dilluns, 4 de juny de 2012

El Bocaccio de Juan Marsé


A De casa al Club, aquest mes de juny, Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé. 
Per aquí  estarem.

No es diu Manolo, sinó Roberto Amores.  Enlloc de robar motos, com el Pijoaparte, aprofita l'oportunitat que li ofereix l'atzar de ser confós per una promesa, un escriptoràs en potència. I Roberto ho intenta, no pot deixar perdre l'oportunitat d'escalar a la societat. Aprofitar l'avinentesa, la casualitat.  

Com explicar en què va consistir la gauche divine?  Juan Marsé té la seva pròpia recepta: agafa els seus protagonistes, converteix-los en personatges -mig reals, mig inventats-, posa'ls en la situació de descoberta d'un nou valor cultural i fes-los dansar en el teu relat. Això fa Marsé. Mig còmplice, mig protagonista, mig crític.

Un retrat satíric, en un llibret de mida apta per la butxaca del pantaló, per on Marsé fa desfilar tots els Castellet, els Moix, els Porcels, les Colites, les Gimperes, els Segarres, els Perichs, els Montalbáns, els Bohigues, les Marujas, els Marsés, les Maria Aurèlies, les Balcells... tots els qui van tenir algun paper en el moviment cultural que va aplegar els fills de la burgesia enrotllada i esquerrosa. El moviment on cal ser-hi, si vius a Barcelona, i ets als anys seixanta.

Marsé ens fa el seu peculiar repàs de tots i totes, fotografiats als llocs dels fets, amb les seves banalitats, febleses, innocències, i fins i tot els seus encants.

11 comentaris:

  1. una recomanació que cal tenir en compte.

    ResponElimina
  2. I dic jo, Eulàlia, et faria res incorporar-te a la plantilla de col·laboradors? Vull dir què et semblaria si em pillo el teu apunt i el torno a publicar al bloc de casa (signat Eulàlia Mesalles)? Al final quedaria tot agrupadet, i faria el seu goig, no?
    Aquí t'espero.

    ResponElimina
  3. m'assembla que serà el proper llibre que llegiré, el tema de la gauche divine sempre m'ha interesat. Coneixo algun protagonista i vull contrastar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que un llibre és un "llibret" editat per Alfabia. I aprofita la ficció per retratar-nos la realitat des de la sàtira. No s'ha de prendre al peu de la lletra...

      Elimina
  4. La gauche divine i tota la parafernàlia han donat poc de sí, pel meu gust, en literatura. Per a una visió similar es podia suggerir "El sexe dels àngels" del diví Terenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps posa les coses al seu lloc i és evident que la goxdivín no va donar molt de sí. Però Marsé es permet en aquest relat fer-hi una mirada de les seves, sardònica, irreverent. Com fa ell: des de dins i des de fora, formant-ne part i alhora mirant-s'ho des de la barrera.

      Elimina
  5. Me encanta febleses, esa preciosa voz catalana para expresar lo feble, lo blandengue (y a menudo, por ello, lo intelectual y sus poses sobrevenidas). Comparto tu visión de esa verdadera obra maestra de Marsé, insuperable, a la que el cine no hizo justicia, sino todo lo contrario. Hace no muchas noches intenté ver de nuevo la peli cuando la pasaron por La 2 de TVE, pero sentí tamaña vergüenza ajena que me puse a buscar por ahí aunque fuese fútbol australiano hasta que me llegaran las ganas de irme a dormir.
    JL

    ResponElimina
  6. Segur, Eulàlia, que amb aquest "llibret" ens podem divertir. Tal com van els temps, a fe que s'ho val. I de la mà d'un mestres, la cosa encara promet més...

    ResponElimina
  7. Per bé o per mal, formen part de la petita història de Barcelona. Tots hi tenim alguna cosa a veure, ja sigui per emmirallar-s'hi, ja sigui per execrar-los. Li haurem de fer un cop d'ull.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails