dilluns, 7 de novembre de 2011

Gotes de pluja esclaten en mil bocins



I
Je ne peux pas vivre au Nord. Je ne pourrait jamais supporter la réverbération des goutes de la pluie sans cesse. Clinc, clinc, clinc. Ho va descobrir del cert després d'una sola tarda de pluja. Les gotes contra el vidres l'arrossegaven cap un estat letàrgic i melancònic.
S'allunyava del món i de la vida a la mateixa velocitat amb que les gotes enfosquien el terra i les parets.
Aquesta va ser l'excusa. No el volia deixar per aquest motiu sinó perque l'ànima d'ell era tan fosca com el cel en un dia rúfol.

II
Després de posar la clau al contacte, el motor va gemegar lleument, per tot seguit ronronejar suaument. Des de la finestra el va veure partir. Au revoir, à jamais. Les gotes de pluja sobre el parabrisa repicaven mentre les varilles el netejaven a intervals regulars, sunc-sunc, sunc-sunc. Va arrencar i sense rumb fix va accelerar. A la deriva.

III
Ding-dong. S'ha deixat les claus. L'home amb uniforme la mira des del marc de la porta. Deu ser un error.  Lamento informa-la, senyora...  No se n'ha sortit. Ho lamento.
Sorcière. 
El sol va treure tímidament el nas rere els vidres.


18 comentaris:

  1. Je ne veux pas travailler
    Je ne veux pas déjeuner
    Je veux seulement oublier
    Et puis je fume

    ResponElimina
  2. En llegir el comentari de l'Aris, se m'ha esborrat tot el que volia dir. Ídem.

    ResponElimina
  3. Buja. Definitivament, à jamais. I el degoteig que s'atura. Un calfred.

    ResponElimina
  4. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol les bruixes porten dol.
    Aauuuuuuu!

    ResponElimina
  5. Galderich, me n'alegro que t'agradi. Pretenia fer un relat on les coses no dites fossin tan importants com les explícites (no sé si me n'he sortit).

    ResponElimina
  6. Pink Martini!!!
    Ostres, fa temps que no els escolto. Ara me n'has fet venir ganes... ( per cert: Moi, je ne veux pas travailler, mais fumer, non plus)

    ResponElimina
  7. Leb quina mala memòria! (ídem de ídem!)

    ResponElimina
  8. Joan, mai no sabem quan els mots que pronunciem esdevenen vaticinis...

    ResponElimina
  9. Dramàtic desenllaç, com no podia ser d'una altra manera
    aquest temps tardorenc ens porta a un tipus d'invenció melancònica
    probablement, en ple agost a 40% a l'ombra, la teva història hagués anat per altres camins, més lúdics i festius

    rien va plus

    ResponElimina
  10. Reconec que tinc serioses dificultats per a comprendre els textos massa hiperbòlics (em passa el mateix amb les paràboles de Jesucrist). Tot i això, les onomatopeies m'han agradat molt i les he pogudes visualitzar. M'han recordat la primera pàgina del Retrat de l'artista adolescent. Les onomatopeies (si estan ben posadetes) em retornen a l'expressió infantil.

    ResponElimina
  11. Gregori, crec que tens molta raó, ens sentim força influïts per les condicions climatològiques. I és que malgrat tota la tecnologia i la racionalitat no deixem de ser uns simples animalons...

    ResponElimina
  12. Lluís, volia ser minimalista. Fer això té el risc de fer un text difícil d'entendre, i em temo que és això el que ha passat.

    Pel que fa les onomatopeies també tenen riscos, m'alegro que t'hagin agradat...

    ResponElimina
  13. (Torno a penjar un comentari que he fet una mica més amunt i que segurament no has vist. Em penso que he entès el teu relat i he intentat sintetitzar-lo en la resposta).

    “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol les bruixes porten dol”.

    Aauuuuuuu!

    ResponElimina
  14. Llop, és veritat, no havia vist el comentari!!!
    Curiós que la cançó popular, tot i que no explica la mateixa història, comparteix molts elements amb el meu relat...

    ResponElimina
  15. El text té molta força... m'encanten les teves onomatopeies.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails