dimarts, 24 de març de 2009

Oh Holy Obama!

Avui, a la primera plana dels diaris Avui i El País apareixia aquesta fotografia de Barack Obama, de reuters:



Suposo que no us passarà desapercebuda l'aurèola que envolta el president, aprofitant l'avinentesa d'un enquadrament fet amb tota la intenció.
Vet aquí com un missatge subliminal envolta una fotografia aparentment seriosa i neutral. No és ben bé la imatge d'un sant? No us recorda aquelles estampetes o aquells Sants (d'Olot, naturalment), aquelles imatges bíbliques celestials ? Aquest cap envoltat d'un halo santificador, daurat, missatge inequívoc que ens trobem davant d'un ésser sobrenatural, excepcional?

Potser es passen els fotògrafs. I els mitjans. Suposo que ell en deu estar encantat, o potser no (jo crec que m'empiparia). El seu carisma s'ha fet eco d'una imatge messiànica que li ha anat molt bé fins ara.

Miro per la xarxa veig que al blog de Dilbert (de qui us vaig parlar en un altre apunt) ja n'ha parlat anteriorment. I també descobreixo que l'ús d'un halo a les fotografies dels presidents dels Estats Units no és pas exclusiva d'Obama.

I després diran que els periodistes (siguin gràfics o bé escrits) busquen la neutralitat...

6 comentaris:

  1. hauriem d'encarregar un halo per en ZP, alomojó......

    ResponElimina
  2. no hi ha res casual en el món de la premsa ... em recorda San Martín de Porres tu :P

    ResponElimina
  3. Sant o no -i jo sóc agnòstic-, ¿estem d'acord que Obama ha començat força bé la seva gestió presidencial? Si més no, si el comparem amb Bush. Falta encara perspectiva per saber si se n'acabarà sortint. Mentrestant, els mites ja són això: tant se'ls posa a dalt de tot, fins a levitar si cal, com cauen estrepitosament. I aleshores, la caiguda és dura.

    Jo no desitjo que a Obama se'l "canonitzi": només vull que contribueixi a la bona marxa del món, que prou falta que fa. I, de moment, no en decep.

    ResponElimina
  4. Joan, completament d'acord. Aquesta no volia ser una crítica a Obama de qui penso també que ha començat raonablement bé.

    Aquest post volia ser una reflexió a les imatges que de vegades se'ns presenten com a neutres i en canvi porten una gran càrrega simbòlica, amb referents icònics culturals (i religiosos)que les carreguen de significat. Aquesta és una foto-opinió, no és una foto neutral.

    I així com estem acostumats al periodisme gràfic d'opinió i a les columnes d'opinió, encara se'n venen les imatges (i alguns altres articles) com a periodisme "neutral", el qual, simplement, no existeix.

    ResponElimina
  5. la tan sacralitzada objectivitat no és més que un miratge del tot mentider. Si ens dediquéssim a repassar un per un els medis de comunicació de tot el món (i de part de l'estranger), i les imatges que ens envien, ni un (però ni un eee) passaria la prova.

    Tothom ven el seu producte i per als americans, Déu, la bandera i el president es fonen i confonen en una trilogia sagrada: Pare, Fill i Esperit Sant (amén). Si fem un seguiment de les imatges del senyor Obama en trobarem moltes similars a aquesta. I no cal dir que, en aquest nostre país, també n'hem estat sensibles. Fins i tot els ateus criats en el catolicisme, sense voler, admetem el missatge subliminar.

    Aquest és un bon medi de controlar la població i de minimitzar els "estralls" que pugui fer un dirigent, o maximitzar-los quan convé als grups econòmics que s'hi "enfaden". I no és modern, precisament.

    ResponElimina
  6. Un article força complet. El tema dels mitjans de comunicació m0engresac molt. Tinc un post que penjaré aviat al blog.

    salutacions des del racó de la solsida:

    http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails