dimarts, 3 de febrer de 2009

Ajudes per als bancs



Guaiteu-los què disciplinats. Què apocats! Què aplicats! Quin goig que fan. Si semblen bons nois. Semblen ben bé estudiants asseguts en taules de luxe (si no fos perquè no sabem qui és el professor i qui el deixeble). A la Moncloa.

Mireu-los, com es mofen de nosaltres i pidolen més ajudes al govern. És a dir, mireu-los, com ens demanen ajuda. A tu, a mi, al veí. A cada ciutadà. Als pobres desgraciats. Cal recordar que les ajudes que demanen provenen dels nostres impostos?

Mireu-los com se'n riuen, satisfets del seu art negociador. I s'embutxaquen els beneficis.

Observeu-los i no els oblideu.

Recordeu-los quan esclati una guerra. O mil guerres. Siguin d'on siguin.
Ells, bons samaritans, financiaran, com han fet fins ara, les guerres del món, amb inversions intricades i incomprensibles a les indústries armamentístiques.

Foto: El Periódico de Catalunya. David Castro

2 comentaris:

  1. La situació que vivim es patètica però èticament gravíssima. Si això hagués passat amb el PP al poder, ara no pararien de cremar contenidors pels carrers, trencadissa de vidres d'oficines bancàries i immobiliàries. Però han tingut sort. I el PSOE, per la seva eterna por a cedir vots al PP, i no mostrar mai un punt antipatriòtic, va cedint. Es farà molt difícil saber qui cal votar a les properes eleccions. Perquè al marge del PP i del PSOE, hi ha un silenci impressionant a la resta de l'arc.

    ResponElimina
  2. Ets una santa, laica Lali. Sí senyora, una santa, o millor dit una profeta que llança pedres com paraules contra l'oblit.
    Beneïda siga la teua paraula que prediques als amics, la llum que trenca tota aquesta foscor amb què volen ensinistrar-nos els sabuts saberuts.
    Deixe el post tot escoltant la bellesa del concert per a Violí del meu admirat Alban Berg. Amb aquesta música dodecafònica la pobresa i tristesa del humans sembla més evident.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails