dissabte, 21 de juliol de 2012

La casa amb ànima



Sota el pont romà el riu transcorre i xiuxiueja mots incomprensibles. Quan hi vam arribar, després de quilòmetres per la meseta -grogs, marrons, blancs-, els núvols cobrien el sol, com d'habitud en aquest paisatge asturià -verds, grisos, blaus-.

Hi ha alguna cosa que convida a la calma, al ritme lent i el respirar tranquil. Convida a seure, a llegir un llibre, a obrir la llibreta i escriure vint mots. Potser, de lluny sentim mugir una vaca i també les gallines cloquejar pel galliner. L'amo de la casa renya el seu gos mentre treu les males herbes del petit hort. 

Tu i jo ens mirem als ulls, somriem mentre ens fem un petó als llavis i tornem a escriure, acompanyats per l'olor d'herba tallada i els eucaliptus que cobreixen el vessant de la muntanya que tenim davant. Potser marxem de casa per aquests moments, per descobrir l'alè del temps tranquil i no pas per fer grans descobertes. Per descobrir aquests llocs concrets i petits.


Més endavant, la mestressa em mira als ulls i, entre dubtes, intenta fer-m'ho entenedor.

- L'hauries d'haver vist, ara fa trenta anys. En estat ruinós. Però ens en vam enamorar. Tot el que li hem posat, la casa ens ho ha retornat amb escreix.

Me n'explica la història, de com cinc solterones van intentar salvar-la, sense èxit, de com va estar en declivi enrunant-se poc a poc, amb el ritme de les pluges i les llunes.

Amb la veu emocionada em confessa:

- Aquesta casa té ànima, té vida propia. Acull i fa fora. O be te n'enamores o bé la detestes, no hi ha terme mig.



Em miro la façana, vella i renovada, i que recull a les seves parets tantes rialles passades, tants plors i tantes vides. I em dic que sí.

La casa ens ha acollit i no ens fa fora. Quan omplim el cotxe amb les maletes, em giro per observar-la per darrer cop. Sembla dir-nos que ens espera a què tornem.

12 comentaris:

  1. A primer cop d'ull és per enamorar-se d'ella......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em pregunto l'aspecte que tindria quan ells se'n van enamorar. Pel que em van explicar l'estat era ruïnós...

      Elimina
  2. És veritat, hi ha cases amb anima, i amb feeeling, i de mal rotllos. Jo crec que en el fons, cadascú que l'ha habitada ha anat deixant un toc personal que les impregna. Crec que això ve a ser uNa mica com els blocs, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donant-hi voltes he pensat que en totes les cases hi ha ànima. Si hi ha alguna cosa que en queda. Fins i tot en les coves cromanyones, ves a saber. I potser sí que els blogs tenen una semblança en tot això...

      Elimina
  3. les cases tenen ànima i els que les habiten fan que siguin simpàtiques u hostils

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que és tan sols per les persones que l'habiten. O potser hi tenen a veure les persones que també les van habitar en el passat? No hi ha alguna cosa misteriosa en les cases de segona mà?

      Elimina
  4. Si, de vegades queden forces negatives dins la casa i es tenen que "exorcisar" a les cases on he viscut sempre ho he fet, s'encenen unes espelmes...

    ResponElimina
  5. Jo cada cop tinc més ganes de fer-me un racó com aquest. Ja sento les veus que em criden.
    Maleïda por que ens lliga a una mal entesa seguretat! Quatre dies que som aquí i la meitat ens els roben!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir un racó com aquest he de ser una joia. Aquest en concret desperta i traspua esforç, tenacitat, tendresa, esperança, tranquilitat i molts altres matisos que ara mateix em costa verbalitzar.

      Maleïda sigui la por, sí.

      Elimina
  6. Les ànimes de les cases... hi és i es percep, o i tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé perquè ara he pensar en els esquelets deshabitats que poblen els afores d'algunes -moltes- poblacions amb ajuntaments temeraris. Esquelets que no han pogeut tenir ànimes i queden com espectres terorífics fruit de la bombolla immobiliària. Lluny, molt lluny del sentiment que desperta aquesta.

      Elimina

Related Posts with Thumbnails