Urnes buides o plenes

Som uns quants els que anem a Berlin, a participar en la 1TBfC. En Ferran va iniciar la convocatòria allà per Sant Joan, i jo m'hi vaig afegir a l'estiu. Més endavant es va concretar el dia de les eleccions i per primer cop he hagut de votar per correu. Sóc de les que penso que cal anar a votar. Més que com un dret jo m'ho miro com un deure ciutadà. Malgrat els desconcerts, els despropòsits i les decepcions, segueixo pensant que la democràcia és el menys dolent dels sistemes, i que cal exercir el dret-deure a vot.

Anar a votar és un signe de respecte per nosaltres mateixos i pels d'anys de lluita que els nostres pares i avis van patir, aquells qui no van poder dir la seva durant molts i molts anys, simplement perquè vivien en una dictadura.

Algú em podrà dir que en realitat és una partitocràcia i no els ho negaré, però mentre el vot en blanc i l'abstenció no tinguin un pes "real" en la representació parlamentària em temo que no anar a votar o votar en blanc és deixar que triïn els altres per mi. És llançar el meu vot a les escombreries.

He votat per correu. I he votat Iniciativa. No és que estigui plenament convençuda, és clar. En el món en què vivim res és evident, però com a mínim sento que són una mica seriosos, que les coses que plantegen són raonables. Que no s'han submergit en el circ mediàtic dels altres.

Al marge, sense poder evitar-ho, veig els anuncis absolutament delirants d'uns i altres. No puc entendre l'ús del sexe de forma tan barroera -i no és perquè jo sigui especialment recatada-, com tampoc puc entendre l'ús xenòfob de la immigració. I respecte l'electorat, tampoc entenc que algú pensi que la dreta, que és qui ens ha posat en aquesta crisi, sigui l'opció que ens n'ha de treure.

En fi, jo ja ho he decidit i ja he votat, així que no cal que em trenqui les banyes... però a voltes costa d'entendre la societat en què vius.