No he estat mai a l'Àfrica. Perdó, menteixo. Hi he estat en dos viatges llampec -per feina- a Casablanca i a Rabat-. Però Casablanca i Rabat no són allò que als europeus se'ns apareix en l'imaginari quan pronunciem la paraula "Àfrica". Jo no he fet la prova però em jugaria alguna cosa que si pronunciem la paraula Àfrica i demanem què ens suggereix sorgiran paraules com: fam, emigració, pobresa, sida, corrupció, violència, gana, tribus, safaris, animals salvatges, vegetació, ajut humanitari, ONG, més pobresa, més fam...
Imatges més aviat negatives que ens colpeixen -pobrets negrets-. I aquí ens quedem. Les ONG també saben de màrqueting. I també l'apliquen: no és banal que les campanyes per aconseguir diners de les bones persones occidentals que tenen les seves necessitats cobertes, es concentrin en el mes de desembre. El mes de les bones intencions. Heu rebut mai la carta qualsevol ONG demanant la vostra filiació i ajut? En quines dates l'heu rebuda? No és banal tampoc que sigui precisament el segon diumenge de desembre la data en què té lloc la Marató de TV3.
Les ONG transmeten una imatge de progre motivat, preocupat per l'esdeveniment del món. Un progre compassiu. I després, en un acte de caritat extrema els enviem una pila d'oenagés carregades de camions. Apa, deixem uns calerons als africanets, i quedem-nos amb la consciència tranquil·la. I és aquesta una de les coses que em molesta. Perquè hi ha alguna cosa fosca en tot això. Una àura que em remet perillosament al concepte de "caritat cristiana". Em toquen la fibra de la compassió, dono uns calerons -sigui pels africanets, sigui per les malalties difícils- i ja està! Ja puc dormir tranquil un any més. Això sí, després de viure a cor que vols. Si ens hi fixem, veurem el nombre immens d'oenagés que estan vinculades d'una manera més o menys obscura i amagada a una organització religiosa -normalment catòlica-.
No es pot defugir la responsabilitat que les societats occidentals tenen en la situació actual d'Àfrica. Porten segles i segles d'expoli indiscriminat. Els nostres avantpassats en van presentar allà on no estaven convidats i van arrabassar cultures, homes, traficant-los com a esclaus, els vam arrabassar tot el que van poder i més, els vam tractar com a animals. I després els vam voler "evangelitzar", destruint al nostre pas tot vestigi anterior. Com a paràsits, com a vampirs, vam xuclar i seguim xuclant les riqueses africanes.
Això no es resolt enviant uns calerons i llestos. No es resolt fent una caravanna "guai i pija" que empitjora el problema, no es resolt portant "obsequis", no es resolt creant una major dependència.
Les ONG tenen angles i cares, costats amables i obscurs. Són lloables i criticables. D'una banda, la cara amable, la de les bones intencions. L'altra, el mal que realment fan. Un dels angles foscos és el del seu finançament. Moltes d'elles depenen de les subvencions. Vet aquí una forma curiosa de fer caure la N de la seves sigles.
En aquest món globalitzat en què vivim cal que ens qüestionem les coses d'una altra manera, la pregunta que cal respondre és : Què cal canviar de les nostres societats -les occidentals, riques- per tal que les diferències econòmiques -no les culturals- desapareguin?
Si en comptes de donar diners als bancs els haguessin invertit altrament, un altre gall cantaria. Però no interessa. No sembla que interessi.
P.S. Per si algú és suspicaç: Ja sé que les ONG no operen tan sols a l'Àfrica. He pres el continent com a símbol de l'anomenat tercer món. Per cert, curiós lligam semàntic: el tercer sector que actua al tercer món...
Ostres Eulàlia, em sento obligat a felicitar-te. De passada m'estalvies de fer un post sobre el tema. Me n'alegro que gosem dir les coses pel seu nom. No és gens senzill.
ResponEliminadic el mateix que en Lluís, ens has fet la feina, ho vaig insinuar arran dels segrestats tot i matitzar que ara no era el moment, però alló semblava una caravana de pijos progres. El més important és que siguin alliberats.
ResponEliminaUna de les coses que no es parla gaire és que al Congo s'extreu un mineral cobdiciat "El Coltàn" que serveix per a fabricar mòbils i ordinadors entre altres fòtils i pràticament només n'hi ha allí, en vaig parlar fa temps. En l'extracció del Coltan hi treballen també molts nens. Tot perquè poguem tenir mòbils i ordinadors barats,
Em faltava afegir que cal llegir detingudament la web que enllaces (gentilesa de la Clidice) on es parla sense embuts de la "caravana solidària". Al Jordi Hereu li creixen els nans del circ: l'ajuntament de Bcn "dóna" 800.000 euros als pijos, entre els quals hi viatja la senyora d'Hereu. Em fatiga el tema de la corrupció, però resulta inevitable. Només faltaria que ara haguéssim de pagar el rescat. Hi ha una corrupció encoberta, simplement un joc amb el diner públic que passa desapercebut. Això junt amb la "solidaritat" hipòcrita hauria de ser suficient per a fer una bona auditoria a les ONG. Qui vulgui jugar amb els sentiments convertint-los en diners hauria d'anar a la presó. I també emmanillat.
ResponEliminaSabeu el bo que dóna trobar persones, ni que siguin virtuals, que pensen una mica com una servidora? Tots aquests pensaments sempre m'els he hagut de confitar, perquè vivim en el món del "políticament correcte". Per a mi és tot un descans :)
ResponEliminaA part. He viatjat una mica (i quan dic una mica vull dir exactament això) pel Tercer Món (sudamèrica i sudàfrica). He constatat que no els fan cap falta ni llàpissos de colors, ni especialistes en cultius, ni enginyers de cap mena, ni menjar (si no és per catàstrofes naturals). Els falten diners per comprar-los!
I com és això? si tenen tantíssims recursos naturals? Facilet facilet: qui se'ls queda els recursos naturals? Qui respongui a la pregunta tindrà premi!
Podria allargar-ho molt i molt, però seria avorrit i, a més, tota la informació està a la Xarxa per a qui vulgui saber la veritat.
Ah! (perdó) si no fos perquè nosaltres "necessitem un diamante que es para siempre", i no haguéssim pervertit el sistema social de tantes poblacions, ja ens podríem confitar els nostres diners. Les tribus que viuen amb no res, estan la mar de tranquil·les. I els seus nens no necessiten escoles, ni sabates. Ja em diràs de què et serveix una escola quan has de matar una cobra o anar a pasturar les cabres!
ResponEliminaQue això nostre no és paradigma de res ja començaria a ser hora que ens n'adonéssim.
Doncs a mi el teu comentari em sembla sincerament balsàmic, tant com el post de l'Eulàlia. Les coses dites pel seu nom són senzilles. El que fem amb l'Àfrica és vergonyós, però molt, estrepitosament. Ens hauríem de negar a donar res a les ONG, i hauríem de repensar la vella campanya del 0,7. Una enganyifa molt cutre.
ResponEliminaFa dos-cents anys un anglès visionari va dir (més o menys): algun dia aquella gent -els africans- vindran a cobrar els que els hem robat, i nosaltres ens fotrem les mans al cap. Vès per on, aquí els tenim i encara ens permetem de qüestionar-los. El tema de l'expoli que als catalans ens resulta familiar és una broma de pàrvul comparada amb allò.
De fet, el colonialisme és un dels motius que m'empeny a les ganes de fotre-li foc a una església catòlica. En tinc una de claretiana a la vora, i fa poc gràcies al llibre "un guardia civil a la selva" del Gustau Nerín he pensat que havia de ser el meu primer objectiu.
Totalment d’acord. Sovint amaguem darrera d’un farisaic “bonisme”, que no hauria d’envejar aquells aristocràtics postulats pel càncer o per la Creu Roja, la nostra més execrable màscara conservadora, tot i que ens creguem molt guais i progres...
ResponEliminaUn excel•lent post que posa les coses al lloc que haurien d’estar.
Alberich: fas molt bé de recordar les "meses petitòries" de la franquista Creu Roja. Crec que la virtud d'aquest post és tornar els noms de les coses: La caritat cristiana és a la base de les ONG per substitució, però segueixen sent tan malignes com aquelles. Tuf de capellans, pudor cristiana.
ResponEliminaGràcies, Eilàlia. Eres clara a més no poder amb la foscor de moltes oenagés, i amb els lligams que els hi trobes. T'agraeixo que denunciis també algunes oenagés com l'agència de viatges subvencionada per a pijos i pijes, amb aventures incloses i posterior perdó dels pecats: si te'n vas de viatge on sigui com a membre d'una oenagé, a més del bonus especial, a la tornada pots seguir fent les putades que calgui.
ResponEliminaLluís, humilment m'atreveixo a demanar-te un post també a tu sobre el tema. Penso que val la pena parlar-ne de les oenagés i molt, en especial aquells que, pel que dieu, teniu matèria primera per analitzar.
ResponEliminaLeblanskY: tot i que l'Eulàlia ha dit frass justes, és probable que jo n'afegeixi alguna més. Que en tot cas no millorarà massa les d'ella. Crec que puc fer comentaris marginals i poca cosa més. En tot cas, gràcies per donar l'empenta.
ResponElimina“He buscat tota la vida una aventura, una aventura pura i verídica, com les que corrien els viatgers antics i heroics .” Ho assegurava R.L.Stevenson als seus Viatges amb un ruc; i com bé dius, Eulàlia, sembla que encara ens governi aquesta expectativa tant del XIX amb un suplement de redempcionisme cristià. Tampoc en penséssim que aquestes caravanes del bonisme no tenen contractades les més cares assegurances; sols així es comprèn que un director del Túnel del Cadí -cansat de veure cotxes, i això ho entenem tots- es pugui llançar a "l'aventura" africana.
ResponEliminaGràcies pels vostres elogis. Tan sols volia aportar una visió una mica crítica a un fenòmen que pel seu origen "bondadós" sembla que no es pugui qüestionar...
ResponEliminasi es para el Domund, ya he dado.
ResponEliminaEsmena, no a la totalitat. D'acord que amb les ONG hi ha coses discutibles, però també n'hi ha de ben valuoses. A més, per què pensem sempre en "africanets" quan parlem d'aquests temes? O no val res el que fan Amnistia Internacional o Greenpeace, per exemple?
ResponEliminaCrec que el tema no és tan senzill i hi ha molts matisos a fer. Voleu actituds còmodes? La meva, per exemple: pago algunes quotes a ONG, inclosa alguna d'"africanets" (SETEM, en aquest cas).
I no ho faig per cap "caritat cristiana" mal entesa -sóc agnòstic-, sinó per un mínim de solidaritat humana: còmoda i "burgesa" en el meu cas, insisteixo. I desgrava al fisc, per si fos poc...
D'altres, ja ho veiem, se la juguen més. Inclosos alguns presumptes "pijos"... ara mateix segrestats per Al-Qaeda en ple desert.
Joan,
ResponEliminaSi he parlat dels africanets és perquè l'origen d'aquests posts rau en el segrest dels catalans a terres africanes.
Tanmateix, fins i tot en el cas de Greenpeace o AI la base de la seva "recolecta" està basada en aquest sentiment de la compassió tan típicament cristià.
El fet que siguis agnòstic o que siguis ateu no és rellevant, perquè vivim en una societat amb arrelats valors cristians i la compassió i la caritat n'és un d'ells. El problema no és el valor o el sentiment en sí.
I mira, això que desgrava al fisc m'ho havia deixat, però em dones un argument més: pago, me n'oblido i "a sobre" en trec un benefici...
El tema és que hem d'anar més enllà de les ONG. És fàcil caure en què amb el que fan ja n'hi ha prou o que es tornin "imprescindibles". El que caldria és anar més enllà i canviar coses de la nostra societat rica per fer-les innecessàries. Digues-me idealista.
Barrejant coses, cristianisme, ong's, caritat cristiana ... vaig tenir la immensa fortuna de poder compartir una tarda sencera i un foc a terra amb un capellà, "dels d'abans", en un freda tarda Cantàbrica (i en català, per cert, que es va criar a Solsona). Aquest capellà, que en el seu temps havia voltat tot el món amb un Jeep, amb un company i el ferm propòsit d'anar a treballar amb els que fessin les feines més dures i tristes del món (va fer de fogoner en un vaixell pesquer pirata a les costes africanes i de miner a sudamèrica, entre altres), doncs aquest senyor mantenia una ONG una mica distinta. Eren cinc fotògrafs que, un cop l'any, voltaven pel món, amb els seus recursos, o els que podien aplegar, no els calia gran cosa. La missió d'aquesta ONG? doncs tornar, fer exposicions i intentar conscienciar-nos que amb menys també passaríem. Feina de titans. La veritat és que era un home cansat, avorrit dels que manen a la terra i dels nous capellans, dels que em va confessar, no se'n podia treure res de bo.
ResponEliminaPer a mi, com a atea, aquest capellà, que mai em va parlar de religió ni de caritat, és, o era, un campió. I és això que tu dius Eulàlia, no es tracta de donar perquè estiguin com nosaltres, que és ecològicament insostenible, es tracta d'equilibrar la balança.
Eulàlia,
ResponEliminaEl tema del fisc -que és cert- el dic una mica per catxondeig. Total, quatre rals...
Comparteixo el teu idealisme, però admeto que no tinc la solució per als problemes del món. A menys que hi hagi una "revolució cultural", i no la de Mao, precisament...
D'acord, les ONG són una mica com la mercromina o el topionic, si vols. Però mira: quan hi ha una ferida...
Ja ho veus, en el fons volem el mateix, però potser diferim en l'estratègia.