dissabte, 19 de novembre de 2011

La reflexió


El futur que anunciaven les enquestes preveien dies foscos i obscurs. Una nova edat medieval trucava a la porta. Poderosos amb privilegis, súbdits subjugats al poder intangible dels mercats.

S'hauria llevat el dia de la reflexió amb l'anima negra, si no fos perquè dos dies abans, en obrir la porta de casa, un arc de sant Martí immens i perfecte com no l'havia vist mai,  li va augurar temps millors. Si no fos perquè l'amor li feia pampallugues a l'estómac.

L'endemà aniria a votar. Per deure moral i per convicció. Per aturar la tecnocràcia. El seu vot potser valia ben poc. Alguns li dirien que legitimava el sistema, que el que calia era la revolució i no la reforma. Ella hi estava d'acord. Calia girar-ho tot cap per avall. Però no suportaria donar el poder als dolents gràcies a l'inacció.

[Mai no entès aquesta jugada que preveu la llei electoral del dia de la reflexió. Com si les banderoles es despengessin màgicament a les 12, com la carrossa de la ventafocs.
En canvi sempre he pensat que votar és un deure i una obligació, per respecte a tots aquells que van perdre la vida o s'hi van jugar la pell per aconseguir-la.  Encara que calguin canvis, noves reflexions i noves lluites. Una cosa, no treu l'altra.]

11 comentaris:

  1. A Mèxic el dia de reflexió està prohibit l'alcohol en bars i restaurants. Només per donar (males) idees.

    ResponElimina
  2. Jo els posaria a tots a treure les pancartes....a veure perquè no es pot fer la tradicional despenjada de cartells a partir de les dotze de la nit

    ResponElimina
  3. Hi ha d'haver una reforma de la llei electoral, ja!

    ResponElimina
  4. Absolutament d'acord amb tu, no es pot passar d'anar a votar per respecte a tantes i tantes persones que s'hi van deixar tant, encara que sigui amb una pinça al nas.

    Quina imatge més bonica, Eulàlia!

    ResponElimina
  5. Jo seguiré anant a votar, com sempre, seguint exactament la mateixa reflexió que fas tu.

    També tinc molt clar, però, que estem arribant al final d'un carreró sense sortida. Jo no veig aquest sistema aguantant un segle més. Potser ja no ho veurem però aquest sistema electora, polític i democràtic està arribant a les darreres de les seves alenades.

    Ho això canvia o d'aquí a unes dècades no votarà ningú, i llavors estarem en mans dels populismes exacerbats i perillosos.

    L'arc de Sant Martí és espectacular!

    ResponElimina
  6. Endavant! ja hi he anat a votar...almenys fer-lis la punyeta i exercir un dret que en molts llocs del món encara no tenen, si senyora a votar!

    ResponElimina
  7. jo també he votat, encara que potser no servirà de rés...

    ResponElimina
  8. Aquest arc iris em fa pensar que encara tens (tenim) esperances. Això de la reflexió és un dels tics estranys... tothom sap que els indecisos són un percentatge molt petit. Jo fa mesos que sé que votaré Iniciativa: perquè s'apropen més a les meves idees i perquè no són populistes ni nacionalistes.
    Em fa l'efecte, però, que més enllà del govern que surti, allò que ens estem jugant és la supervivència d'aquesta petita democràcia que els bancs, les caixes i els "mercats" ens estan deixant.

    ResponElimina
  9. Comque estic encara en estat de xoc, no he deixat resposta als comentaris.

    Els resultats aclaparadors (les majories absolutes, siguin del color que siguin, MAI són una bona notícia). I l'abstenció, tampoc.

    Amb tot, mantinc l'esperança de l'arc de Sant Martí. Potser sóc una ilusa, però penso que algun dia la societat sortirà de l'estat de xoc a què l'han sotmesa.

    ResponElimina
  10. Eulàlia, l'esperança sempre es queda a la caixa. No defallirem. No estic gens satisfet amb els resultats però, de vegades, les patacades ens han fet reaccionar... i se n'auguren moltes.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails