La pitonisa em pronostica 2011

Ahir vaig trobar la vella Elvira en un carrer estret, obscur i sense asfaltar, situat el centre del meu poble de la Cerdanya francesa. Era ja fosca nit i l'any finiria just l'endemà, que és avui. Em va donar un bon ensurt amb el seu aspecte abandonat, l'esquena corbada, els vestits negres amb mil capes que la protegien de fred. La Bernadette, la mestresa del colmado, tafanera i bocamoll, ja me n'havia parlat, de l'Elvira. La pobra -deien les males llengües- havia perdut la xaveta en perdre el marit i des de llavors es creia bruixa i pitonisa.

Va clavar els seus ulls de fura en els meus, mentre agafava àvidament la meva mà esquerra entre les seves. Semblaven arrels eixorques, dures, aspres. El seu rostre solcat d'arrugues profundes era adust, sever, difícil. Tenia una veu trencada pels milers d'anys que semblava que portés a sobre, i em va somriure amb una ganyota grotesca. Amb aquell xiuxiueig esquerdat va balbucejar una estranya teoria, que un amic –per ser exactes, examic des de fa un parell d'anys– m'havia explicat, sobre la bondat dels anys senars per sobre dels anys parells.

- Et diré la bona fortuna de l'any que comença.

No sé perquè no vaig poder moure'm i em vaig quedar allà palplantada, esperant mil minuts eterns.

Mentre restava paralitzada el cervell em bullia repassant efemèrides de la meva vida i relacionant-los amb l'any en què van passar. Vaig néixer en un any parell i aquesta deu ser la millor notícia de la meva vida i no a l'inrevés. En any parell vaig conèixer l'home amb qui em vaig casar -també en any parell- i en any parell m'hi vaig divorciar; i totes tres notícies eren bones, en el moment en què es van produir. En any senar vaig entrar a la universitat, on vaig viure coses molt bones. En any senar vaig descobrir un nou amor que em va fer sentir viva, als quaranta. En any parell van néixer les meves filles i no puc imaginar millor esdeveniment... El 2008 el balanç va ser nefast i era parell. El 2009 va ser encara pitjor, i era senar. El 2010 va estar l'any de la follia amb un inici formós i engrescador i un final trist i desesperant, i era parell. 2011 s'estrenarà amb un govern de dretes amb dues conselleres jurant el càrrec esmentant l'ajut de Déu. Corren mals temps per al laïcisme i els necessitats.

-Hi veig una mort i una fugida.

La vaig fitar mig segon amb ulls esbatanats païnt el vaticini. Vaig arrabassar-li la mà per recuperar-la i vaig arrencar a córrer carrer amunt. Sense saber per què, em vaig aturar i em vaig girar per mirar-la encara un cop. Una llum refulgent brillava uns metres per sobre del lloc on m'havia predit aquell futur terrible i un monstre horrorós amb dos caps i 6 potes em mirava fixament.

N'estic segura, m'havia topat amb el dimoni.

_______________

Que tingueu un bon any.

Per part meva tan sols tinc un propòsit per a 2011: recuperar el somriure que m'ha estat arrabassat.