Voldria haver publicat aquesta crònica una mica abans. Però necessito deixar reposar les emocions. I és que encara estic una mica trasbalsada pel dia d'ahir.
El meu caràcter una mica arrauxat ja me les fa fer aquestes coses. I benvingudes siguin. En un moment, pam, m'apunto a la festa sense atinar molt bé quines seran les conseqüències o la feinada. Et fa il·lusió fer una cosa i ja t'hi trobes dins.
Això és el que em va passar ahir. Sense ni adonar-me'n ja estava en un no parar i m'ho estava passant com una nena amb sabates noves. Una redactora de diari a qui li plouen les notícies i no para de redactar-les, publicar-les, recollir comentaris, intercanviar emails amb la resistència.
Estic convençuda que ara encara no sabem què hem fet exactament. Potser, en un moment en què els blogs estaven en un to baix, la idea esbojarrada, el joc que en Leblansky ens va proposar de jugar ens ha fet recuperar una mica la il·lusió en el mitjà. Com a mínim jo em trobo així ara.
L'efecte PIX serà flor d'un dia. Altres celebracions ja les ha provocades, aquestes coses. Forma part de la mateixa concepció del mitjà, el post s'enfonsa al capdavall dels blogrolls i si no els rescatem com ja fan altres blogaires (en Girbén ho va iniciar, en Galderich ho continua) difícilment ningú troba aquella entrada tan interessant que vam escriure fa anys. L'experiència del dia del PIX potser també ha tingut una altra virtud: ens recorda la capacitat de sorpresa i de mobilització dels blogs (i de facebook i de twitter, els quals també van tenir un paper, tot i que menor), ni que sigui per una cosa per divertir-se. Com a mostra, us enganxo l'aspecte de les meves estadístiques a dia d'avui: les visites i els visitants es van multiplicar ahir per 10 i van arribar a 1881 pàgines (bonic número) i 374 visitants; vaig publicar 15 posts en un sol dia i tots van rebre molts comentaris... Mai Riell Bulevard havia arribat a aquestes xifres (el dia que més ens hi vam acostar, ens vam quedar a la meitat).
En fi, tot aquesta reflexió potser tan sols és per agrair a en Leblansky que ens fes jugar a aquest joc. Que jo m'ho vaig passar molt i molt bé. M'ho vaig passar pipa, vaja. A l'arribar el vespre, em vaig adonar que estava mooooolt cansada, però alhora, em sentia molt bé.
I també, per descomptat, gràcies a tots els qui ho heu fet possible.
Ha estat una experiència interessant i engrescadora. Gràcies per a tots/es els que l'heu fet possible.
ResponEliminaSalut.
No hi ha millor resum que aquest que dius: "Ens ho vam passar molt bé"... i això és molt bo! :-))
ResponEliminaAl final ja matava píxels a cop d'espadernya, tu.
ResponEliminaVa estar molt i molt bé. Gràcies per la feinada.
Entrant i sortint de la febrada anava pensant en com t'ho devies combinar per estar a l'aguait d'uns i dels altres. Felicitats a tu guapa i moltes gràcies! :)
ResponEliminaVa ser molt divertit i vas fer molt bona feina!! Sense tot aquest esforç no hagués funcionat ni la meitat de bé. Felicitats i gràcies!
ResponEliminaAixò demostra que la comunitat blocaire és enjogassada i s'apunta a un bombardeig....afortunat dia del pix! una idea que ens ha fet saltar d'un bloc a l'altre i m'ha fet anar a parar a blocs que no coneixia in persona visca el pix!
ResponEliminaMalgrat tenir un dia complicat no vaig poder entrar i sortir veient com anava la cosa. Fins a entrada la nit no vaig poder fer la repassada final...
ResponEliminaGràcies per tot a tots i especialment a l'Eulàlia i al Lluís!
Gràcies per fer de "zona neutral" i de reducte de seny dins de la boja campanya dels pixs.
ResponEliminaConfesso que m'ho vaig passar molt i molt bé!
doncs si, va ser un gran dia, m'ho vaig passar teta creant i gestionant el paper del pixdolent de la peli, la veritat és que també vaig acabar el dia esgotat, en un moment i després de tants canvis de personalitat es va veure qui hi havia darrere de pixterminator... un dia rodó amb continus altibaixos i sorpreses, un dia genial que va valdre molt la pena, molt divertit... gràcies a tothom per la coordinació, pel seguiment de la jornada aquí, i per la participació! he de dir que em va agradar ingeniar-me totes les bestieses del bloc HUMANS GO HOME, etc. i, sobretot, fer de pixel dolent provocador i maleducat... m'he de preocupar? XD
ResponEliminaGràcies Eulàlia, el teu paper va ser molt valuós!
ResponEliminaJo vaig seguir amb il.lusió tots els esdeveniments al llarg del dia...llàstima que vaig passar la nit fora i no tenia ni cobertura al mòbil per seguir com anava la guerra contra el píxel.
Avui m'he llevat adolorida i magullada de tant perseguir píxels.
Tot torna a la normalitat.
Segurament en Lluís, també va tenir un augment fulgurant de visites, però clar, l'estriptease sempre ajuda! ;-P
Gràcies a tots...ha estat molt divertit!
felicitat per la iniciativa, va molar molt!
ResponEliminajo tb vaig estar ben enganxada i encara em dura avui a veure la rassaca pot-pixel...
Jo fins a mitja tarda no vaig poder entrar, i quan ho vaig fer ja tenia la sensació de desbordament. No sé si servirà per recuperar la iŀlusió en el mitjà, però sí, si més no, per posar de manifest que hi ha gent amb capacitat de engrescar-se.
ResponEliminaPlas plas plas, Ferran de les llenties.
ResponEliminaNo en tenia ni idea! Doncs, res, gràcies a tu també per la feinada.
[Jo no sé si tu t'has de preocupar, però jo ja he demanat hora al metge d'ànimes. No em sembla normal acabar el dia enamorada de Pixterminator. I dispensa pels gritis jits d'en Georgie Dann]
I jo m'ho vaig perdre per culpa de la feina... a la propera no hi faltaré!
ResponEliminaAlberich, La veritat és que ens ho vam passar bé, sí.
ResponEliminaMcAbeu , el millor de tot va ser això: fer una mica el gamberro, passar-ho bé, sentir-nos nens.
ResponEliminamatilde urbach el proper dia et filmes amb l'espardenya (perquè la imatge no té desperdici) i jo aquí des de la zona neutral t'ho penjo amb molt de gust ;)
ResponEliminaGràcies a vosaltres! Els comentaris eren genials... Jo no doava a l'abast i ja no esl vaig ni respondre: tot tenia vida pròpia!!
Clidice , les dones som "multitasca", no?
ResponEliminaSegur que m'he deixat enllaços, blogs pixelats que no he vist...
Per cert, això em fa pensar: si algú no es veu a les llistetes de blogs afectats que avisi i l'afegeixo "a posteriori". Encara deixaré la columna de l'esquerra uns quants dies per aquí...
Salvador, gràcies. La veritat és que quan t'ho passes bé, la feina no es nota... tot i que també et cansi ;) Al vespre creia que la neurona estava a punt d'explotar!
ResponEliminaElfreelang , benvinguda, afortunat dia del PIX, sí. Ens ha permès jugar, divertir-nos i l'efecte colateral que tu disu: ampliar horitzons!
ResponEliminaGalderich , a veure si el proper cop ho pots viure en primera línia... De res, ha estat un plaer ;)
ResponEliminatirantlobloc , de res... entre els blogs el FB i el twitter(però menys), la veritat és que anava accelerada!
ResponEliminaAixò tan sosl els pot fer de tant en tant!
Ferran Cerdans Serra Tu també vas tenir una bona feinada amb el teu desdoblment de personalitat!!!!
ResponEliminaVa estar molt bé la creació del PIXTEMINATOR i el seu blog...
Una de les coses que m'agrada de tot això de les xarxes i els blogs és com de vegdes ens autoorganitzem de forma espontània i molt efectiva. Ahir ho vam demostrar.
Carme de la maleta, ja ho hem anat dient va estar molt bé.
ResponEliminaL'estriptease ajuda, dius? calla! potser que m'hi posi un dia... ;)
- (Rokins, imagino, oi'), jo també estic ressacosa!!!
ResponEliminamatilde, allò del gritis jits del Georgie Dann em va encantar!!! Crec que vas fer una contribució molt valuosa a la resistència!
ResponEliminaBusca qui t'ha pegat , no pateixis, a la propera la farem encara més grossa. (no? LEB?)
ResponEliminaBrian , que et deixava a tu!. A mi em va passar el mateix al vespre, em vaig haver d'absentar unes hores a la tarda i quan veig reprendre la cosa ja estava tot desbordat!!!
ResponEliminaPodries escRiure un llibre: EL PIXEL, LA MARE QUE EL VA PARIR I UN QUE NO S'EN VA ASSABENTAR.
ResponEliminaHe de dir que quan en Leblansky em va proposar participar no em va enganxar en el millor moment, la veritat és que els meus ànims estaven per terra, però em va insistir una mica i vaig accedir. Mai li agrairé prou, perquè ahir m'ho vaig passar de conya, en un moment en que els blogs havien perdut part del sentit que tenien per mi. I no sé si ara l'hauran recuperat, però almenys va ser una gran pensada fer-nos jugar a tanta gent. Així que gràcies a ell per instigar-ho i a aquells, com tu Eulàlia i en Ferran, que vau participar tan activament i ens fèieu estar pendents tot el dia de les novetats. Ostres, com que ahir no tenia gens de feina, vaig estar enganxat tot el dia!!
ResponEliminaAh, i també un record per aquells blogs i blogaires a qui la cosa va agafar per sorpresa, però que es van unir a la infecció igualment, i que van participar com els 'avisats'. Trobo que això va fer molt més gran aquest joc del PIX que trigarem a oblidar.
Crec que tothom va passar-s'ho genial. Hi ha moltíssimes coses per comentar i no parar, però una que em va semblar fantàstica va ser veure com molta gent que no estava assabentada de la moguda -mea culpa, però no vaig poder avisar ni a la dècima part de gent que hagués volgut- es va apuntar. Al final resultarà que això dels blocs no està tan mort com semblava :)
ResponEliminaBona feina com a blog neutral.... i Felicitats a ToTs per un bOn dia del Pix....
ResponEliminaPuigcarbó hauria de serun llibre escrit a unes quantes mans. Com a mínim i així a bote pronto: en LEB, el Ferran Cerdans/PiXterminator/en Lluís Bosch, myself. I després caldria veure com lligavem les aportacions personalíssimes de tots e blogaires fins i tot la teva...
ResponEliminaAxí d'entrada em sembla molt és difícil que la jornada PIX en sí... però de més verdes en maduren!
XeXu, jo no ho hauria dit millor.
ResponEliminaLEB, amb les coses que podríem explicar cadascú... potser sí que podríem fer el llibre que proposa el Puigcarbó!
ResponEliminaGràcies, Astrum. La veritat és que m'hauria agradat poder posar més canya encara per la tarda, però obligacions són obligacions...
ResponEliminasalut i píxels (!!!)
M'ho vaig passar de conya.. genial! ho recordarem!
ResponEliminaFelicitats!
Jo també m'hi vaig passar molt bé, tot i que només hi vaig poder ser una estona. Ep, potser que actualitzi el blog, que em sembla que ha guanyat la resistència, no? Gràcies!
ResponEliminaHehehe, la catosfera està viva. Ja se sap, aquí només ens revoltem quan ens afecta en allò més profund. Llarga vida als blocs, als pix i als insensats masoquistes que fan que la vida sigui quelcom més que un cúmul de quadradets dansant!!
ResponElimina