diumenge, 17 de febrer de 2013

Qui ets, Manuel?



Pel camí ple de neu unes petjades em sotgen. Manuel em ronda, ho sé.  Com una ombra rere el clatell, Manuel em ronda. Camina rere meu sobre la neu. arrapat al meu cervell. Vestit de frac en el dia del casament. Qui vindrà, Manuel, al casament? Qui voldries que hi fos i no hi serà.? Què et turmenta, Manuel, A qui turmentes? Ana t'observarà cada gest, amb desdeny, què hi faig aquí, no és el meu lloc m'has fet fora. Et mirarà tan afalagador el noi seductor, tan seductor, tan difícil com ets germà meu.

Manuel em ronda al vespre dins el llit. De vegades marxa dies sencers i no torna. Pensa-hi en Manuel, pensa-hi. Si no hi penses no existeixo. escriu-me, fes el sortilegi i dona'm vida.. No sé si m'agrades, Manuel . Veig allò que no m'agrada de mi.

Vull escriure una història d'un Manuel ambiciós. Novel·la negra? potser, no ho sé, potser no serà novel·la . Encara no sé si mai seràs, Manuel, perdona'm  si mai no et creo. Pluja negra, estic llegint ara, pluja negra i el món tancat que retrata potser em pot servir. Pluja negra de Flavio Soriga, Poesia negra, novel·la negra poètica. Negra la nit, ofec. Manuel també s'ofega. Però s'ofega en el món que ell mateix crearà.

Quin país més trist, Manuel, ens vas deixar.Amiguisme i favors, mitjos somriures mafiosos. T'agafo pels collons. Perquè no vas ser idealista i vas acceptar qui eres, d'on venies? No, volies ser algú, Sortir de la misèria.  Passar a la història. Els camins que seguiràs són tortuosos.

Curiosament el món on vius, Manuel, s'assembla perillosament al trist país que veiem ara cada dia a les notícies.


8 comentaris:

  1. La corrupción es el sistema, duro pero real...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Resulta triste, patético, ver como hemos colaborado a esta encerrona. Muchos hemos sido unos ingenuos. O incluso peor, cómplices. "La corrupción es el sistema" es una frase que hace apenas unos años nos hubieran tratado de imbéciles -como poco- por insinuarlo y ahora no obstante, se hace pantente.
      No soy ejemplo de nada, más bien doy pena, porque he colaborado con el sistema. Y de qué forma. Me creí, sí, lo del ascensor social. Aquello de que las clases sociales no tenían sentido. Colaboré con mi silencio, mi connivencia. Perdí por el camino algo de mi ética, y a veces esto me causa horror.
      No sé si conseguiré reflejar esto en la novela de Manuel.

      Elimina
  2. sembla que la transició no va ser tan bonica com ens sembla. Va ser un moment de feblesa. A la llarga, però, els polítics que més ressó tenen son els corruptes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens han volgut fer crfeure durant anys que la transició va ser modèlica i ara veiem que feia un tuf terrible.
      Crec uqe es fa difícil avaluar l'escala de la corrupció. De vegades penso que dins la nostra societat, dins nostre, hi viu la corrupció perquè també hi manquen valors ètics que ens altres contrades són evidents.

      Elimina
  3. És molt probable que l'Espanya i la Catalunya on vivim sigui el resultat dels Manuels però també dels Jordis (i dels Oriols). La mena d'ambició curta i mesquina que sentien tots plegats.
    Crec que per a crear en Manuel et sobraran els exemples, perquè el diari en parla cada dia. Aquells emigrants es van enlluernar amb una burgesia mediocre, rància: això explica perquè ara s'assemblen tant els prohoms de la pàtria, ja siguin del PSC o de CiU, els empresaris "de toa la vida" i els nous. S'han fusionat.
    Aquesta història és òbviament una història molt negra.
    Penso a vegades quina novel·la faria avui en Vázquez Montalbán...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és clar, els Jordis i els Oriols són també protagonis,tes imprescindibles.. I seran aquests Oriols i Jordis a qui Manuel voldrà emmirallar-se sense adonar-se que són uns "señoritos de mierda" que deia el nostre estimat Marsé.

      Elimina
  4. Compte amb atacar com ho esteu fent, perquè el que vinga després pot ser encara pitjor.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails