Síndrome de la sensibilitat química múltiple (SQM)

O bé síndrome químic múltiple, com resulta que és conegut internacionalment. Una malaltia complexa no tan sols des de la perspectiva mèdica sinó també jurídica, legal. Els virus, especialment si tenen la primera lletra de l'abecedari, no tan sols obtenen reconeixement legal sinó que també gaudeixen d'un pressupost molt generós. Entre els nostres amics tenim l'amic Salvador Macip, de qui n'esperem una opinió. No passa el mateix amb la malaltia que has pogut llegir a la wikipèdia: la SQM viu sense aportacions.
Es calcul·la que a l'estat espanyol, la SQM la podria arribar a sofrir el 12% de la població, que no sembla una xifra gens menyspreable. Seré jo el proper pacient? Seràs tu?
Alguns jutges d'alguns jutjats han considerat que era una bona causa per a la invalidesa, però resulta que l'Institut de la Seguretat Social (l'ICS, aquí) no el té catalogat. Catalogat? De fet, la Seguretat Social se suposa que vol evitar haver de fer front (eufemisme per pagar) uns treballadors incapacitats. Fora del catàleg, la malatia esdevé invisible. Malalt o no, no hi ets.
Es tracta d'aquella solució medieval del nominalisme: allò que té nom, és. Allò que no té nom, no és. L'Umberto Eco va construir l'embrió dels Best-sellers moderns a partir d'una disputa nominalista medieval: El nom de la rosa deu el títol a la visió nominalista del món.
Prò no hi ha filosofia a la pàgina enllaçada. Ni medieval ni contemporània: hi ha dolor de veritat. Dolor humà. Hi ha el mal i la seva resposta maligna, proferida des de les instàncies del poder. Hi ha la veu humana del dolor, que assoleix orelles, cors. Hi ha una veu tan humana com la meva, com la teva. Ella es diu Eva Caballé.
Avancem envers un món salvatge. Les indústries del futur cotitzen a l'alça malgrat les crisis. Potser mengem  i vestim i ens dutxem i ens rentem les dents amb coses estranyes.
El doctor Carbonell diu que l'home d'Atapuerca estava dissenyat tal com nosaltres, i no obstant nosaltres li hem afegit ingredients contra els quals podria no tenir resposta prevista.
Què passaria si un dia, Barak Obama desenvolupés la SQM? I si li passés a José Luis Rodríguez Zapatero?
La Seguretat Social discreparia igualment si Mariano Rajoy fos diagnostiscat de SQM?
És això? Hem de demanar a la deessa de la Fortuna que Esperanza Aguirre mostri la síndrome?
A què juguen amb els diners? Salvada la banca santanderina, que m'ho expliquin. M'espero. Senyor Zapatero, m'espero dos o tres dies. Vós, que també sou fill (o nét) dels perdedors, vós deveu saber què cal fer amb els qui sofreixen sense un nom que els posi nom al seu dolor.