divendres, 23 de desembre del 2011

Rere el teló


A Naomi Klein


Rere el teló deuen passar les coses importants. Les de debò.

Just davant del teló tot passa a velocitat trepidant, en una obra contemporània els titelles de pèssima qualitat, que ni actors no són, però fan els seus papers. El calb caspós neoliberal que diuen alguns que mereix un nobel. Millor si li haguessin donat, el premi, i no ens gestionés els béns públics. L'altre, aquell mediàtic de les jaquetes florejades va dir un dia que el titella era expert en la teoria dels jocs. Potser és que fa això, el malparit, jugar amb tots nosaltres.

En un discret segon pla l'egòlatra, calla i s'ho mira. Que s'emporti els cops el calb, que per això tinc subordinats. Els dos calbs s'ho carreguen tot i la mestra monja distreu el personal amb discussions bizantines. Mentrestant jo seguiré afavorint els rics a costa dels pobres.

Nosaltres ens mirem l'obra, perplexos, gairebé sense adonar-nos que ens han incorporat per fer papers protagonistes. Serem els que patirem i ens transformarem. Patirem i ens transformaran. Però ara estem en estat de xoc. On és Robin Hood? On són les barricades?

No són enlloc i encara no els les creiem. Ho estan aconseguint.

Marxem. Anem-nos-en. Anem rere el teló, allà al fons, on passen les coses importants.  Els teus llavis sobre la meva pell, el tacte inesperat de la teva mà entre els meus dits. Marxem,  migrem cap el sud, uns dies. Ens refugiarem entre els llençols mentre ens acaronarem sota el cel de vidre, entre les parets de fusta. Ens lleparem i ens estimarem. Un acte revolucionari i excels. Rere el teló, on passen les coses importants.

15 comentaris:

  1. jo també penso que es més important es llepar-se i estimar-se entre llançols.

    ResponElimina
  2. El pitjor de tot, Eulàlia, són els milions de "compatriotes" que els donen suport. En quin país vivim? Amb quina mena de gent? No ho dic per menysprear, senzillament és que no els entenc. I si parlem de més enllà de l'Ebre, ¡ni te cuento!

    ResponElimina
  3. fem coses darrere el teló, son les mes plaents. I bones festes entre llençols....

    ResponElimina
  4. Bé, com a mínim el nou Govern ho fa tot a cara descoberta i no té vergonya de triar al ministre d'Economia que ha triat. Les cartes sobre la taula, ja no cal dissimular la trampa.

    Mentrestant nosaltres ens hem d'amagar darrera el teló per gaudir de les coses més nobles que hi ha...

    ResponElimina
  5. Fora d'escena, amagats, secrets... nada digas, que deia Cernuda.

    ResponElimina
  6. M'has fet recordar un teatre portuguès, de Coimbra, a una brigada de bombers entestats en passar tota la funció apostats entre bambolines per presumptes raons de seguretat quan, en realitat, aspiraven veure com les ballarines es canviaven de roba entre números.

    Bones festes, festejadors!

    ResponElimina
  7. Calbs i amb caspa, amb tupè o clenxa i brillantina... ja no sabem si són ineptes o malparits, i aquest dubte és terrible, perquè potser són les dues alhora, i mai no havíem pensat que ens pugués governar una gent així.
    Ells ens empenyen rere el teló, i és on anirem.

    ResponElimina
  8. Aris, la pega és que ens fan anar rere el teló. Emigrar o fugir, o totes dues coses alhora.

    ResponElimina
  9. , Enric jo tampoc no els entenc. No entenc el suport però tampoc les lectures que es fan de les nostres posicions. La famosa majoria silenciosa no és majoria (silenciosa, potser sí). Ens espera un temps fosc. I el pitjor és que no es veu que el camí que ens dibuixen al davant sigui el que ens ha de fer sortir del forat on ens fiquen.
    Vivim temps grisos, rodejats de polítics grisos, economistes grisos titelles ineptes del mercat.

    Però, en fi, mengem gall mentre ens deixin... bones festes...

    ResponElimina
  10. Garbi24, rere el teló on ens porten, és on podrem trobar el refugi, les coses plaents, i el trobarem cada cop més en les coses que no són materials. Potser aquesta serà la part bona.

    ResponElimina
  11. Galderich, no només ha triat un ministre d'economia amb clars interessos privats, també un ministre de defensa que prové de la indústria armamentística (prepara't a saber la despesa de l'exèrcit en nous equips "necessaris (?) per la seva 'activitat pacificadora'), i també un ministre de mediambient que té accions valorades en 160.000€ en una empresa petroliera.
    És fantàstic que surti per majoria absoluta un govern que no ha dit què farà i ha amagat les cartes. Ara que ja els tenim aquí, ens les ensenyen... en fi, quin temps més fosc!

    ResponElimina
  12. Eastriver, no digas nada. Sóc conscient que aquesta no és la solució. Tan sols una fugida. La solució passa altres vies i em temo que no seran pacífiques.

    ResponElimina
  13. Girben , I quines idees s'empesquen alguns ;) em sembla una bona opció per fugir del panorama...

    Bones festes també per vosaltres, fins aviat!

    ResponElimina
  14. Lluís, em temo que són totes dues coses alhora. Perquè d'inutilitat sola no en surten tantes coses terribles.
    Anar rere el teló, on ens empenyen, és la millor opció, ara com ara. Hi anirem, d'aquí no-res.

    ResponElimina
  15. Bones festes rere el teló! Segur que són molt millors allà al darrere que públicament (o no) :P

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails