diumenge, 19 de desembre de 2010

Construir una ciutat del no-res

Em sembla que no descobreixo res si dic que els jocs de facebook són una cosa molt banal i alhora addictiva. Els encarregats del joc -no hem d'oblidar que és un negoci- fan bé la seva feina i no paren de posar una novetat rere l'altra, amb més i més tonteries que t'atrapen i et fan jugar i perdre un munt de temps, per aquí i per allà. Jo, fa cosa d'un any, em vaig enganxar al joc de la granjeta, l'arxiconegut farmville, i encara m'hi trobo jugant.

Fa poc més d'una setmana acaben de treure un nou joc anomentat Cityville. I hores d'ara sembla que ja s'han apuntat a jugar-hi més de 44 milions de persones.

Si ja els valors que es transmeten amb la granjeta em molesten una mica, amb un model basat en el guanya cada cop més, planta cada cop més, fes créixer la teva granja (acompanyat d'un "et regalo cosetes"...) el model de la cityville ja em supera completament: es tracta de "construir" una ciutat on l'objectiu és tenir cada cop més habitants. Allà on a l'inici del joc hi ha un camp amb uns quants arbres, la ccosa acabaràamb gratacels i pisos desomunlas. Es tracta de construir, construir i construir.

El meu malestar va arribar al punt àlgid quan un personatge es vanta de fer negocis a l'estil "antic" i m'encoratja a imitar-lo.

Mira, jo passo. Esdevenir un Bartomeu Muñoz qualsevol, ni que sigui virtual, no entra en els meus plans.
Crec que vaig a blocar l'aplicació. Em desassossega.

Tot d'una, tot em sembla menys banal. Més malintencionat.

33 comentaris:

  1. ¿Vols dir que és una mena de "Monopoly" virtual? Si més no el Monopoly (o "palé") tenia la virtut de fomentar la cohesió familiar :))

    Potser m'estic perdent grans coses, però quan van arribar les xarxes socials vaig decidir que jo ja en tenia prou i que em plantava. De moment els blocs son la meva última frontera.

    ResponElimina
  2. Tot és qüestió de triar, com a la TV, jo fa temps que sóc a facebook i acabo de saber per aquest post de que va això de farmville, de moment no he jugat mai a cap d'aquests joquets.

    ResponElimina
  3. No t'hi facis mala sang, City Ville no és cap novetat en el món dels jocs per Internet. Com diria aquell és més vell que l'anar a peu, pel cap baix fa deu o quinze anys que existeix (si no més) i ara els de Zynga l'han implementat al face. Res de nou sota el sol ^^

    ResponElimina
  4. Hi havia el 2nd live també, no sé si encara existeix... Com en Brian, jo m'he quedat amb el bloc i ja en tinc prou per perdre el temps... :-)

    ResponElimina
  5. el Facebook es per una mena de personal que no entenc, i té data de caducitat, t'ho pots ven creure. Durarà eñ que dura en cremar-se la llenya a la fira de les vanitats inócues.

    ResponElimina
  6. Ai, Eulàlia, jo fa anys era addicte al Simcity, que consistia més o menys en això (però t'ho feies tot tu sol). Ara que porto mesos desenganxat del Farmville encara em faràs caure en una nova temptació!

    ResponElimina
  7. res que s'assembli la monopoli m'ha cridat mai l'atenció...
    a més a més durant molts mesos no vaig saber que al facebook hi havien jocs...ara que els he trobat m'he tornar a engarxar a algun solitari.... i em fa ràbia!

    ResponElimina
  8. Ostres, afortunadament els jocs de l'ordinador no m'han enganxat mai... perquè ja no hi entro preventivament que conec les meves tendències addictives!

    ResponElimina
  9. La grangeta em divertia força però ara prefereixo no enganxar-me a cap altre joc. Per què li dius Bartomeu si es diu Julián? M'he perdut, veritat?

    ResponElimina
  10. Brian, monopoly "elevat a n", amb cohesió virtual per`allò de elas amic munten negocis a la meva ciutat, els necessites per ooder muntar una oficina de correus i per enviar-vos obsequis... La mecànica enganxa. El que no m'agrada és la idea de fons.

    ResponElimina
  11. Isabel, si bvols el meu consell, especialemtn si tens tendències ludòpates ni t'hi apropis...

    ResponElimina
  12. Clidice, deu ser que tinc poc caràcter "polític", que sigui nou o vell tampoc no és important.
    Penso que es podria aplicar la mateixa "mecànica encomanadissa de joc per promoure altres valors més positius, què vols que et digui. Una cosa té de bo, com a mínim no has de "tirar tirus", ni carregar-te ningú...
    Podríem dir que Violència genera violència,i que neocon genera neocon, i aquest és el valor que percebo, molt i molt neo-con...

    ResponElimina
  13. Rita, jo procuro dedicar el meu temps lliure a allò que m'agrada, llegir o escriure. Ara bé. Tinc una tendència lodòpata que em fa carn de canó d'aquest tipus de jocs. He volgut parar la voragine abans no m¡engolleixi.

    ResponElimina
  14. puigcarbó, la majoria de gent que es belluga pels blogs també es belluga pel facebook. En realitat és una mena de mercat de calaf. I un generador de ludòpates, també.

    ResponElimina
  15. Allau, resisteix!
    Jo encara estic enganxara a la ganja ditxosa...

    ResponElimina
  16. kika Jo em vaig resistir a això del facebook i de fet encara no li trobo molt la gràcia, després d'un anys de fer-lo servir. Bona part de l'ús que en faic és ludopàtic, la veritat.

    ResponElimina
  17. Galderich, fas ben fet. Quan sigui gran vull ser com tu. ;)

    ResponElimina
  18. marta (volar de nit), de Muñoz a Muñoz, diguem que el Bartomeu és més nostrat...
    Ara bé no sabria dir quin dels dos és més corrupte.

    ResponElimina
  19. Ai, doncs si he de ser sincer diria que mai he mirat els jocs del facebook. Si vull jugar agafo jocs de més volada, directament, però jugar a través del facebook ... quasi que passo. El SimCity em va enganxar molt en el seu temps ...

    ResponElimina
  20. Recordo les llargues nits del paleolític informàtic mitjà dedicades a intentar fer lligar a l'esquemàtic Larry. Era una cosa de veure, la nostra colla de tius fascinats per un prodigi tan rudimentari.
    Després només em vaig enganxar a l'auroral nissaga del Myst; però aquest tenia més de novel·lassa participativa, d'excursió per un inquietant món perdut, que de joc.

    ResponElimina
  21. Joan, jo no em vaig enganxar al Sinmcity i el monopoly mai no em va agradar. I de fet una de les primeres coses que vaig fer al FB va ser jugar (per culpa de la meva filla, però això és una altra història).

    ResponElimina
  22. No, no crec tenir tendències ludòpates, però si que m'ho passo bé jugant, amb la família, ja sigui a les cartes o bé a alguns jocs de taula tipus Trivial, Party and Co... però també me'n canso ràpid. Per si de cas, seguiré el teu consell Eulàlia!
    I no et dirè que no m'agradi fer algun solitari amb les cartes de l'ordinador...
    El mal dels ludòpates rau en què s'hi gasten els diners que tenen, i els que no tenen, en el joc.

    ResponElimina
  23. El joc de taula preferit de casa, Isabel, és el Rummikub, una mena de "remigio" amb fitxes. Les meves filles els agrada jugar des que teníen 5 anys.

    ResponElimina
  24. Eulàlia,

    Tot va començar amb el Tetris, no?
    Aquests ciberjocs crec que tenen un component addictiu com ara menjar patates fregides o ganxitos... vaja, que no pots parar.

    ResponElimina
  25. Penso com en Puigcarbó, el faceboock és una moda passatgera, i poca cosa més

    ResponElimina
  26. maite mas, ai, el tetris!!! creador de lodòpateser excel·lència!
    Totalment d'acord, són tan addictius com les patetes i ganxitos...
    Ara mateix, començo a pensar que també bloquejaré el farmville de la punyeta.

    ResponElimina
  27. Eulàlia no matis el missatger. Diuen els que en saben que l'addicció és un component més del nostre cervell i que alguns el tenim i d'altres no. O sigui que, per molt que bloquegis, cauràs per una altra banda. Sempre serà millor el Farmville que els cigalons no? ;P

    ResponElimina
  28. Mireia ben tornada... Jo també ho crec. Jo veig el FB com una gran plaça tafanera.
    Però també es pot dir el mateix dels blogs. No sabem quan de temps duraran encara, o si patiran alguna transformació i esdevindran obsolets. De moment han aguantat uns anyets, que en el món virtual ja és molt.
    El FB o el twitter s'han volgut contraposar als blogs i no els ha sortit bé la predicció, els blogs segueixen, i amb força. Cap a on aniran, ja ho veurem.

    ResponElimina
  29. Clidice, potser sí, però ara mateix passo per una etapa en què no emsento gens bé amb aquesta addicció. Em pren massa temps.

    ResponElimina
  30. Ja el conec el Rummikub, el tenim, el que no sabia és que estava relacionat amb el "remigio" que he sentit anomenar, però que desconec, també tenim l'Scrabble, el Cluedo, el Pasta Gansa,...un munt de jocs de "sobretaula". A casa però el joc estrella ha estat l’UNO. Durant un temps vaig estar contrària a introduir els meus fills als jocs d'ordinadors i a les consoles, finalment he vist que no puc anar contracorrent.

    ResponElimina
  31. Tu també, Eulàlia, ets del Rummi? Hem de canviar el de la furgo perquè se li estan esborrant els números de tantes partides per tots els confins.
    Ah, i el joc de cartes amb el que té més similituds és el Continental; tot un clàssic dels camerinos dels teatreros. Ja veus si en dona de joc el joc.

    ResponElimina
  32. Isabel, a casa fonamentalment Rummi. L'uno també, però molt menys.

    ResponElimina
  33. Girbén, sí, som de Rummi. Les meves filles xales d'allò més...
    Sempre em descobreixes coses noves: el continental, no el conec. Amb la referència als camerinos fas que em donin ganes de saber-ne més..

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails