dimarts, 13 de desembre de 2011

La dolça existència de la fregona



La casa s'omplirà de criatures d'onze anys, a la tarda.  Al menjador ressonarà una orquestra de vent, corda i teclats. Necessitem aire, apartar mobles. L'arbre de nadal, que hem muntat fa dos dies, decora l'estança i els flocs de neu dansen sobre els nostres caps al ritme de la brisa que entra des de carrer. Avui no cal calefacció i som a desembre.

Pols i esternuts. Alèrgia. M'adono de com t'estimo mentre passes l'escombra, mentre balles amb la fregona a les mans. Mentre netejo els fogons. Uns dies abans vas agafar-me i vam ballar al voltant de la taula. Esteu fatal, vam sentir-nos dir. No sabia que fossis tan bon ballador. Me n'adono ara i quan ens abracem sota les flaçades. Ara, i quan estàs a quilòmetres on el sol es pon. El mateix sol que ens escalfa a la galeria i no té prou força per evaporar la humitat del matí.

No reconec el menjador. Dos violins i una flauta; un violoncel i el teclat; saxo i clarinet. Els instuments s'afinen. Caos de sons, però tan musicals alhora: nyigos-nyagos, clinks, bufs. Rialles, crits. Olor de crispetes.

Després, la música.

8 comentaris:

  1. Ens hem trobat un inesperat sol de desembre capaç d'escalfar les estances, tant aquí com allà on el sol es pon. Només cal ballar una mica més, fins al punt del solstici.

    ResponElimina
  2. Un sol de desembre que també escalfa el jardí, mentre les muntanyes tenen una mica de neu. Un sol de desembre que escalfa el cor. El solstici és a tocar.

    ResponElimina
  3. Ja ho deia la meva iaia, costa trobar un home que sapiga ballar...

    ResponElimina
  4. Jo no contradiré la teva iaia, Aris, sobretot perquè té tota la raó, costa de trobar un bon ballador.

    Ara bé, el que m'agradari destacar és el menjador de casa convertit en escenari d'una mini orquestra. No puc penjar cap foto, perquè hi ha menors, però t'asseguro que el menjador feia patxoca!

    ResponElimina
  5. I el pal de fregar per netejar les notes caigudes per terra o les passes dels ballarins. Tralarà.

    ResponElimina
  6. I després de la batalla......de estris musicals, torna a ballar amb el duet de fregona i escombra. Que maca que és la vida quan tenim allò que cal

    ResponElimina
  7. Ei, aquest post transmet emocions pels quatre costats, mmm...

    ResponElimina
  8. Casa-Palau de la Música, i a sobre fregada com cal? no cal gaire cosa més!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails