dilluns, 7 de juny de 2010

La família del plagiari opina



Viure amb un artista no deu ser cosa fàcil. Si es descobreix que l'artista es dedica descaradament al plagi encara deu deixar més interrogants dins el cos. La qüestió em desvetlla la meva vella ànima de periodista i surto al carrer, armada d'una llibreta i una ploma, un micròfon i un vell casset -sí, podria utilitzar l'emepetres, però m'entra el punt nostàlgic: el record de quan estudiava la carrera de comunicació-. Em disposo a entrevistar la família del plagiari, empesa a satisfer un periodisme d'investigació que mai no he exercitat abans.

He trobat una família dispersa i heterogènia, com qualsevol. Vet aquí les seves declaracions:

La mare:
"Jo ja els deia de petits: dedica't a allò que tu vulguis. Més val que es dediqui a això, si no fa mal a ningú..."

La tieta convergent:

"No sé per què es dedica a això, la veritat, però en fi val més que es dediqui a això que a vaguejar pels carrers. A mi el que pinta, m'agrada. Tan se val si plagia com no. En això de l'art val més caure en gràcia que ser graciós, ja ho diu el meu amic Felip. El que cal és tenir bons contactes. I si ell volgués li podria buscar els que calguin, que ara quan l'Artur guanyi... però el noi no vol... i mira que m'agradaria fer-li el favor..."

El nen (fill de 14 anys):
"El papa em ratlla tot el dia amb aquelles pinturetes tan xorres. Per a què serveix això? Per res. Que em passi pasta, que és el que el necessito. Que es dediqui al que vulgui però que passi de mi."

La nena (filla de 8 anys):
"El meu papa es genial. Es posa una bata plena de colors i pintem junts. A mi m'encanta estar amb ell perquè pintem sense parar..."

La "ex":
"Sempre vaig odiar l'olor de trementina. No la suportava. El paio es pensava que era un gran artista i mai passarà de ser un pobre desgraciat... No, no em parleu de Van Gogh, sisplau. Que es dediqui a alguna cosa de profit i em passi la pensió dels nens, que darrere l'art ja porta 3 mesos de retard, i els nens no viuen de l'aire..."

El tiet pepero:
"El crio ya apuntava maneras, ya sabía yo que no llegaría a ninguna parte. Si se hubiera dedicado a los negocios immobiliarios, como un servidor... tendría su rincón en las cayman; pero no, artista! Bohemio! qué tontería inútil! ¿Cómo? ¿Que plagia, dice? Al menos, eso es una buena noticia".

3 comentaris:

  1. una familia ben complerta Eulàlia, de tot el que han dit, és cert que hi ha gent a qui molesta la trementina, la meva dona n'és una d'elles, per aixó i pel merder que feia vaig deixar de pintar, perdó! de plagiar.

    ResponElimina
  2. ahir la vaig sentir i ara me l'has fet recordar: "el secret de la vida és l'honestedat i el joc net ... si ho pots fer veure, ho has aconseguit", em sembla que ho van dir respecte a l'èxit ^^ autor? Marx, Groucho, of course. Aquest home devia acabar plagiant-se a si mateix :)

    ResponElimina
  3. N'estic convençuda, Clidice, que en Groucho es plagiava...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails