Els resultats electorals de diumenge em deixen en un estat depressiu. El tomb a la dreta em fa pensar que no entenc la societat en què vivim. Mai no he entès que qui ens ha ficat a la crisi ens ajudi a fer-nos-en sortir. No, no és que els sondejos fessin pensar res al contrari, però això no treu que esperés -dec ser optimista de mena- el panorama menys lamentable...
En fi, està clar que formo part d'una minoria i em desassossega que idees clarament feixistes hagin incrementat vots o s'hagin quedat ben just a les portes del parlament. M'entristeixo i no hi vull pensar.
Així que em concentro en els records positius del cap de setmana. Aviat hi haurà les cròniques i les contracròniques. I jo vaig pensant en les vivències i m'entretinc a imaginar com enfoco jo els meus posts...
De moment, vaig fent boca:
Dedicat als amics blogaires que ens hem trobat a Berlin a la 1.TBfC.
Digueu-me exagerada.
Me n'he alegrat molt que us ho hàgiu passat tant bé a Berlín.
ResponEliminaEn quant a la política el que em costa d'entendre és com ho feu els d'ICV. Mai teniu cap responsabilitat, això també s'ha vist a la campanya, ni Horta de Sant Joan, ni Pretòria, ni res. Sempre sou els innocents i quan no passa allò que voleu sempre és culpa dels altres. T'ho dic de bon rotllo, però és que jo sóc d'ERC i tinc molt clar de qui és la responsabilitat d'haver perdut tan estrepitosament. I no busco responsabilitats en els altres. Si no sou els que lidereu el futur de la nostra pàtria potser és que el missatge no és el bo? És que això de carregar els neulers als "altres" ja comença a ser una mica irreal no?
Eh, eh, eh Clidice!!! No te m'enfadis, ja ser que a ERC deveu estar molt fotuts....
ResponElimina...però tan sols per clarificar:
JO no "sóc" de Iniciativa. He votat Iniciativa, que és lleugerament diferent... I ho he fet en aquesta ocasió, que no vol dir que en altres ocasions hagi votat altres coses! No em carreguis els neulers a mi, que jo ni "pinxu ni cortu", ni res de res. Sóc un "receptor del missatge". Si vols "acció" i demanar responsabilitats t'has equivocat de blog... aquest comentari hauria d'anar al blog de l'herrera!
Tan sols he fet una reflexió personal sobre l'augment de la dreta que no puc entendre de cap manera i imagino que tu deus estar amb mi: no és preocupant que la ditxosa plataforma hagi quedat a les portes???? Deu ser que el seu missatge és molt bo!!!
Benvinguda de nou. Me n'alegro que hagi anat bé el viatge.
ResponEliminaSí, certament, els resultats són descoratjadors... Sembla que hem entrat en la dinàmica que s'està donant majoritàriament a Europa i que consisteix en aquest gir brutal cap a la dreta més rància i xenòfoba. En un moment de crisi econòmica tan bèstia, tornen a aflorar les actituds més porugues i més conservadores. És trist, molt trist, però "es lo que hay". Des de l'esquerra haurem de fer molta feina per tornar a arribar a unes posicions hegemòniques que ens permetin fer alguna cosa, dir-hi la nostra. De moment hem tornat a posicions minoritàries, als quatre gats de sempre. Vénen temps complicats... molt complicats.
Salut!
Es al'lucinant com el Laporta va i treu 4 escons només arribar, perque vegeu el futbol!.
ResponEliminala gent està molt cremada per la crisi i culpa al tripartit, encara que hi hagin molt més culpables: especuladors, bancs, mala previsió.
Jo al final vaig anar a votar (encara que no volia) però sé de molta gent que no hi ha anat.
Crec que en democràcia s'ha d'entendre l'alternaça i no es bo presidents com el Pujol durant 20 anys ni com el Felipe que també va estar un munt.
Amàlia, Tens tota la raó, venen temps molt complicats.
ResponEliminaI també li haig de donar la raó a la Clidice en què el missatge de l'esquerra ha de canviar... Ara bé, sembla que els missatges simplistes i radicals són els que venen...
Aris, això és el que em preocupa, que els culpables reals de la crisis surten indemnes...
ResponEliminaL'alternança és positiva, és clar que sí. Espero que no vinguin altre cop 20 anys de Mas, que seria insuportable...
I el cas Laporta també ens dius coses del país, sí.
Doncs mira, jo de moment no em vull deprimir així que només faig que pensar en el cap de setmana, que encara porto ben gravat a la memòria. Per la resta, doncs jo què sé... no, no hi penso.
ResponEliminaps: m'encanta aquest "Els de Berlin (1TBfC)" que tens a l'esquerra del blog! Em sembla que t'ho copio, amb la vènia :-)
els resultats finals no em dolen tant com m'esperava, vist el que hi ha.
ResponEliminacrec que una raó és que quan vaig engegar la tele el pp en tenia 20 i el pxc en tenia 3. vaig patir un cop molt fort, fins que em vaig adonar que només anaven per la meitat del recompte. quan vaig veure que s'arreglava una mica ja em vaig quedar més tranquil.la.
l'altra raó és que tinc el cap tan ple de coses per pensar, per recordar, per ordenar, ... que no m'hi cap res més ... de fet, crec que no tinc ni ganes de veure el partit aquest vespre ... prefereixo fer altres coses: pensar, recordar, ordenar, ... i escriure un post! :-)
Eulàlia tenia por de dir-t'ho perquè el medi no és el més adequat pels matissos i temia que t'ho prenguessis malament. No estic carregant contra teu, senzillament és que viatjant pels blogs dels votants d'ICV i després d'haver escoltat la campanya i la lectura que en van fer dels resultats, em queda la sensació que moralitzar és molt fàcil (i no ho estic dient per tu, que consti). En realitat els "comunistes" són els més moralistes, però tenen un sostre que fa sospitós el seu missatge. La sensació és que sembla que vulguin (i ara no t'hi incloc) una illa especial per a ells. L'altre mal és que la majoria estan a l'ensenyament i això comporta unes lliçons cap els nostres fills que també em fan pensar amb angúnia si és correcte.
ResponEliminaTambé em xoca veure com es diu "el país ha fet un gir a la dreta", "la gent ha votat els racistes", etc. El "país", la "gent" som nosaltres, els nostres parents, els nostres veïns. Alguna cosa fem malament tots plegats quan els nostres parents i veïns pensen d'una forma diametralment oposada a nosaltres. Per exemple, respecte a ERC jo ja estic enfadada d'abans de les eleccions. Sabia que les perderíem d'una manera estrepitosa per l'estalinisme que s'ha instal·lat en el partit i que no permet la dissidència. Per la mala gestió d'en Puigcercós i el seu equip davant de casos com el d'en Carretero. D'en Laporta no en dic res que aquest és un peix que es porta l'oli. Però de la mateixa manera que estic disposada a dir amèn davant de qualsevol desvari comés pels "meus", no veig el mateix en el cas dels iniciativeros, no només els de partit, sinó els votants.
O sigui que si "la culpa és dels altres", aquest "altres" despersonalitzant provoca un graó més d'autisme en la nostra societat. Com podem aprendre a conviure i pretendre canviar res si som incapaços d'acceptar les pròpies misèries i fer propostes que no siguin excloents. Perquè els racistes fan propostes excloents, és evident, però els extrems es toquen, no ho oblidem mai. I llegir la realitat com els uns i els altres no és avançar gaire, bé, més ben dit, és quedar-se a finals del XIX.
Amb aquest rotllo, del qual te'n demano disculpes, no t'estic fotent l'esbroncada, només expressava el malestar que sento per com l'esquerra està gestionant tot això. Fent dels del PP o de C'S "els altres", els estem enquistant en la seva croada particular i, al final, acabaran tenint raó. I això si que fa por, no per ells, sinó pel que comporta per tots plegats.
t'havies d'haver quedat a Berlín i no t'hauries assabentat de la desfeta.
ResponEliminaRes de lamentacions. El Ferran ja ens ho va deixar ben claret. A picar pedra toca!
ResponEliminaHa, ha... hi ha marro només veure els comentaris!
ResponEliminaEn fi, encara em tremolen les cames pel cas Plataforma x Catalunya i pel Laporta que és un peix que es porta l'oli (i no hi ha un joc de paraules!)
Benvinguda i aquí esperant les cròniques del cap de setmana més que les que varem veure els altres i patirem amb el Barça-Madrid... hi haurà treva amb tot plegat?
Si et serveix de consol, a mi també em fa una mica de por l'ascens inesperat (si més no, per la meva part) de la dreta més dretana i més amb el tint quasixenòfob que han fet servir durant la campanya, el manteniment i ascens dels Ciudadanos i la quasi nul·la presència de sang nova que airegi el Parlament.
ResponEliminaDissortadament, és el que hem triat. I jo també em consolo pensant com de meravellós pot ser el món quan 15 persones desconegudes es troben en una ciutat llunyana i ho passen tan bé com ho hem passat.
Jo també em poso a fer un post: sobre Easyjet, que es calcin! :P
amb el teu permís jo també he posat la llista dels blogs de berlín al meu blog ... crec que pot fer un gran servei aviat ... tu ja m'entens, no?
ResponEliminaJo també m'he copiat la llista de blocs dels de Berlín tal qual: ja m'ha agradat l'etiqueta que ens has posat i ja la canviarem pels de Lisboa d'aquí a un temps :)
ResponEliminaTampoc m'acaben d'agradar els resultats electorals. No em puc creure aquest canvi tan radical.
ResponEliminaPerò bé, que hi farem. Ens quedarem amb el bon record del cap de setmana i amb el 5 a 0...
Clidice, a veure, quan dic que no entenc la socuietat en què visc, vull dir axactament que no l'entenc. Vull dir estic expressant la meva incapacitat per entendre-la. Però, resulta evident que és la societat en què visc. I que el veí, el pare o el germà, poden estar votant actituds racistes. Però jo no les puc entendre.
ResponEliminaMalauradament som com som i ens apuntem ràpidament a l missatge de la por. A mi m'agradari aqu un votant del pp o de PxC m'expliqués les seves raons.
Però em temo que no l'entrendria i que el diàleg, com en el cas dels catòlics i els ateus és si més no, força difícil, si no impossible.
Sincerament, no se´que estem fent malament, però una societat on s'exalcen valors a la t3levisió com els crits, els insults i demés mandangues gairebé està "abocada" a que voti les opcions no dialogants. Però jo no dirigeixo cap cadena de televisió i per tant no tinc mà per fe altres programacions.
Sincerament em sento incapacitada per dir què cal fer. Tan sols constato la meva perplexitat i tristesa... què vosl que et digui, algun dia potser veuré la llum i llavors em presenti a presidenta. Però ho dubto.
kika, ferran, m'encata que m'hagueu copiat! Jo ho vaig posat abans de marxar...
ResponEliminaEncara em vull el cap i tot plegat ha estat tan ràpid que sembla que no hagi passat...
Tapeu-vos força, Ferran, a Berlin!
Puigcarbó, doncs, malgrat el fred, no m'hauria fet res quedar-m'hi...
ResponEliminaJoan, me´s que lamentacions el meu estat és de perplexitat, no per la caiguda que ja era anunciada, sinó pel que deia als meus comentaris a la Clidice...
ResponEliminaGalderich, hi ha marro però la Clidice i jo ens seguim estimant igual. Oi, clidi?
ResponEliminaMés aviat o més tard, vindran les cròniques...
ei ei ei que això és sin acritú eh! :D que a mi em mola un munt l'Eulàlia!
ResponEliminaDoMMaster, el tema segurament no és tan "radical" com sembla: els que estaven a la dreta han anat més a la dreta i els dels centre al centre dreta. Tota l'esquerra: patacada. I fi de la història.
ResponEliminaCom que jo no sóc futbolera en realitat el 5-0 és com si no existís. Perquè el pa i circ més aviat m'empipa. Ara ja el tenim, el circ. El pa ja està més fomut...
Tu creu en els teus valors, i no n'abdiquis, perquè les conjuntures són canviants. Alguns dels resultats de les eleccions m'han agradat més; d'altres, menys...
ResponEliminaO sigui que, de depressió, res. La vida, sortosament, va més enllà. O sigui que, per començar, tens molt a explicar-nos de Berlín, que segur que t'ha interessat tant com a mi...
Ànim, companya!
Crec que el Joan Alcaraz té tota raó. Pensa en Berlín i en les properes trobades que hi pugui haver. :-)
ResponEliminaJo també em copiaré amb el teu permís això dels de Berlín. M'encanta!
Si et serveix d'alguna cosa jo vaig votar a una minoria "encara més minoria". Una minoria pràcticament absoluta...
ResponElimina*Sànset*