Si les imatges i metàfores que ens deixa Fellini són un referent inevitable, no menys important és també l'herència dels seus sons. Les bandes sonores que Nino Rota li va fer resten en l'imaginari comú de forma indeleble.
Com sovint passa en aquest món, o com a mínim a mi em passa, la bruixeria ha fet efecte. Vaig a una audició del grup de vent la meva filla i una de les peces que toquen el grup dels grans és Amarcord. Em quedo perplexa. Automàticament penso en el blog, i em poso a filmar.
es complementen a la perfecció l'ún i l'altre. Per cert tu que ets cinèfil. La música d'Un Maldito Embrollo de Pietro Germi oi que també és de Nino Rota?
ResponEliminaPerdó: hauria d'haver dit cinéfila, però com el tema Fellini el portava en Lluís, alies (el sabàtic temporal) no m'he fixa't que el conmentari era teu Eulàlia.
ResponEliminaJa imaginava que el tema tangencial podia donar lloc a confusions, tot que no poques vegades ho hem fet això, en Lluís i jo, de tocar temes de forma complementària.
ResponEliminaJo no sóc tan cinèfila com ell (tinc uns 15 anys de llacunes), però la xarxa té respostes. Segons filmaffiniti:
la música és de Carlo Rustichelli.
I al web dedicat a Nino Rota tampoc no apareix a la seva filmografia... vistes aquestes dues referències...diria que no.
Eulàlia, si no l'has vist, encara tens temps de "tastar" l'exposició sobre Fellini a CaixaFòrum. Jo hi vaig anar ahir i paga la pena. Acaba aquest diumenge.
ResponEliminaJoan, no sé si tindré temps d'anar-hi!
ResponEliminamoltes gràcies Eulàlia.
ResponEliminasembla mentida com quan un tema t'atrapa sembla que tot el teu entorn es conjuri perquè puguis "anar de conjut" :)
ResponEliminasincronicitats!
ResponEliminaAquest tema ja és un clàssic. La música clàssica actual es troba a les pel·lícules!
ResponEliminaÉs ben cert Galderich. Els compositors clàssics actuals es dediquen a les pel·lícules...
ResponElimina