dilluns, 4 d’abril de 2011

De Joan a Joan: de Perucho a Fontcuberta

Entre la realitat i la ficció.

He anat descobrint coses de Joan Fontcuberta arran d'un post sobre ell que en Galderich va publicar fa cosa d'un parell d'anys. En vaig estar ben segura: fins llavors m'havia perdut una gran cosa. Ja em va fascinar llavors el joc que feia en el cas de l'astronauta Ivan Istoichnikov amb el retoc fotogràfic. El joc entre la realitat i  la ficció, sobre l'engany, sobre la percepció. Especialment important em va semblar la reflexió que et provoca.


Joan Fontcuberta ens apropa a un imaginari fantàstic des de la imatge. Ens qüestiona obertament sobre allò que ens està mostrant. Tenim davant una fotografia, i per tant assumim que allò que veiem és "real". I en canvi la imatge que ens retorna és una imatge irreal. Fantàstica. Estem tan acostumats a pensar que la imatge reflecteix la realitat que aquest recordatori és vital, necessari. Imprescindible.

El seus treballs sobre la fauna o bé la botànica tracen unes imatge ben reals. I alhora ens sorprenen, ens captiven.

AFlopex Stultus

En cadascun dels treballs que he vist de Fontcuberta hi veig l'ombra de Perucho. De la mateixa manera que Perucho ens transportava a través de la literatura al llindà d'allò que és real i el que no ho és, Fontcuberta beu directament d'aquelles fonts per aportar-nos unes imatges que ens fan preguntar on som realment.  Aquestes imatges bé podrien il·lustrar Les històries naturals o Botànica oculta, o el Monstruari fantàstic de Perucho.

Lavandula Angustofolia


Em sembla un artista tan ampli com inabastable.
Un d'aquells artistes al qual hi tornaràs un cop i un altre per descobrir cada cop una cosa nova que se t'havia escapat.



20 comentaris:

  1. Eulàlia,
    D'això se'n diu resumir el que hom diu amb textos més llargs... En fi, t'enllaço al meu article.

    ResponSuprimeix
  2. Eulàlia, no ho entenc. Avui m'ha arribat un email sobre una cosa de fotografia i he pensat que potser t'interessaria però després he pensat que potser no. Ara mateix t'ho reenvio. Feliç setmana!!!

    ResponSuprimeix
  3. Joc d’encaixos sense límits. Preguntes i respostes. I respostes que generen preguntes. Endevinalles per a la reflexió.
    Un udol.

    ResponSuprimeix
  4. Si no l'has vista, pots repassar "l'Hora del Lector" on xerrava el bo del Fontcuberta en aquesta adreça:
    http://www.tv3.cat/videos/861809/Joan-Fontcuberta-i-la-fotografia

    Comença explicant la seva primerenca descoberta del conflicte existent entre descriure i explicar.
    A partir d'aquí tota la resta.

    ResponSuprimeix
  5. Ostres, que bo el Fontcuberta, es boníssim tot lo de l'astronauta rus i el iker Jimenez fent veure que es veritat. Estic al'lucinat.

    ResponSuprimeix
  6. Me'n recordo quan vaig anar a veure l'exposició que es va muntar sobre l'astronauta Ivan Istoichnikov. La vaig trobar fascinant!

    ResponSuprimeix
  7. En un món mastegadet no estem gaire acostumats a la trangressió, per això rara vegada ens plantegem la veracitat del que se'ns presenta a través d'un mitjà que considerem "de fiar". I potser hauríem de valorar de nou què volem creure.

    ResponSuprimeix
  8. Puigcarbó, avui, veus? estem plenament d'acord ;-)

    ResponSuprimeix
  9. Galderich, ara no sé ben bé com prendre'm el teu comentari, com un elogi o com una crítica... Ves que no formi part del joc!

    ResponSuprimeix
  10. Marta voladora, doncs ara em deixes ben estabornida, diria que potser sí que m'interessa pero no sé ben bé si és del cert, o no.

    ResponSuprimeix
  11. LLop, crec que encara ho resumeixes més que no pas jo.

    ResponSuprimeix
  12. Girbén, gràcies pel regal de l'enllaç. No l'havia vist. A més d'agradar-me què fa m'agrada el que explica i com s'expressa..

    ResponSuprimeix
  13. Em fas enveja, Tirant. Jo no la vaig veure... Tot el que he vist ha estat virtual. I gràcies que existeix la virtualitat...

    ResponSuprimeix
  14. Joan, o no em caracteritzo per transgredir gaire jo mateixa. Diguem que sóc massa bona nena. O no en sóc gaire conscient.
    Però em sembla molt necessari fer aquest tipus de salts conceptuals. Com diu en Fontcuberta en el video que ens ha enllaçat el Girbén, l'escepticismepermet avançar.

    ResponSuprimeix
  15. Doncs, francament, no el coneixia i m'ha semblat molt interessant. Transgressor.

    ResponSuprimeix
  16. Hola Eulàlia, recordo en no sé quina exposició que hi havia dues fotografies, una era del cel estrellat, l'altre d'un parabrisa amb tot de mosquits estrellats, i eren estranyament semblants, molt semblants...

    ResponSuprimeix
  17. Sànset, és cert és molt interessant i provocador, no pas en un sentit estrafolari, sinó que incita a la reflexió.

    ResponSuprimeix
  18. Gemma-Sara, m'has fet pensar, en el fractals. com una estructura es reprodueix a petita o gran escala. És curiós com coses tan aparentment diferents com els estels i els mosquits es puguin arribar a assemblar.

    ResponSuprimeix

Related Posts with Thumbnails