dimecres, 3 de març de 2010

Soneto 47




Mi corazón ha hecho un pacto con mi ojo
y en buena lid, se prestan, recíprocas ayudas.
Si mi ojo está hambriento, por ver como le miras,
o el corazón prendido, se ahoga en mil suspiros.

Entonces goza el ojo, la imagen de mi amor,
y al corazón invita al irreal banquete.
Otras es invitado, mi ojo del corazón
y en esos pensamientos, logra parte de amor.

Así, ya por tu imagen o sea por mi amor,
aún estando tú lejos, estás presente en mí,
pues no puedes llegar, donde yo, si te nombro
y estoy siempre con ellos y ellos están conmigo.

O si duermen, tu imagen, a mi vista despierta,
llamando al corazón, para que ambos se gocen.

No conozco a William, no coincidimos por unos años, pero... Quería decir algo sobre el post de Shakespeare. Invito a leer el soneto nº 47, e invito a mandarselo a alguién. Así conocí yo la verdadera sexualidad de sus sonetos, recibiéndolos con gozo de los labios del amor. Probadlo.

22 comentaris:

  1. No vull passar per creador de tendències, però definitivament "Will is in the air": avui l'he trobat a can Clídice, a Espai de Llibres i al Riell per partida doble. El nano s'ho mereix.

    ResponElimina
  2. Un dels sonets fantàstics del Will, i no havia pensat mai en la possibilitat que dius: copiar-lo i enviar-lo.

    ResponElimina
  3. Realment és un sonet per "COPIAR" i "PEGAR" i enviar-lo...
    Pero més enlla de la bellesa del sonet de Shakespeare, deixeu-me que us expliqui una anecdota que va passar ja fa uns anys per TV. Una coneguda presentadora tenia de convidat al seu programa a un reconegut escriptor a qui va sol.licitar que per tancar la seva intervenció, recités alguna cosa de memoria, es clar. L'erudit va respondre que recitaria un SONET i la periodista hi va estar d¡acord, no sense abans etzibar-li:
    De acuerdo Sr. pero QUE NO SEA MUY LARGO.

    ( disculpeu pero aquest ordinador meu fa vaga d'accents novament)

    ResponElimina
  4. Un impuls m'ha fet buscat el text en la seva llengua original. Aquí us el deixo com a complement de copiar i enganxar:

    Betwixt mine eye and heart a league is took,
    And each doth good turns now unto the other:
    When that mine eye is famish'd for a look,
    Or heart in love with sighs himself doth smother,

    With my love's picture then my eye doth feast,
    And to the painted banquet bids my heart;
    Another time mine eye is my heart's guest,
    And in his thoughts of love doth share a part:

    So, either by thy picture or my love,
    Thy self away, art present still with me;
    For thou not farther than my thoughts canst move,
    And I am still with them, and they with thee;

    Or, if they sleep, thy picture in my sight
    Awakes my heart, to heart's and eyes' delight.

    ResponElimina
  5. M'arrisco a semblar pedant, però he tingut un impuls molt semblant i deixo el meu sonet preferit, també en anglès.

    My mistress' eyes are nothing like the sun (Sonnet 130)
    by William Shakespeare

    My mistress' eyes are nothing like the sun;
    Coral is far more red than her lips' red;
    If snow be white, why then her breasts are dun;
    If hairs be wires, black wires grow on her head.
    I have seen roses damasked, red and white,
    But no such roses see I in her cheeks;
    And in some perfumes is there more delight
    Than in the breath that from my mistress reeks.
    I love to hear her speak, yet well I know
    That music hath a far more pleasing sound;
    I grant I never saw a goddess go;
    My mistress when she walks treads on the ground.
    And yet, by heaven, I think my love as rare
    As any she belied with false compare.

    ResponElimina
  6. ...y nadie se le puede comparar.

    Muchos críticos han buscado mucha cosas e interpretaciones en ellos. Cuanto más famosos, más, y el 130 es uno. Pero yo con esto hago como con las puestas de sol, los disfruto. Sí que son bellos, sí.

    Habéis conseguido emocionarme.

    ResponElimina
  7. i jo que no en puc triar cap, doncs tots m'agraden i els guardo, en secret, enmig de la pila de llibres. De tan en tant, apareixen i l'alegria de tornar-los a trobar és com si fos la primera vegada. :)

    ResponElimina
  8. ...poques coses hi ha la vida més meravelloses que els sonets de Shakespeare. Si em permets us copio el meu preferit...ah i per cert: enhorabona


    Quan t’hagin assetjat quaranta hiverns el front
    i hagin fet solcs al camp de la teva bellesa,
    la teva joventut, que ara és l’orgull del món,
    serà un vestit emparracat sense finesa.

    Després, quan et preguntin pels teus encants passats,
    per tot aquell tresor dels dies de puixança,
    respondre que reposen als teus ulls enfonsats
    seria una vergonya i una vana alabança.

    Tindries més lloances, si usessis la bellesa;
    podries dir: “Aquest fill meu angelical
    compensarà el balanç dels anys de maduresa”;
    i així demostraries que ell és el teu igual.

    Això seria com tornar-te nou, sent vell,
    sentint com se t’escalfa la sang sota la pell.





    William Schakespeare, Sonet nº2 versió de Salvador Oliva

    ResponElimina
  9. Montse:
    aixo del comentari de la presentadora no sera una llegenda urbana?????? Com que no dius el nom del escrptor ni de la locutora!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  10. Doncs no, Jordi, no és una llegenda urbana. És cert. Va passar ja fa uns anys i jo ho vaig veure per TV. No hi havia cap intenció en no dir els noms, només que m'ha semblat que el que importava era més el QUÈ que no pas el QUI.De tota manera no veig perquè no dir-los. La presentadora era Nieves Herrero i l'escriptor, Antonio Gala.

    ResponElimina
  11. La nit volgué que fóssim nit
    nosaltres mateixos, terrals
    com l'ombra i com els animals
    que erren nus, caçant el delit.

    L'aire, del teu pit al meu pit,
    es carregà de fondes sals:
    corríem en fonts abismals;
    enllunàvem illes d'oblit.

    Pobra, entesa, la nostra vida,
    segons la llum, s'era expandida
    en una ardent obscura flor.

    Tot canviava en l'Aventura:
    si em miraves, no era jo;
    si reies, no eres impura.


    Salvatge Cor
    Carles Riba

    ResponElimina
  12. La nit volgué que fóssim nit
    nosaltres mateixos, terrals
    com l'ombra i com els animals
    que erren nus, caçant el delit.

    L'aire, del teu pit al meu pit,
    es carregà de fondes sals:
    corríem en fonts abismals;
    enllunàvem illes d'oblit.

    Pobra, entesa, la nostra vida,
    segons la llum, s'era expandida
    en una ardent obscura flor.

    Tot canviava en l'Aventura:
    si em miraves, no era jo;
    si reies, no eres impura.

    Salvatge Cor
    Carles Riba

    ResponElimina
  13. Molt bona la perla periodística, en la línia de les que cal conservar a les antologies.
    I el sonet del Riba (tot i que jo no en sóc gaire fan) és dels bons. Crec que és una visió de l'amor molt diferent de Shakespeare però segurament complementària.

    ResponElimina
  14. Disculpeu la meva incultura literarea pero jo llegeixo aquestes poesies que escriviu i no hi entro perque en realitat no les entenc. No hi veig el sentit que segurament i veu tanta gent a qui li agrada els poemes.
    Que volia dir la periodista? que no hi havia temps perque estavan en directe?

    ResponElimina
  15. Lo que a cada uno le supone/suscita/acude/subleva un poema, es algo que se encuentra en el plano de los sentidos/sentimientos/senso.

    Lo otro, lo de la periodista -inevitablemente son 14- lo explicó Lope de Vega del siguiente modo:

    Un soneto me manda hacer Violante,
    que en mi vida me he visto en tanto aprieto;
    catorce versos dicen que es soneto,
    burla burlando van los tres delante.

    Yo pensé que no hallara consonante
    y estoy a la mitad de otro cuarteto,
    mas si me veo en el primer terceto,
    no hay cosa en los cuartetos que me espante.

    Por el primer terceto voy entrando,
    y parece que entré con pie derecho
    pues fin con este verso le voy dando.

    Ya estoy en el segundo y aun sospecho
    que voy los trece versos acabando:
    contad si son catorce y está hecho.

    ResponElimina
  16. Molt bona! Recordava la conya del Lope de quan era adolesent, crec. O sigui, més o menys quan érem al Calassanç...

    ResponElimina
  17. Més que entendre una poesia, com qui pretén comprendre un text en la seva totalitat, jo crec que el que es posa en marxa en llegir aquests sonets o tants altres textos poètics, és la capacitat de commoure, de suggerir, d’imaginar... Tots els elements lingüístics, el ritme, la musicalitat, l’estructura,segurament hi ajuden. Però de res servirien si no fossin capaços de permetre expressar i traspuar sensibilitats.
    Pel que fa a la periodista, l’anècdota fa referència a l’estructura del sonet: 14 versos, ja siguin 4+4+3+3 com 4+4+4+2.

    ResponElimina
  18. No sé si li trobo la gràcia a l'anècdota, que 14 versos del Gala es poden fer moooolt llargs.

    ResponElimina
  19. Albert és que tú trobes gràcia a alguna cosa?

    ResponElimina
  20. Venga, alma, cuentate algo gracioso, y destapa ese ángel que te empapa.
    Desátate y deja que tu duende nos arrase, que el sentimiento nos rice los vellos a tal velocidad, que seamos helicópteros en un orgasmo aéreo.

    ResponElimina
  21. O no. Que bueno, en fin. Si total, no valla que. Y es que a veces si, otras no, puede que. Ain...
    Jo. Si es que... Cachis no me sale, no me acuerdo, y saben aquel, no ese no que seguro que si lo saben, osti tú que no me acuerdocojonesgraciaquetienená. ¿O sí?

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails