diumenge, 24 de maig de 2009

Perduts!




Llegeixo a El Periódico una notícia tecnològica sobre un estudi que alerta que el 2010 és possible que el sistema GPS deixi de funcionar.

Mira per on, ara ja s'acaben d'inventar una nova manera de sortir de la crisi.
Ens diuen:
- Temeu el GPS perquè farà aigües. Us perdreu, farà figa, ja no serà fiable. Però no patiu, ja tenim el recanvi per a aquells que mai heu entès un mapa: Galileu! O Glonass, o el Compass...

Aquel aparell que amb una veu assèptica, ens va indicant quin camí agafar té els dies comptats. I m'imagino, és clar, que no deu ser compatible amb els altres sistemes. D'aquí no-res (com amb la majoria de les coses tecnològiques) aquells que vulguin un aparell d'aquests s'hauran de gastar els calerons per reposar-lo amb un de nou. El tema em recorda lleugerament l'adveniment de la TDT, que ha fet renovar el "parc" televisiu com si del nou pla "renove" es tractés. Després dels cotxes i les televisions li tocarà als GPS...

Necessitem aparells que ens guiïn per aquests mon? realment ens calen? Jo tinc la impressió que mai ens hem perdut tant com des que a casa ha aparegut l'aparell en qüestió. A casa sempre hem estat bons en l'orientació -que considero una capacitat innata- i hem sabut interpretar els mapes. Arribar a bon port va ser fàcil fins que va aparèixer l'aparell en qüestió: des de llavors hem fet més voltes que el llegendari 29.

Reconec que a molts taxistes o camioners els deu haver facilitar molt la vida... però n'hi ha d'altres que, per haver confiat plenament i follament en l'aparell l'han passat ben magra.

El cel ens duu ones des dels satèl·lits que ens porten per aquests camins.
Però aquí baix, amb nosaltres mateixos, seguim perduts i astorats.
Vet aquí on som. Desorientats. Perduts!

6 comentaris:

  1. En tenia un de navegador que anava amb el mòbil del Ford, però el vaig desconnectar, anava massa bé i la veueta em posaba dels nervis, m'encanta perdre'm quan no se el camì d'on vaig, i pregunto, pregunto i torno a preguntar, acabo arribant a port. Fa un parell d'any varem anar a Montpellier, en concret a Celleneuve que vindria a ser com Barberà o Badia del Vallés. No el vaig connectar, vaig usar la memòria de quinze anys enrere i la intuició. Varem arribar a destí a la primera, sense GPS. Faltaria més.

    ResponElimina
  2. Jo crec que amb un bon mapa de carreteres n'hi ha ben bé prou. Saber-lo interpretar és una de les bones maneres d'exercitar el nostre cervell. Quan tot ens ho donen tan fàcil... malament rai. Com a molt, el GPS pot ser interessant si et trobes perdut en una ciutat que no coneixes, i tot i així...

    ResponElimina
  3. Bé, a casa jo sóc la que llegeix els mapes, però us ben asseguro que per a les persones que es perden és com tornar-li la vista a un cec, el meu company no té noció de l'espai i es perd a casa. I per la muntanya alguna vegada m'ha salvat de prendre mal, seriosament. :) Això si, la "veueta" em posa frenètica :)

    ResponElimina
  4. ostres quina rao que teniu...
    no cal cap aparell `per perdres.
    i la veueta..pitjor que la de bencinera...
    salutacions!!

    ResponElimina
  5. M'encanta anar amb un mapa pel món...ho trobo molt més divertit.

    ResponElimina
  6. Veig que els que passegem per aquí som partidaris d'un bon mapa.
    Me n'alegro.
    Naturalment, si el GPS ha tingut tan d'èxit és perquè té avantages, especialment per aquells que es perden per casa ;)
    A mi m'encanten les corbes de nivell, situar-me dins el plànol, identificar això i allò.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails