sopem entrepans i cafè mentre la nit cau dolçament sobre nosaltres. Busquem unes cadires i escoltem la Maria quan els sons ja impregnen l'entorn. Veu suau, ressons, guitarres.


Això no és l'eclíptica. No hi són les constel·lacions ni els murmuris repetits que m'envien cap a dins dels boscos i  altres galàxies. No és l'eclíptica, però és la Maria Rodés.

De la bossa trec uns mitjons i me'ls poso: mentre la música escalfa sento els dits de les teves mans jugant amb les meves, però ara el fred ha anat entrant a través dels forats de les sandàlies. Encara no em poso el polar. M'arrauleixo contra tu, i gaudeixo.

Més tard, després de la pausa, vindrà el quàsar de l'Adrià Bofarull, rere l'ordinador i aparells incomprensibles. Músic sense instruments. Una hora de sons difícil de definir.

El làser del Toni enfoca un estel que treu el nas rere un núvol.

Hi hem de tornar.

8 comentaris:

  1. No coneixia la Maria Rodés, es agradable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és! Va ser una sorpresa descobrir-la sota les estrelles.

      Elimina
  2. Potser et renyen els entesos per dir "el músic sense instruments", però a mi també em costa pensar encara que una plataforma de botonets és un instrument, i no obstant ho deu ser.
    Tampoc no sabria definir la seva música, però en canvi crec que faria una excel·lent banda sonora per al David Lynch.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que quan es va inventar el piano -per dir-ne un a l'atzar- també deuria haver qui digués aquesta "cosa infernal" no és un instrument. On estigui el clavicèmbal!
      Tinc la imatge de l'expressió de l'Adrià Bofarull rere els aparells. Calla, em corregeixo: rere els instruments!

      Elimina
  3. Un altre any sense poder-hi anar. En fi, esperarem el proper any a veure si podem gaudir d'una proposta ben vertebrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una proposta minoritària i especial.

      Si tot va bé, començaràa a ser la fita del juliol.

      Elimina
  4. Com l'ossari del cementiri, el carro-escenari o una fresca que més aviat resulta fred, el làser del Toni forma part de la tradició eclíptica.
    Tots voldríem un raig verd semblant per a poder assenyalar meravelles i misèries distants.
    Tant de bo tingueu l'ocasió de tornar-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla significatiu que sigui just en raig "verd" el que serveix per assenyalar...

      Per poc que puguem...

      Elimina

Related Posts with Thumbnails