Tarda de piscina. Sol, ombra, dutxa gelada, piscina no tant, esquitxos, salts.
La tovallola estesa sobre la gespa, pessigolles de l'herba entre els dits dels peus.
De fons, cridòria de canalla. A prop, m'aïllo de l'entorn i m'abstrec dins la història que em volen explicar. Avui toca Vila-Matas, que em porta amb erudició de viatge des de Barcelona a Dublín i Nova York. En el record, em comentes sota el porxo un fragment. Somric.
Després, menjarem un gelat.
Petits plaers d'un dilluns d'estiu.
un altre Vila-Matas, si us plau. Aixó són els petits plaers de la vida, sobretot a l'estiu.
ResponEliminaEhem.... uns altres ja anirem treballant... ;p
ResponEliminaAl primer moment pensava que anaves a sorprendre el respectable amb una demostració de com passar pàgines amb els peus. Difícil però no impossible.
ResponEliminaPuigcarbó, sí, sí i mil cops sí. Aquest cop estem d'acord!
ResponEliminaEl porquet, servidora es va passar el matí treballant... ara, a la tarda, petits plaers.
ResponEliminaLluís, què difícil, hauré de practicar i veure si puc fer un video rèplica.
ResponEliminaQuina sana enveja, però jo aviat entraré en temps de descompte...
ResponEliminaEp, només et faltava dir que tot plegat anava acompanyat de la música del Pascal Comalade...
ResponEliminaen el fons la vida es això...petits plaers
ResponEliminaTé fama de "nedar" bé, aquest senyor.
ResponEliminaConfesso no haver-lo llegit. Ni a prop d'una piscina, ni al sofà d'una llibreria, ni al costat de la tauleta de nit, ni enlloc.
Però paga la pena, oi?
Bon estiu!
quin video més artistic, ja sembla del 33!
ResponEliminaAlyebard, doncs res a gaudir del temps de descompte...
ResponEliminaGalderich, hahaha és veritat, el que passa és que a la piscina no hi era, el Pascal Comelade... va venir més tardet, perquè tenia enveja del Vila-Matas i el vaig deixar passar ;)
ResponEliminaJoan, paga la pena, sí. És d'aquelles lectures que et deixen bon gust, cosa que sempre s'agraeix.
ResponEliminaBon estiu!
Aris, artístic! M'alegro que t'agradi ...
ResponElimina(hauré de demanar feina al 33!)
Els dies que "toca" Vila-Matas són dies de veritable festa. Hi hagi o no piscina, estigui l’aigua de la dutxa gelada o a punt de conquerir el punt d’ebullició.
ResponEliminaÉs, amb diferència, l’escriptor amb el que més assaboreixo el plaer de la lectura.
Òscar, jo no sé si diria "tant", però la veritat és que es gaudeix molt quan els autors no tracten els lectors de ximplets, hi ha una picada d'ullet...
ResponEliminaLluís, vaig intentar, de nou a la piscina, girar els fulls amb els peus. La llàstima va ser que just en aquell moment no tenia la càmera a punt...
ResponEliminaI això és el què fas els dilluns, xata?
ResponEliminaM'hi apunto
et diria que passis un bon cap de setmana però ja veig que ja ho tens claríssim...
Òstres, jo no puc llegir a ple sol. He d'estar a l'ombra, si no, després ho veig tot fosc...
ResponEliminaEulàlia,
ResponEliminaUna sensació única, els peus damunt de la gespa. Tens uns peus dansarins... i la música del Comelade complementa molt bé una tarda d'estiu a la piscina. Llegir Vila-Matas sempre és refrescant, però encara més a la piscina.
Ostres, quina enveja! I què fàcil que em sembla intentar fer el mateix demà després de treballar :) Petits plaers possibles, com diu en Garbi24, es tracta d'això. Gràcies per l'apunt i pel video i per la música d'en Pascal Comelade i pel Vila-Matas i per l'estiu i per l'aigua i per la gespa...!
ResponEliminaAmàlia, les ulleres de sol -amb protecció forta, d'aquelles intenses- son un exigència imprescindible, per poder llegir. Però llegir així, tranquil·lament és un plaer que no me'l treu ningú. Ni el sol! Menteixo. Tan sols me'l van prendre les meves filles quan eren massa petites i les havia de vigilar tota l'estona. I tot i així, demanava reemplaçament. Plaer més curt, però igualment intens...
ResponEliminamaite mas, va ser just això, una tarda refrescant i d'estiu...
ResponEliminaDe vegades no ens adonem d'aquests petits plaers.
marta, justament jo ho vaig fer després de treballar, i de res dona, si es tracta de donar idees...
ResponEliminaAishhh, és clar, les ulleres de sol!! :-))
ResponEliminaÉs cert, és un gran plaer la lectura a l'estiu. Quan el temps t'ho permet! Jo també torno a gaudir d'aquest plaer, ara que les meves filles ja són més grans... Mai no he deixat de practicar-lo, però hi he tornat amb més intensitat.
amàlia, ;-)
ResponEliminaVeig que estem més o menys igual... a l'estiu lectures intenses!