divendres, 11 de novembre del 2011

11.11.11



Va disposar tots els elements sobre la taula, 3 espelmes, li havien dit. Tres espelmes i una fulla de llorer, un full de paper i un llapis.

Era durant aquellla nit màgica que havia d'escriure els desitjos en un paper. Mentre les espelmes cremaven en un petit altar, al voltant de la fulla de llorer. Tan sols això, i el dia de l'energia posititva s'encarregaria de portar-los a la realitat. En acabat va observar el paper. Gairebé tots els desitjos hi duien associada la persona estimada.

En arribar a la feina li van anunciar que just aquell dia s'acabaria el món.

Els va respondre que el món no podia acabar-se llavors. Per més onze de l'onze de l'onze que fos.

Al primer desig de la llista hi havien escrites les paraules vida i vellesa.

21 comentaris:

  1. i per això continuem aquí fent comentaris i publicant.....perquè no s'ha acabat res, apart d'una mica de temps del nostre

    ResponElimina
  2. je je, està clar que els desitjos es compleixen!

    ResponElimina
  3. Eulàlia, m’agraden aquests darrers apunts. Personalment els veig imaginatius i amb un estil que te’l fas més teu. Em semblen originals i suggestius. Doncs això.
    Un udol.

    ResponElimina
  4. Eren onze espelmes el que necessitava...

    ResponElimina
  5. Em fa l'efecte que se n'ha parlat molt, a Catalunya, d'aquest dia 11. A mi em fa molt més yuyu el 20.

    ResponElimina
  6. de moment el món no s'ha acabat...de moment

    ResponElimina
  7. No negaria mai la potència dels sortilegis amb espelmes, llorers i desitjos escrits en papers. Qui no ho vulgui veure viu en un món petit. El món no s'ha acabat, i no tan sols això: quan ha sortit el sol, era millor. Una miqueta millor.

    ResponElimina
  8. Garbi24, sí, és clar, el dia que s'acabi el món també s'acabaran els blogs. Imagino jo, vaja. En tot cas, sigui gràcies a sortilegis o a qualsevol atra raó, segui per aquí.

    ResponElimina
  9. Clidice, o supersticiosa, o supersticiosa... (es diu el pecat però no el pecador).

    ResponElimina
  10. Aris, mai no podem estar del tot segurs de la força de la nostra ment. Potser els sortilegis són això, una forma d'unir forces mentals per aconseguir alguna cosa. Caram, ara m'has fet pensar que potser que faci un sortilegi cara el 20N.

    ResponElimina
  11. Galderich, sí fer-ho ja quadrar del tot. Però no, no, onze no, que sempre són 3 o 7.
    I ja que seguim per aquí, imagino que n'hi havia prou amb 3, dic jo, vaja.

    ResponElimina
  12. Elfreelang, de moment. Ens caldrà anar fent rituals...

    ResponElimina
  13. Ferran, serà que els mediterranis tenim tendència a la superstició i als jocs numèrics...

    ResponElimina
  14. Lluísjo tampoc no ho negaria. El sol fins i tot semblava més rodó, més brillant.

    ResponElimina
  15. Sempre m'ha sorprès la nostra capacitat de relacionar els nostres càlculs (convenis privats, diria) amb fets naturals d'abast mundial. Com si el càlcul dels anys tingués res a veure amb el planeta, o el nostre calendari fos quelcom més que una pura referència.

    ResponElimina
  16. Intensa microliteratura, les justes paraules enmig dels números precisos.

    Salutacions.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails