dimarts, 9 d’octubre de 2012

La repressió del cant dels cronopios


Els fames van començar a ballar els seus balls. Catala i tregua, i no van ballar espera perquè no volien que els cronopios i les esperances, que sabien ballar aquell ball, els seguissin. Diu Cortazar que les esperances i els cronopios només saben ballar espera, dels fames.

Els balls que sabien ballar els fames eren endreçats i plens d'ordre. Una simfonia de passos sincrònics. A l'estil de la sardana.

Els cronopios ballaven balls i cantaven cants d'alegria. Eren cants esbojarrats, i mentre els cronopios morien atropellats pels ciclistes, els fames i les esperances no se'n sabien avenir. Tanta alegria. Tanta alegria.

I tot i que els fames són bons, un dia un fama va despertar i ho va veure molt clar. Tot aquell cant dels cronopios no es podia suportar. El negoci s'arruïnaria.  El negoci. Ell, a qui li agradava tant l'ordre i el bon fer, no podia acceptar que els cronopios ocupessin els carrers, que creessin el caos.  I va inventar la policia.

I els cronopios, que cantaven pels carrers, van patir les porres i els calabossos. I ploraven. I volien tornar a cantar, encara més fort. Un dia.

11 comentaris:

  1. Trobo que has apropat Cortázar a la sensibilitat catalana. Tot i que avui també he vist una història de cronopios i fames grecs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta era la idea. Tot i que també hi havien planant els fets a Madrid pel 25S i també Grècia...
      Ara mateix si tenim els ulls oberts podem veure moltes històries de cronopios y fames.

      Elimina
  2. Bé, genial... continuem les històries universals del Cortazar. He rigut, perquè aquesta filosofia petita es pot aplicar certament a totes les realitats. Que pesades els fames, coi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pesades és poc, Eastriver!
      Em temo que la realitat pot rebre aquesta filosofia petita des de moltes visions. I aqyuest és un dels valors que paorta Cortazar en aquests contes surrealistes.

      Elimina
  3. Hay veces que pienso que llevamos famas y cronopios en los genes y que solo es cuestión de en que lado naces... Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me temo que es así, aunque también puede ser que descubramos que somos cronopios despúes de hacernos pensar que eramos famas. Puede...

      Elimina
  4. es que això de cantar i manifestar-se pel carrer es delicte! maleits cronopios!

    ResponElimina
  5. Jo diria que el problema són las Esperanzas, planes i pusil·lànimes, sobretot si exerceixen el dret a vot.

    ResponElimina
  6. La cosa seria que cadascú ballés pel seu compte!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails