A mitjans de setembre de 2012
A l'habitació de casa bona, la senyora de la casa va obrir l'armari. El paquet va desplomar-se davant seu amb un soroll somort i pesant. Es va sobresaltar mentre la ment la traslladava a el moment en què es desploma un tros d'iceberg afectat pel canvi climàtic. Mig segon després ja pensava a renyar la Mariana, perquè no podia ser que les coses estiguessin tan mal endreçades dins els armaris. El servei ja no és com el d'abans, ja se sap, cada cop més exigent i primmirat.
El crit es va fer agut i llarg. Mariana va acudir tota angoixada. La senyora li va amollar:
- Què redimonis és això?
Poques hores més tard, la casa estava plena de mossos d'esquadra. El metge forense es va mirar el paquet amb deteniment, amb un posat greu i l'expressió impenetrable. Quan es van endur el que semblava un cadàver, un dibuix blanc recordava el mort. La senyora caminava sense parar, amb els nervis a flor de pell, i no parava de parlar pel mòbil amb un tal Felip, que la tranquil·litzava a l'altre costat de la línia.
Poc després van començar els interrogatoris. Mariana va quedar muda. No podia entendre les preguntes que li formulaven sobre l'origen de l'embalum de l'armari. La senyora no recordava res? Va ser la senyora mateixa qui va portar el paquet dies abans. La senyora no va voler que fos la Mariana qui el posés a l'armari, va dir que era cosa seva, alguna cosa relacionada amb la seva feina. Ella, discretament, es va retirar, els senyorets, ja se sap, tenen les seves rareses, i si la senyora deia que ho volia fer tota sola, ella no hi tenia res a dir. Per això ara no entenia res del que li preguntaven ara. Com podia ser que la senyora fes veure aquella desmemòria?
En una altra habitació, la senyora Irene Rigau no volia reconèixer l'assassinat que havia comès. Per això ni tans sols volia recordar com era el mort en vida, aquell ésser que ella havia matat amb les seves pròpies mans. El cadàver feia molt mala pinta, començava a semblar putrefacte: aules plenes a vessar, classes amb dobles tutors, mestres d'educació especial inexistents, cuidadors pels nens amb dificultats desapareguts, mestres malalts sense substituir, impossibilitat de fer desdoblaments de les classes. La senyora Rigau havia aconseguir fer de l'educació pública, un zombie. Un mort en vida.
Llàstima que la foto no acompanyi (evidentment, la casa no té res de bona) perquè hauria pogut fer més passable el projecte de metàfora. Però ara que caic veig que la silueta té una mà "fogacitada". Deu ser ben bé un "beticini" del futur de qui escriu...
ResponEliminaSi en feia de temps que no tenia un comentari d'aquests! Quina il·lusió em fa, tu.
EliminaParles del futur de qui escriu, una entelèquia pròpia del tarot. Jo en canvi parlo del present de l'escola pública. I aquest és ben real.
Anava a deixar un altre comentari, però l'anònim m'ha animat a fer-ne un d'alternatiu. Trobo que a l'anònim li han fagocitat el nom i això és preocupant, perquè significa que li han fagocitat l'ànima (patriota?).
ResponEliminaAmb l'onada de patriotisme que ens envaeix des de l'11S, deu ser que la crítica a les decisions del govern ara "no toquen".
EliminaTan sols cal veure alguns cometaris llepaculs a la pàgina del facebook del Mas. No recomanable per a estómacs delicats. I no només són del Patrici (personatge digne d'estudi, si és que és real, és clar)...
crec que es un cas més per l'inspector Clouseau, perquè amb les retallades es el que fitxaran ben aviat...
ResponEliminaEm temo que el Clouseau té massa nivell... malaguanyat seria. Em temo que els unics que se salven de les retallades són els antiavalots. Aquests deuren tenir pressupost a dojo per pilotetes i llacrimògens...
EliminaFacebook de l'Artur? Mare meva, això només és apte per a buròcrates que volen conservar i millorar el lloc de feina.
ResponEliminaO per masoquistes que volem treure el nas per veure el pa que s'hi dóna.
EliminaEm vaig preocupar de debò quan algú proper em parlava bé de lArturet, fins tot havent-ne patit les conseqüències...
Jo ja torno a lluir la samarreta groga. I sovint sento que no serveix per a res. Però de vegades els nostres liders són de pà sucat amb oli... A qui se li acut montar una protesta l'endemà de la protesta de la diada? Dos protestes en dos dies seguits... potser hagués tingut més èxit si s'hagués fet un altre dia. A vegades és com si féssin les coses perquè toque i no tant pensant en termes pràctics. En tot cas, és molt trist el que està passant. Pels alumnes i per molts profes. Jo ho visc per gent molt propera que no s'ho mereix.
ResponEliminaUna altra cosa espantosa d'ensenyament va començar, diguem-ho tot, en l'època del tripartit, amb aquell capullu anomenat Ernest, i si no recordo malament, ja abans. El tema de les reclamacions per a mi és terrible: al nostre insti s'ha reclamat a un nenet recent sortit de la facultat perquè té una habilitat deliciosa fent el pilota. Canvia florescents, arregla ordinadors, fa hores extres, dóna un cop de mà a la senyora de la neteja si cal... És clar, l'han reclamat a ell. És millor que d'altres que segurament tenien un número millor en les llistes i que actualment estan a l'atur per les retallades? Doncs no necessàriament, és clar, però sí que és qui més sap ballar el que els altres volen que balli, i qui sap fer tots els papers millor que si s'hagués doctorat al Actors Studio. Quin fàstic tot plegat!
Sí eldrama ja va començar amb el Maragall. LA sociovergència va aprovar la LEC i també l'exconseller es va encarregar de començar a fer anar la tisora, és cert.
EliminaSento que ens tene lligats de mans i peus. O bé atemorits i perplexos. Com a mínim cal denunciar-ho i dir-ho i votar un alte partit que ens governi i no deixar-se entablanar per l'eufòria de l'11S (però em sembla que quan els polítics del govern ultraconservador de CIU apel·len a sentiments primaris, saben molt bé què estan fent).
Molt ben trobada, la història. Podem fer alguna cosa més que portar la samarreta groga?
ResponEliminaCom a mare em sento molt decebuda pel paper de l'AMpa i la seva federació, sembla que estiguin al servei del govern i no de la comunitat educativa a qui representn.
EliminaNo tinc cap fórmula màgica, però com a mínim sento que haig de denunciar-ho, dir-ho, fer-ho públic...
MOLT BO EULÀLIA l'article d'aquest crim, però jo afegiria que el cadàver és de tot el sistema educatiu, moltes escoles concertades petites i de barri, com la meva, estan a punt de la insolvència i molts llocs de treball de molts companys perillen...
ResponEliminasalutacions des de mataró
joan
Molt bon escrit, Eulàlia!
ResponElimina