Diuen que aquesta és una nit màgica. I ho és, perquè desperta les emocions que vibren arreu. Les dels petits i les dels grans.
Nervis i cansament. Sentiments ambivalents: tens ganes que s'acabi, però t'emociones quan veus la imaginació de la filla petita. Alhora, et dol pensar que falten pocs anys, potser un parell a tot estirar, perquè la màgia sigui fum.
Caldrà buscar-la a altres llocs perquè el món n'és ple de màgia. Des de la incomprensible física quàntica fins la senzillesa d'un titella africà.
Ara jo m'adormiré i no somniaré en monarques, siguin o no màgics, que les idees republicanes xoquen frontalment amb les tradicions cristianes.
Em perdré en el somni d'un camí a la vora del riu. La teva mà busca la meva sota el sol del darrer dia de desembre. El mateix sol que ens escalfa lleument la pell mentre assaborim un formatge amb pa torrat.
Delicatessen.
Espero que t'hagin portat moltes coses bones! feliç reis!
ResponEliminaTradició cristiana i republicanisme xoquen i del xoc en surt aquesta estranya barreja on ens movem, una mena de caos controlat, on floreixen les botigues. Però en fi... hi ha tantes coses contradictòries i tants xocs... si hi sabem veure la màgia en els ulls dels nens ja està bé.
ResponElimina(Curiosament, el qui millor es mou en el dilema monarquia-republicanisme és un tal Iñaki).
Els millors regals son els que no s'emboliquen.......bons reis no monarquics
ResponEliminaCom diria en Ferran Adrià: això és màgic!
ResponEliminaLa màgia és en mil llocs diferents, cosa que ens permet pensar-hi sense haver de vincular-la necessàriament a cap monarquia. Visca! :)
ResponEliminaAria, la cosa està sempre més decantada cap el sector infantil. Però no ens podem queixar gens. La cosa cada vegada està més crua.
ResponEliminaLluís, per sort ens queda la màgia. sigui als ulls dels nens i en indrets que ens transporten a altres temps a altres emocions. Som contradictoris en moltes coses i de vegades costa posar coherència en les nostres contradiccions.
ResponEliminal'ou cost, benvingut. Completament d'acord: els millors regals, no s'emboliquen. Cada dia en podem trobar algun de regal d'aquests. i de vegades la vida et regala amb un munt de regals cada dia. Jo ara estic en una d'aquestes situacions
ResponEliminaGalderich, Ostres, no pensava gens en el Ferran Adrià, quan escrivia aquestes ratlles, t'ho asseguro!
ResponEliminaFerran, visca la màgia i visca la República, sí senyor.
ResponEliminaM'afageixo a ser adicte als regals que no s'emboliquen, ni els dies concrets per a rebre'ls !!! I consti que m'agrada rebre'ls continuament.
ResponEliminaTot el que s'institucionalitza, no m'agrada gens! Ni tan sols les coses bones.... amb això també xoco amb moooolta gent !!!
Bon any i molta màgia per a tu i les nenes!!!