dijous, 15 de desembre de 2011

Inesperat

La tardor arriba a la seva fi i els arbres ja estan, gairebé, despullats. Com tu i jo sota els llençols, amanyagats sota les flaçades i el sostre de fusta o de guix. Ens sento despullats com llavors mentre escoltem la cançó que la Niña Pastori versiona i millora, mentre els nostres dits s'entrellacen i mirem l'escenari. I ells ballen.

Les fulles de tardor roden amb ells  i nosaltres ens emocionem. Riem, i gaudim, una horeta tot just. I l'estona que ve després, mentre els recordem i els comentem. Encara ara.

El Toni i la Claire barregen emocions, dansa i teatre, música. Fins i tot ens volen fer cantar. Es riuen sanament d'ells mateixos i ens fan entrar en el seu joc.

En la propera vida podríem ser artistes. O potser en aquesta, ves a saber.

9 comentaris:

  1. Ves a saber. El que sé és que per aquest bloc darrerament es respira un aire de felicitat i d'hedonisme que és l'enveja de la blogosfera :)

    ResponElimina
  2. tots som artistes en aquesta vida, o ens seria molt avorrida. O sinó diguem si mai no has fet d'actiu per aconseguir el que volies...;)

    ResponElimina
  3. La possibilitat de viure de l'art és més temptadora que qualsevol altra. Mira (per exemple) on els du els qui volen viure de la sopa boba, de la casa reial o del poder.
    Ser artistes en aquesta vida sembla un objectiu més intel·ligent que voler-ho ser una una altra (per si de cas). I entenent que l'artista és tant el qui fa dansa dalt d'un escenari com el qui fa senzillament una cosa ben feta, ni que sigui una barra de pa, una sabata o un viatge cap al sud.

    ResponElimina
  4. LEB, en aquests moments no ens donen molts motius per d'hedonisme... amb tot, preocuro gaudir i compartir els bons moments. Els polítics fan el pallasso en sentit negatiu del terme. A mi m'agradaria fer-lo en el sentit positiu.

    Aquest post era una temptativa (una mica abstracta, ho reconec)de recomanar En attendant l'inattendu, l'espectable que fins diumenge 18 es pot veure a la seca-espai brossa.

    ResponElimina
  5. Tal com estant les coses només es pot ser artista o escapista. Res més és vàlid.

    ResponElimina
  6. Garbi24, els que ens sentim empesos a fer blogs tenim alguna cosa d'artistes, sí. I d'actors, tots plegats si no no podríem viure en societat!

    ResponElimina
  7. Lluís, a mi en tot cas em tempta més fer una cosa ben feta que no pas fotre la mà al calaix. Tot i que em temo que en segons quin entorns et mous tots podem acabar per perdre el món de vista perdre el sentit de l'ètica?

    Anar a fer un viatge cap al sud pot ser una forma artística com una altra i si t'envoltes de natura fins i tot pots fer landart. Preguntem a l'Andy Goldsworthy...

    ResponElimina
  8. Joan, seguramet l'escapisme és una forma artística...

    ResponElimina
  9. si, si, continua un aire de felicitat total en aquest blog :-)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails