divendres, 31 de desembre del 2010

La pitonisa em pronostica 2011


Ahir vaig trobar la vella Elvira en un carrer estret, obscur i sense asfaltar, situat el centre del meu poble de la Cerdanya francesa. Era ja fosca nit i l'any finiria just l'endemà, que és avui. Em va donar un bon ensurt amb el seu aspecte abandonat, l'esquena corbada, els vestits negres amb mil capes que la protegien de fred. La Bernadette, la mestresa del colmado, tafanera i bocamoll, ja me n'havia parlat, de l'Elvira. La pobra -deien les males llengües- havia perdut la xaveta en perdre el marit i des de llavors es creia bruixa i pitonisa.

Va clavar els seus ulls de fura en els meus, mentre agafava àvidament la meva mà esquerra entre les seves. Semblaven arrels eixorques, dures, aspres. El seu rostre solcat d'arrugues profundes era adust, sever, difícil. Tenia una veu trencada pels milers d'anys que semblava que portés a sobre, i em va somriure amb una ganyota grotesca. Amb aquell xiuxiueig esquerdat va balbucejar una estranya teoria, que un amic –per ser exactes, examic des de fa un parell d'anys– m'havia explicat, sobre la bondat dels anys senars per sobre dels anys parells.
- Et diré la bona fortuna de l'any que comença.
No sé perquè no vaig poder moure'm i em vaig quedar allà palplantada, esperant mil minuts eterns.

Mentre restava paralitzada el cervell em bullia repassant efemèrides de la meva vida i relacionant-los amb l'any en què van passar. Vaig néixer en un any parell i aquesta deu ser la millor notícia de la meva vida i no a l'inrevés. En any parell vaig conèixer l'home amb qui em vaig casar -també en any parell- i en any parell m'hi vaig divorciar; i totes tres notícies eren bones, en el moment en què es van produir. En any senar vaig entrar a la universitat, on vaig viure coses molt bones. En any senar vaig descobrir un nou amor que em va fer sentir viva, als quaranta. En any parell van néixer les meves filles i no puc imaginar millor esdeveniment... El 2008 el balanç va ser nefast i era parell. El 2009 va ser encara pitjor, i era senar. El 2010 va estar l'any de la follia amb un inici formós i engrescador i un final trist i desesperant, i era parell. 2011 s'estrenarà amb un govern de dretes amb dues conselleres jurant el càrrec esmentant l'ajut de Déu. Corren mals temps per al laïcisme i els necessitats.
-Hi veig una mort i una fugida.
La vaig fitar mig segon amb ulls esbatanats païnt el vaticini. Vaig arrabassar-li la mà per recuperar-la i vaig arrencar a córrer carrer amunt. Sense saber per què, em vaig aturar i em vaig girar per mirar-la encara un cop. Una llum refulgent brillava uns metres per sobre del lloc on m'havia predit aquell futur terrible i un monstre horrorós amb dos caps i 6 potes em mirava fixament.



N'estic segura, m'havia topat amb el dimoni.

_______________

Que tingueu un bon any.
Per part meva tan sols tinc un propòsit per a 2011: recuperar el somriure que m'ha estat arrabassat.

43 comentaris:

  1. Potser no hi ha propòsit millor. Sort, una abraçada i bon any també per tu!

    ResponElimina
  2. ai las! jo diria que són dues cabretes. Elles si ho tenen magre, una morirà i l'altre fugirà de l'escomessa.

    BON ANY NOU!

    ResponElimina
  3. Tenim un govern molt més liberal del que fins i tot imaginava que acabés fent, sobretot en dues àrees tan importants com l'Economia i l'Empresa. A sobre, amb perfils que de catalanistes tenen ben poc. "Estranyament", els que abans feien estralls sobre el poc catalanisme del passat govern callen com covards davant el d'aquest. Sembla mentida com canvien les coses segons si s'està a l'oposició o al govern!
    Amb tot, Molt Bon Any Nou!

    ResponElimina
  4. Que tingues molt Bon Anya 2011.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Que la màgia cerdana et sigui més propicia que els vaticinis de la tal Elvira!
    Un bon any 2011, Eulàlia!

    ResponElimina
  6. Bon any 2011, ara m'he atabalat amb això dels anys. Vaig néixer en any senar!!! I un cop vaig topar amb el dimoni però no recordo quin any era.

    ResponElimina
  7. AlfredRussel, gràcies pels bons desitjos. Bon 2011.

    ResponElimina
  8. Puigcarbó, Cabretes? on veus les cabretes? Ves que no hagis de passar per l'oculista a l'entrada d'any. Mira que no veure un dimoni ;P!

    ResponElimina
  9. Albert B. i R., si noi ara cada cop que sento les notícies m'agafa alguna cosa. Estem en crisi i parlen de nou de grans inversions molt qüestionades com la Mat o el Roina... volen cuita corrents tornar a canviar el calendari escolar...
    Tan sols mirar amb deteniment els noms dels departament és per fugis corrents...
    Ves a saber què va voler dir la pitonisa amb els seus vaticinis.
    Farem el que podrem. Bon any!

    ResponElimina
  10. Francesc Mompó Molt bon any i bons blogs. Els millors desitjos pel 2011.

    ResponElimina
  11. Alberich, n'hi ha moltes d'Elvires per aquests móns. Cal veure si ens les creiem o no. I d'altra banda no és el que diuen sinó la interpretació de se'n vulgui fer de les seves paraules... Tot és relatiu.
    La màgia cerdana es troba a cada raconet...
    Bon any 2011!!

    ResponElimina
  12. Sort que les ciències ocultes no sempre són ciències exactes...mira de tornar a trobar l'Elvira i demana-li un remei per conjurar les pors.
    ...i oli en un llum.

    Ànims i endavant! Bon 2011 Eulàlia!

    ResponElimina
  13. marta (volar de nit), vaja, tampoc no era la meva intenció atabalar!
    Que dius que vas trobar un dimoni?? En tens testimoni gràfic???

    ResponElimina
  14. Carme de la maleta, No, no són ciències exactes, ni tan sols ciències, per això estan ocultes!
    A veure si trobo l'Elvira quan suri a fer un tomb!

    Bon any 2011, Carme!

    ResponElimina
  15. ànims, que amb l'any nou segur que vénen vents nous, i tot canviarà! feliç revetlla! :)

    ResponElimina
  16. Per si de cas ja faré una libació per la teva bona fortuna pel nou any ;)

    Que tinguis un bon 2011! :)

    ResponElimina
  17. Segur que sí Kika (i no us prengueu les coses que escric molt literalment... que hi ha de tot aquí barrejat!!).

    Molt bon any 2011, salut i molta energia pel 2011!!

    ResponElimina
  18. Clidice, fes totes les libacions que vulguis, i si et serveixo d'excusa, millor!

    Bon i blogaire 2011

    ResponElimina
  19. Bon any, Eulàlia! Jo em prendré un frenadol a la teva salut...

    ResponElimina
  20. Matilde, frenadol!! que l'entrada d'any vagi millor que la sortida, doncs!

    ResponElimina
  21. Resistirem déus i dimonis!
    Bon dos mil onze!

    ResponElimina
  22. Eulàlia,

    Caram!, les pitonises ja podrien donar bons auguris...! Et desitjo el millor del 2011 per a tu.

    ResponElimina
  23. Eulàlia, no ara sinó passada la fosa, puja a la Perxa i endinsa't a la Vall d'Eina, el providencial rebost d'herbes remeieres. Busca-hi les tòniques: rosers salvatge pels marges, la imperatòria pels herbassars de vora riu i l'alta-reina pels prats entollats. Ja que hi ets, als prats dels peus de la Torre, cull uns cordials safrans de muntanya. Un cop a casa, prepares una reconfortant tisana i en prens un gotet cada matí i cada vespre.

    Pots tornar a la Vall a la tardor i allà on vas collir els safrans hi hauran florit els ben semblants còlquics. Ben semblants d'aparença, no d'efectes, doncs els còlquics són pura metzina. En fas un beuratge i que en begui l'Elvira.

    ResponElimina
  24. Pere, si hem resistit els valsos típics d'inici d'any, com no hem de resistir dimonis i déus malaltissos? I tant!

    Salut i molt bon any 2011, en un dels dies especials de 2011: 1-1-11...

    ResponElimina
  25. maite mas, ai les pitonises... fan el que poden i no sé pas fins a quin punt podem saber què ens volen dir realment. Les sabem escoltar o interpretar? En tot cas aquesta Elvira més em sembla una pobra dona que una gran bruixa.

    Salut, i molta màgia pel 2011!!

    ResponElimina
  26. Girbén, em sembla un dels millors consells que he rebut després d'aquest estrany pronòstic per al 2011.

    La vall d'Eina! Estenc el plànol davant meu i ressegueixo amb els dits les línies de nivell i els camins vora el riu. Diria que és la Cambra d'Ase que veig ben pelada des de la finestra (la neu no és abundosa aquest inici d'any). Compta que tard o d'hora seguiré aquest camí, buscant aquestes herbes remeieres (i letals)

    Salut i bons auguris per al 2011!

    ResponElimina
  27. Eulàlia, la Vall d'Eina és l'aula magna de la botànica muntana i alpina; en això cap la supera.
    D'ella en vaig escriure:
    ...Així l'una, la primera, la Vall d'Eina, del tot nostra i cerdana. L'immemorial verger d'herbes remeieres on, seguint les passes d'herbolaris, els botànics ampliaren amb endemismes llurs catàlegs des del XVI fins el XX, quan el suís de Montpeller Braun-Blanquet va superar l'antiga descriptiva amb la fito-sociològica nova sistemàtica.

    I, deixa'm dir-t'ho: Que preciós és el cercle de Cambra d'Ase amb els seus corredors!
    Com que tens el plànol obert veuràs que de la Cambra surt una cresta que l'enllaça amb el Pic del Boc, i que, a llevant seu, s'hi drecen les Banyes del Boc, ferotges puntes a les que fa segles em vaig enfilar... Aquí és on fa estada el diable cerdà que vas veure.

    ResponElimina
  28. Al bloc he penjat una fotografia que em vas fer tu... recordes el que em vas dir quan et vaig comentar que sempre quedava malament a les fotografies? "el secret és fer-ne moltes". El 2011 serà un bon any... potser caldrà fer molts intents, jugar-nos la pell, apostar-ho tot... però la alegria ens espera pels racons i la trobarem, estic segura!

    Magnífic text Eulàlia, gràcies per compartir-l'ho amb nosaltres. Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  29. com és la imaginació, eh? quan el pànic t'absorbeix... i el què t'imagines sembla real
    ...i ella dona vella i espantada només et va transmetre les seves pors i potser només volia una mica d'escalf, sentir una mà on agafar-se i que li digués bona nit, en aquella nit.

    salut

    ResponElimina
  30. Francesca, aniré a veure com t'ha quedat la fotografia al blog! Veig que fer molts intents és una fórmula per trobat l'EXCEL·LÈNCIA? Dons haurem de fer mo,ts intents, i tant! i si no la trobem probarem d'acostar-nos-hi.

    Bon any, bon Mac, bon blog 2011!

    (i gràcies)

    ResponElimina
  31. provarem, ho provarem... ai, aquest teclat!

    ResponElimina
  32. Joan Calsapeu-Layret, em sembla magnífica la teva visió de la història. Aportes una visió diferent...
    Sovint és la por que ens fa fer coses estranyes!

    ResponElimina
  33. una gitana em va explicar el secret de llegir les mans: sempre digues al revés del que et pregunten, trobaré el meu amor? no, però et trobarà ell a tu. Trobaré feina? no però segurament ja qui està buscan-te perque treballis amb ell...etc.etc..sempre funciona.
    Pensa que el dimoni també el va inventar Deu, i si ets ateu? Bon any 2011, t'ho mereixes

    ResponElimina
  34. Doncs que l'any et somrigui. T'ho mereixes!

    ResponElimina
  35. Aris, Mira, mira, la gitana, més llesta que una mustela!
    El dimoni, com Déu, és una fantàstica figura literària. Pregunta-li al Salvador Macip, no?

    ResponElimina
  36. M'apunto a seguir-ho intentant moltes vegades, com diu la Francesca. Només així acaba sortint bé i tu no fas cara de tirar la tovallola fàcilment. Ets forta i valenta i tot anirà bé.

    Molt bon any, Eulàlia!

    PS I pensa en la segona... ;-)

    ResponElimina
  37. Molt bon any a tu i que el teu únic propòsit es compleixi el més ràpid possible!

    ResponElimina
  38. El dimoni és una de les coses més divertides que ens poden passar, caram, que els quatre penedits jugant a dames han de ser un coi de corcó.

    Les prediccions deuen ser per aquell parell de mosques d'estiu. A una l'atraparàs ben atrapada, pobreta, però l'altra aconseguirà fugir.

    ResponElimina
  39. Rita, qui sap si la pitonisa pensava en la segona, quan va fer mig pronòstic...

    ResponElimina
  40. sànset i utnoa (tots dos?), segur que sí. Sóc de somriure fàcil...

    ResponElimina
  41. Joan, m'encanta el tomb que fas als comentaris. La teva interpretació del vaticini de la pitonisa és senzill i planer. Això ens demostra que veiem allò que hi volem veure!

    I sí, sempre he pensat que posats a triar, millor el dimoni ;P

    ResponElimina
  42. Fer de dimoni als Pastorets, ha estat una de les millors i més divertida de les meves experiències teatrals!!! Una mica tard, ja ho sé, però... em vaig espantar llegint el teu apunt, ja és el segon cop que em passa el primer va ésser amb el laberint. Quan m’espanto, quedo bloquejada, i no sé que dir. Bon Any, Eulàlia!!!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails