dimecres, 18 de març de 2009

Les bestieses del Benet



Em resistia a escriure de nou sobre el catolicisme, l'església i les bestieses que acostumen a acompanyar les notícies que envolten aquest tema.

Però ara ja van dos dies en una setmana en què llegeixo l'una darrera l'altra...

La primera: la campanya de la conferència episcopal espanyola, d'una gran agressivitat, on es ve a afirmar que el linx està més defensat que els nadons. Amb raó el nostre amic blocaire Francesc Puigcarbó la va titllar d'obscenitat.

La segona: avui mateix. En Benet XVI viatja a Africa i no se li acut altra cosa que dir que el preservatiu "agreuja" el problema de la sida.

No sé encara com és que llegeixo notícies d'aquests demagogs irresponsables. Aquests pretesos defensors de la vida i de l'ètica.

No sé encara com és que m'escandalitzo... Si ja els conec! Si ja sé de la seva intransigència, de les seves fogueres, dels seus dogmatismes.

Està clar que encara no m'he fet gran... encara em sorprenen les seves bestieses.

O potser és que sóc d'aquelles persones ingènues que creuen que un altre món és possible...


Agrair la foto a: Jari Kurittu

4 comentaris:

  1. Encara que costi, no queda més remei que ignorar-los. El catolicisme creix en les disputes. Això ja ho van veure els anarquistes i els republicans de principi de segle XX: res de discussions.
    Només queda ighorar-los tot saben que el temps està de la nostra part. Fa pocs dies, la mare d'una nena de la classe m'explicava que va dur la seva filla per primera vegada a la vida a una església, obligada a presenciar la comunió d'un parent. En tornar a casa, la mare li va preguntar:
    -Què t'ha semblat, Isabel?
    -Una mica avorrit però bé. Era un teatre amb un senyor vestit de blanc amb la roba fins baix que cantava i llegia coses.

    Això! Tard o d'hora seran aquesta relíquia curiosa que finalment s'extingirà. Els catòlics, sempre amb aquesta atracció per la mort, la busquen per a sí mateixos i no només per al seu ídol.

    ResponElimina
  2. Em sembla genial l'anècdota.
    Crec que la meva filla podria fer un comentari similar.
    D'altra banda, tens raó. Cal ignorar-los

    ResponElimina
  3. sortosament en el nostre món hi ha tota una generació que ja ha pogut créixer sense pecat original. Un meu fill em va dir al davant d'un Crist crucificat mida XXL: "mare, quins calçotets més estranys que duu aquest home". Això ja és un pas.

    El mal no és entre una part de nosaltres, el mal el fan amb els més desgraciats i això ningú no els ho impedeix. En el tercer món són els avaladors del colonialisme capitalista més bèstia, sempre en nom de la "bondat". Em sembla no ja obscè, sinó directament pornogràfic.

    ResponElimina
  4. Dic que cal ignorar el cristianisme i els cristians però mira: sempre m'apunto a donar-los una mica de canya. La col·laboració colonialisme-catolicisme és terrible i ja l'ha explicada més d'un, i la veritat és que posa els pèls de punta de tanta maldat. El catolicisme es va prestar a actuar com a justificador teòric i metafísic de l'explotació inhumana, i encara ho fa. De fet, aquesta col·laboració explica molt bé la història d'occident d'ença del segle XIX i fins avui, i serveix per a entendre moviments actuals de rebuig i de resistència.
    No hi ha res més nociu que el catlocisme, arribaríem a dir. Cap idea no ha fet tan de mal i durant tant de temps. Déu i el seu fillet vestit amb "calçotets estranys" són terriblement perillosos per a una gran part de la humanitat. El que resulta difícil d'entendre és que encara aguantem aquests personatges. En Juan José Millàs ho explicava molt bé fa unes setmanes a El País: un tipus vestit de morat i amb una faixeta ens ve a dir què hem de pensar, com hem de relacionar-nos, com hem de follar. Al damunt, li hem de pagar el sopar. Increïble.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails