Ara fa uns dies, a road movie, vaig parlar de tres personatges que m'acompanyaven en el viatge. En aquella ficció, no parlava sinó dels autors dels llibres que duia a la maleta. La pitjor part se la va emportar Martin Amis, perquè el pobre va passejar amunt i avall però no va obrir boca. I és que encara ni he començat a llegir-lo.
En Vila Matas es va endur el paper protagonsta de la història, perquè em va acompanyar la major part dels meus dies. I de l'Ismael, què n'haig de dir si encara està a la meva vora?
Osti! M'havies ben enganyat!
ResponEliminaFa com la sensació que continúes de vacances :))
ResponEliminaMolt bona aquesta...tres companys de viatge que a més et poden seguir acompanyant sempre que vulguis...
ResponEliminacrec vares fer bé escollinet Vila Matas
ResponEliminaDona-li records a l'Ismail, vell amic meu!
ResponEliminaporquet, jo no diria que és ben bé engany, sinó fantsiejar sobre la realitat. Ino és això la literatura entre altres coses?
ResponEliminaDoncs si Ferran, esgotant els darrers dies de vacancetes...
ResponEliminaL'avantatge elfreelang és que aón uns companys de viatge que es poden ampliar, variar, repensar...
ResponEliminaJo també ho crec, puigcarbó! Tot i que elKadaré també és una bona tria...
ResponEliminaDe part teva, Galderich...
ResponElimina