dimarts, 8 de juny de 2010

Reflexions "vagaires"



El món líquid on ens ha tocat viure no ens deixa les opcions fàcils.

He dubtat llargament sobre què fer el dia d'avui: faig vaga? No en faig?

M'empipa l'ús que se'n farà de la meva opció, sigui quina sigui la meva decisió.

Si decideixo fer vaga, els sindicats, que van a remolc i ja no s'acaben de creure la seva funció, utilitzaran la meva decisió. La veïna em mirarà malcarada: ves, tu que tens feina fixa, de què et queixes insolidària?

Si decideixo no fer-ne diran, el govern o qui l'interessi, que claudico, que em sembla bé que em retallin un 5% del sou, que em sembla bé que les pensions no s'apugin, que em sembla bé la retallada ja no en els sous sinó en els serveis públics, que em sembla bé la pantomima de retallar una ínfima part dels organismes inútils de l'administració.

Siguem clars: No tenen collons d'agafar el toro per les banyes i retallar allò que s'ha de retallar. Durant molts anys, fos quis fos el color polític del govern, s'han dedicat a crear organismes desbaratadament: agències, consorcis, fundacions i demés mangangues . Les han creat argumentant una major eficiència, quan en realitat volien dir que havien triat una forma jurídica que els permetés contractar amb més llibertat , és a dir, amb més opacitat i màniga ampla, que els permetés fer allò que els passi pel barret. Ara es queixen de dèficit públic i no tenen la gosadia d'aprimar l'administració per allà on cal retallar-la.

Si hi ha hagut un cas Millet no ha estat tan sols perquè s'han topat amb un bandarra, sinó perquè les estructures permetien l'existència d'un bandarra com aquest. Fins i tot en els casos de honestedat aquest tipus d'institucions permeten el malbaratament dels béns públics, la mala gestió. El control és tan sols una auditoria feta a posteriori...

Tant m'és si el govern hauria pogut o no haver fet alguna cosa abans. La realitat és que ara que poden fer-ho, tan sols fan una operació de maquillatge inútil. Si ara no és el moment, quan serà el moment?

No faré vaga. El dia que es convoqui una vaga general, en parlarem. Perquè estem parlant no del meu sou, sinó dels impostos de tots els ciutadans.

18 comentaris:

  1. Entenc les teves reflexions, Eulàlia, i les comparteixo. La dialèctica treball/capital no és la de les relacions que regeixen dintre de l’Administració –aquí els sindicats de classe pequen de manca d’imaginació i dels corporatius no vull ni parlar-ne- i si algunes coses no funcionen, són responsabilitat de TOTS, els un per manar i els altres per secundar moltes iniciatives infumables. És cert: els casos Millet no són possible sense una llarga cadena de deixadeses (ja no vull parlar de complicitats) que les fa possibles i aquí no hi tenen res a veure les relacions laborals. Avui toca reflexionar sobre el nostre paper de gestors públics, no el de fer vaga, i si se’ls ha de dir als poders polítics alguna cosa sobre com fer les coses, cal fer-ho, amb fermesa i cadascú al seu paper. Un dels problemes de la vaga d’avui serà la seva impopularitat i la manca total de comprensió dels ciutadans, inclosos molts funcionaris.

    ResponElimina
  2. si, si, has explicat molt bé les inconsistències de la vaga, i de la realitat... convincent!

    ResponElimina
  3. Quan pensionistes, personal mèdic i docents, entre d'altres, hem de pagar els plats trencats de la banca i les constructores, la gent ha d'entendre que no és una qüestió de funcionaris, sinó de país.

    Comparteixo els teus raonaments. Jo avui tampoc faré vaga, perquè TOTS hem de fer vaga.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó. Una de les coses que em va sorprendre quan va guanyar el tripartit el primer cop va ser que no s'aprofités per racionallitzar l'administració i liquidar ja llavors uns quants organismes. L'única explicació plausible és que necessitaven "forats" per posar "els seus".
    En la línia del que dius, Ramon, seria molt més eficaç una vaga de zel.

    ResponElimina
  5. Nosaltres farem JORANADA DE BRAÇOS CAIGUTS, però dintre de l'escola: no perjudiquem ningú, no fem classes curriculars, per tant, no exercim la nostra funció, però atenem els nens i nenes i no faltem al lloc de treball.I no regalem una sucosa porció de diners al gover. Com tu, estic per la Vaga General.

    ResponElimina
  6. Completament d'acord, i molts dels meus companys segur que també hi estarien.

    ResponElimina
  7. El que es sorprenent es que ningú parli del ministeri que s'endú la partida presupustaria més grossa.
    Perque ningú diu que no necessitem un exercit tan gran ni tan ben dotat?
    Si es retallés el pressupost de defensa seria un bon estalvi i no faria mal a ningú.

    ResponElimina
  8. Estic amb tu, a banda que `precisament ara no és un momebnt per a fer vagues, o bé ho cremem tot o anem per feina. Ah! 73% de vaguistes segons els Sindis i 15,7% segons el Gobiernu

    ResponElimina
  9. Quan hi va haver el primer espetec fort de la crisi, ens van dir que anaven a refundar el capitalisme per a salvar l'estat del benestar. Un any més tard ens diuen que cal refundar (rebaixar) l'estat del benestar per salvar el capitalisme. A mi em sembla evident que la resposta no és una vaga de funcionaris. Com que cal donar una contraproposta, em sembla que caldria castigar la banca. Si no ho fa el govern, ho hauríem de fer nosaltres. Els calés, sota la rajola. Per començar.

    ResponElimina
  10. La situació és tan complicada que d'arguments pot haver-n'hi per a tots els gustos.

    Personalmnet, avui no faig vaga, però respecto el legítim dret a fer vaga de tothom.

    Crec que aquesta crisi -s'està veient- supera els governs, ho facin més malament o no tant.

    Segur que no supera el gran capital, i aquí rau, suposo, l'arrel del problema.

    Però la solució no la tinc. La té algú?

    La revolució, com es deia abans i alguns encara en diuen?

    ResponElimina
  11. Lluís, si tens dos rals no els posis sota la rajola, i menys si vius en un pis, perquè només aconseguiràs fer content el veí de sota. Ara mateix el moviment obrer (?) ho té molt cru, entre altres perquè la cosa inventada costa molt de mantenir-la i d'obrers-obrers ja n'hi ha ben pocs. Ara només som una classe mitja-baixa emprenyada com una mona perquè la realitat ens fot d'hòsties. I els de dalt? algú ha cregut mai, per un sol instant, que ha canviat res des del principi del neolític?

    I la vaga general, de què servirà si no sortim el carrer i fem mal? si ens posem nerviosos cada vegada que algú se salta un semàfor o no respecta un pas de vianants? Tinc la sensació que ens cal alguna cosa més que seguir funcionar per vells esquemes.

    ResponElimina
  12. Clidice: no em vaig plantejar la vaga ni un segon. En primer lloc per motius ètics, però també perquè em sembla una eina fora del temps. Quan els obrers paralitzaven les fàbriques amb una vaga llavors sí que era una resposta, però avui...?
    Espero que la gravetat de la situació ens empenyi a buscar nous funcionaments, tan individuals com col·lectius, per a respondre a les humiliacions contínues. Si jo fos Trotsky -és un dir- estaria més content que mai. Com és greu sigui el panorama, més esperança de transformació.

    ResponElimina
  13. Tan sols una puntualització: quan he fet la referència a la vaga general, he dir que "en parlarem", perquè segueixo tenint dubtes.

    Sembla que les estructures i fórmules existents no funcionen i no sembla que hi hagi imaginació tampoc per crear-ne de noves. Ni tan sols a nivell utòpic.

    Segurament el pendent encara farà baixada durant molt de temps...
    Tan de bo hi hagi aquesta transformació.

    ResponElimina
  14. no ho sé pas, tinc tirada a no creure en cap possibilitat, més que res perquè crec fermament que estem vivint d'una idea de llibertat basada en la llibertat individual i que no és res més que un miratge pretèrit d'un món que no va ser, però que amb els anys es va idealitzar. Amb franquesa, crec que això tira més cap al "Món feliç", sigui el que sigui, i ens "entri" com ens entri. Dolent? bo? no vull pecar de relativista, però és que no puc deixar de preguntar-me: dolent o bo, per a què? per a qui? en base a què o qui? serà aquesta acràcia heretada que em té l'ànima totalment corrompuda.

    ResponElimina
  15. M'he llegit amb calma tant el teu post com els comentaris, i comparteixo la perplexitat i el pessimisme que es desprén del que dieu. No tinc gens clar que ni la vaga d'avui ni la possible general serveixin per res més que per a justificar un sistema capitalista que vol mostrar que tot funciona. Penso en Grècia, i en com tota la moguda popular sembla que no hagi de servir per res més que per mostrar que la gent no està contenta... i prou. La matxacada seguirà, i no tinc clar què cal fer per frenar el rearmament del capitalisme, ara més salvatge i evident. Penso que els sindicats tenen els braços lligats, i que s'imposaria una protesta a nivell mundial, que deixés amb el cul a l'aire a tant fill de puta que pretén salvar els seus negocis a base de que nosaltres ens fotem encara més. Però em sona quasibé utòpic.
    L'alternativa de'n Lluis -descapitalitzar els bancs- no és cap bajanada, però també ens tenen ben lligats: hipoteques, assegurances varies...
    Total, que vull seguir amb la meua visió optimista de veure les coses, però ara mateix em trobo en un impasse. Passar de tot no m'agrada, però seguir el joc fent-me sentir com un imbècil, tampoc. Ai...

    ResponElimina
  16. Aquest migdia, mentre dinava esperant que es fes l'hora que els serveis mínims em permetessin retornar a casa, he llegit un article al diari El país titulat "La revancha de los mercados", d'Enrique Gil Calvo. No es pas més optimista que nosaltres, però segurament fa una radiografia ben clara de què ha passat i què està passant.

    Jo em sento com tu Leb.

    ResponElimina
  17. Avui he estat mirant tot el dia la pel•lícula ‘El caballero oscuro’ i cada vegada que veia el Joker em recordava el Zapatero, serà perquè crec que se n’ha rigut de mi... de ToTs.... jo no hi entenc de política, jo solament voldria un govern que gestionés correctament tots els diners que cada any li dono del meu treball... Hi ha crisi, la banca es queixa perquè els seus BENEFICIS tant sols són del 60% !!!! i mentrestant a retallar el sou als funcionaris.... ‘claro vosotros teneis trabajo...’ , espera que después vais TodOs!!! Aqui no se salva ni Dios (Jesucristo ya cobra del paro), y lo pitjor es que no veig cap canvi que ens pugui ajudar (‘es que nos han dejado el país en quiebra... y claro ahora tendremos que recortar +, mucho+....Agghhhhh...) Per sort encara crec en les persones, en ToTs vosaltres, i si demà ens posem d’acord per fer vaga general i col•lapsar internet (o els carrers de Barcelona) amb missatges de queixa ben Forts, NO Faltaré!!! , i espero que el Batman tampoc......

    ResponElimina
  18. Gràcies per la recomanació, Eulàlia. La lectura d'aquest article m'ha servit per tenir les coses una miva més clares -o potser per refrendar el que ja imaginàvem molts.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails