La Mireia fa dies que sent un estat d'ànim intranquil. Un creixent desassossec que no sap ben bé d'on li ve. Se li fa difícil precisar quan li va començar, però ho ha percebut des de fa cosa d'un mes, i no s'ho acaba d'explicar. Quan surt de la feina és ja fosc, els ulls li fan pampallugues i se sent una mica marejada. Mai no ha entès el perquè de la falera de decorar els carrers amb totes aquelles llumenetes de gust més que dubtós.
Cada dia que passa se sent pitjor. Les cues a les botigues es fan interminables. La gent sembla de més mal humor, cada dia torna sense ni saber com, amb les mans plenes de bosses a casa. Se sent com un autòmat, moguda per uns fils dirigits per una voluntat aliena, fora d'ella mateixa.
Avui es desperta preveient la que s'espera.
Ja se sap: nadal, estampa feliç, família, cuina, harmonia, regals, felicitat imposada i probablement, la frase desafortunada d'aquell familiar que li arruïna el poc que podia salvar. Farà tot el que s'epera d'ella, vivint un acte més de la farsa de la felicitat.
"Sobreposa't. Fes bona cara, mira de somriure i afronta el dia de la forma més lleu possible."
I és això el que farà: somriurà, cuinarà, pararà taula posant motius nadalencs, esperarà els convidats, els petonejarà, n'acceptarà els regals, menjarà, beurà, menjarà, menjarà i, fins i tot, riurà.
Les busques del rellotge semblaran immòbils, avançaran a un ritme lent, com si els fes recança fer córrer el dia familiar de l'any, com si cada segon arrosseguessin una pedra costa amunt, talment com si tractessin d'emular un Sísif qualsevol.
Per dins, voldrà ser en un altre lloc, somniarà llocs idíl·lics on arraulir-se. Assentirà balancejant amb el cap sense escoltar l'arenga de la tieta. El vestit li tibarà, maleïda tradició de qui res no estrena, res no val. A la sobretaula, seguirà d'esma les converses, amb el cap embotat pel disc de les nadales rovellat que sona per desena vegada al vell CD. El desembre congelat l'amordassa i voldrà cridar, fugir corrents, amagar-se dins l'armari, fer-se invisible. El rabadà la lliga mentre el tiet treu l'havà -l'únic dia de l'any que la dona li permet fumar- i xucla àvidament el fum estussegant. La mare de Déu quan era xiqueta ni somniava el malson que la Mireia hauria de suportar.
Sobreviurem, però.
Sobreviurem, Eulàlia, i quan hagi acabat pensarem que no hi havia per a tant i que tot ha anat millor del que pensàvem. Bones festes, Eulàlia!
ResponEliminaSobreviurem? Ai, ja em fa mal la panxa i encara em queden 2 dinars...ara m'enrecordo d'uns versos d'Espriu
ResponEliminaOh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,"
ja se sap que aixó ho va compondra per Nadal....
Bon Nadal!
Allau, es cert que després ens diem que no n'hi havia per tant... Amb nens la cosa és més divertida, però tot i així, tot és més estressant que plaent.
ResponEliminabones festes!
Aris, cada any sobrevivim aquesta follia.
ResponEliminaAllà on anessis, també seria nadal...
Bones festes.
Amb els anys te n'adones que la follia és mesurable i que pots triar el percentatge d'obligació a la que et pots sotmetre. Que tinguis un bon cap de setmana :)
ResponEliminaClidice, és que a casa es circumstàncies de separacions i etc. fa que ho celebrem TOT (coses de clans familiars de difícil reconversió).
ResponEliminaAl final t'agotes.
No sé si és el cas de la Mireia, pero.
Bon cap de setmana, bon nadal, bon sant esteve, bones festes, bon solstici, etc. (no et dic que ho celebrem tot?)
Si, que esgota, si!! sobretot, quan ho vols acaparar tot. Bon Nadal!! Eulàlia i reparteix, delega... sinó, és angoixant.
ResponEliminaNosaltres també ho celebrem tot però amb una certa dosi i surt prou bé. Només tinc una cunyada que fa cara de pomes agres de manera permanent...
ResponEliminaPer cert, aquest disc de nadales del Pau Riba és el millor de tots els que mai s'han publicat! És boníssim!
Isabel, ja hem passat una part. Gràcies pel consell. No sé si es tracta d'atabalar-se, o d'un estat d'ànim. crec que és això darrer.
ResponEliminaGalderich, ai, les pomes agres!
ResponEliminaSí que és bo, sí...
Curiós el vídeo. El Riba és un iconoclasta total! Bones festes! I a sobreviure el 2011
ResponEliminaM'he vist reflectida amb això de les bosses però per mi no celebrar-ho TOT és força pitjor. D'adolescent vaig passar de fer nadals de filla i neta única a fer zero celebracions amb l'única companyia de la meva mare (separada, deprimida i sense cap intenció nadalenca). No saps com he arribat a idealitzar les grans celebracions dels altres.
ResponEliminaEl Nadal té sentit o no en té segons la circumstància que et toca viure. És cert. No pots demanar a tothom que sigui feliç per Nadal.
ResponEliminaJo tinc la sort de tenir dues menudes a casa que viuen aquests dies amb moltíssima il·lusió i a través de la seva mirada feliç, de les seves rialles, de les seves cançons revius aquells dies feliços de la infantesa, aquella tremolor de nervis i fred el matí de Reis, aquella olor de brou per Nadal i de canalons per Sant Esteve, les abraçades del pare i de la mare... I això ara ho viuen les meves filles a casa, i (espero) aquest serà el seu record feliç. I a mi em veuen contenta també aquests dies. No vull transmetre'ls una actitud negativa vers aquestes festes, ans al contrari, ja ho deia el poeta "La vida és bella, ya verás, como a pesar de los pesares, tendrás amigos, tendrás amor...". És això el que ens fa sentir bé: les olors, les rialles, les cançons, les petites coses i no els grans regals. Sigui com sigui, bones festes!
De vegades, tots ens sentim així, com marionetes, com actors... Volem fingir que sóm feliços, que tot ens va bé, ens vénen ganes de dibuixar-nos un somirure permanent a la cara que duri tres dies i que ningú faci preguntes al respecte.
ResponEliminaPerò.. potser, per un any, seria més maco sentir-se bé de debó, estar agust amb nosaltres mateixos i no sentir-nos víctimes del Nadal. M'agradaria pensar que, d'aquí uns anys, sortiré al carrer i interpretaré cada bombeta de colors com un estel artificial que posem els humans per a alegrar la rutina trista de l'hivern, somriuré a cada botiguer que em vengui un d'aquests regals i faré petons a cada bitllet que em gasti en aquests, que d'alguna manera o altra faran feliços als demés.
Perquè, al cap i a la fi, la felicitat d'aquelle spersones a les que estimem val molt més que la nostra pròpia, no?
Bones festes!
La conya d'aquest dies és distingir els bons auguris de la farsa, que de tot n'hi ha a totes les cases. I procurar fugir d'algunes coses tant com sigui possible.
ResponEliminaEls bons desitjos per tot l'any, que Nadal és només un dia.
Molt i molt bon any!
ResponEliminaAquest 2011 ens agradarà, estic segur!
Ui, m'adono que se m'havia passat de respondre els darrers comentaris...
ResponEliminaAmàlia, jo també tinc dues filles petites. I tot i que és cert el que expliques... les circumstàncies les han endut lluny de casa aquest nadal, potser el mal humor ve d'aquí. Però no del tot. El nadal consumista el porto molt malament...
dissets, benvinguda al riell bulevard. He visistat el teu blog i m'agrada l'inici que hi he trobat... És bonic sentir-se com dius, per nadal. Però la veritat és que m'agrada donar felicitat als meus en tots els moments de l'any. La bogeria consumista d'aquestes dates em supera.
joan, per la meva banda crec que més o menys ho he aconseguit... Aquí estic!
DooMMaster, si és com el teu, segur que ens agradarà!
ResponElimina