dilluns, 13 de juliol de 2009

L'Institut de la Mediterrània, Baltasar Porcel i els seus successors.





Aquest post és una resposta al que Dídac López ha dedicat a l'IEMed al seu blog. Així que us recomano que llegiu primer el seu post

Abans que res, haig de dir que, tal i com vaig esmentar quan vaig parlar de Baltasar Porcel, conec l'Institut de la Mediterrània i la seva evolució de primera mà. No en va vaig treballar en aquella casa una bona colla d'anys. Així que les meves opinions estan mediatitzades per l'experiència viscuda a la pròpia carn. Vagi per davant el meu advertiment: no puc ser objectiva.

L'Institut en qüestió ha tingut 3 denominacions al llarg de la seva història:
La primera, des del 1989 fins el 1995 (anys de l'inici del "procés de Barcelona"): Institut Català d'Estudis Mediterranis. Aquesta denominació era farragosa i no hi havia cap polític que la pronunciés correctament. Recordo moments estelars del president Jordi Pujol fent tota mena de combinacions possibles: institut d'estudis de la mediterrània, institut dels estudis mediterranis català, etc. Ben poques vegades li va dir el nom correctament.

La segona denominació va del 1995 fins el 2002, va acabar d'adobar la complicació del nom: Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació. Em reservo l'anècdota completa que gira a l'entorn d'aquest canvi de denominació però val a dir que té a veure amb una pataleta pel fet que un institut d'aquesta mena es dediqués tan sols a fer "estudis".

La tercera, l'any en què l'institut va deixar de ser organisme autònom per convertir-se en "consorci" participat per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d'afers estrangers (llavors en mans peperes). Abandonà definitivament el concepte "català" per abraçar l'europeisme: Institut Europeu de la Mediterrània. Val a dir que un ball en les sigles i el nou logotip van aconseguir que es fes conèixer per IEMed, a partir de llavors.

Porcel va crear l'institut per la seva vocació mediterrània, però també per garantir el plat a taula. No cobrava nòmina de l'institut, ho feia com a assessor en temes mediterranis, directament de Presidència. La directora d'estudis -que sí cobrava nòmina- era la seva dona, Maria-Àngels Roque, qui lluitava per fer-se un lloc propi, però no podia desfer-se de l'ombra del seu marit. Que cadascú pensi el que vulgui, jo tinc la meva opinió al respecte, sobre ella, sobre ell i sobre la relació entre tots dos en aquella època, però me la reservo per mi. L'Institut Català de la mediterrània va fer, no ho nego, coses interessants, però mai es va poder desfer de la càrrega de "xiringuito" que el fet que treballessin junts marit i muller, impregnava.

Penso que l'ICM es centrava en una visió antropològica del mediterrani "nordoccidental", sobretot per la formació de la seva directora d'estudis. Tot i que normalment deien que les coses les feien des d'una òptica multidisciplinar, penso que les coses fetes a aquella època coixejaven cap a una banda, com les que fan ara coixegen cap a una altra.

El Premi Internacional Catalunya no va ser mai una cosa "mediterrània". De fet, era una cosa estranya, com un bolet enmig de la resta d'activitats de l'institut. S'aprofitava l'existència d'un consell assessor internacional per fer-lo servir de jurat del Premi i quan Duran i Lleida va voler l'institut "per a ell", Porcel va negociar emportar-se el Premi amb ell a Presidència, cosa que va fer fins que el tripartit va pujar al govern. Duran i Porcel eren incompatibles: 2 galls en un galliner.

Amb Duran de president, la direcció va recaure en Andreu Claret i va ser sota el seu "mandat" que la cosa va esdevenir consorci, i van ser ells qui van començar a emprar la paraula Think thank. La direcció actual, amb el diplomàtic Senen Florensa al capdavant, l'ha convertit en un òrgan al servei dels interessos del ministeri d'exteriors.

Crec que pensen -com sempre han pensat en les diverses etapes- que són una mena d'ambaixada mediterrània, que són el centre del món mediterrani. Que són qui sap què. No crec que avui en dia formi part de cap llista de think thanks mundial.
L'IEMed és en realitat una puça, una petita institució que gestiona aproximadament uns 4 milions d'euros i que és de dubtosa utilitat. Segurament serien millor emprats en altres coses, en polítiques socials. Però penso que mai cap govern desmunta un "xiringuito". El reorienta, el justifica, el fusiona, però mai l'elimina. Per això hi ha encara tantes institucions que segueixen encara en peu.

6 comentaris:

  1. L'estat de les autonomies, que dilueix totes aquestes institucions en el marasme d'entitats dels distints governs, són a l'arrel de tots els mals. Això és impossible d'eradicar, tanmateix amb una altra estructura, probablement seria més fàcil de comprovar. El que si que es pot comprovar és el poc pudor que solen tenir els seus dirigents, cònjuges, germans, cosins i parents llunyans.

    Segurament tens una experiència valuosa i has estat prou discreta :)

    ResponElimina
  2. Molt interessant, tot el que expliques.

    Però m'agradaria que m'ampliessis si el Senen Florensa i el seu equip es troben més al servei del Moratinos -que és el que vens a dir- que de la Generalitat i la seva política exterior, encapçalada pel Carod.

    La qual cosa, fins a un cert punt, pot entendre's, però no deixa de ser poc ortodoxa o, si més no, curiosa...

    ResponElimina
  3. Joan,
    si afirmés de forma taxativa que això és així, se'm rebatria ràpidament amb exemples: "No"-em dirien, "mira, el vicepresident ha presidit aquest o aquell esdeveniment".

    El Senén Florensa és un diplomàtic de carrera. I tinc la impressió que ara presta els seus serveis a l'IEMed com podria prestar-los a una ambaixada. Allà vam percebre, però tota percepció pot ser equivocada, que les accions en què el ministeri tenia un paper important van augmentar significativament a partir del seu nomenament. Cosa que no té per què ser negativa, ni positiva, en sí mateixa.

    Crec que el problema és a un altre lloc. Però m'ho reservo per mi.

    ResponElimina
  4. Per a qui l'interessi un parell de enllaços a llistes thinks tanks, una espanyola i una internacional.
    http://www.iberglobal.com/index.php?option=com_content&view=article&id=511:los-think-tanks-mas-importantes-de-espana&catid=38&Itemid=74

    http://www.crisisgroup.org/library/documents/miscellaneous_docs/leading_think_tanks_in_the_world.pdf
    En les dues hi surt l'IEMed

    ResponElimina
  5. Anònim,
    Em permets ser càustica?

    El fet que l'IEMed aparegui en aquestes llistes no vol dir que "encara" sigui un think thank. Viu de rendes.

    Agafa una institució, comença a dir que "ÉS" un think thank, aconsegueix que sigui inclosa en els directoris de Think thanks, ven la idea fins la sacietat, fes una mica de màrqueting, agafa un o dos elemens que facin creïble que ho és i viu de rendes.

    Potser en un moment determinat ho va ser -o va aconseguir semblar que ho era- i encara ven prou fum per "semblar que ho és".

    No volia arribar a mostrar-me tan crítica, de veritat.

    ResponElimina
  6. Per descomptat que et permeto ser càustica.
    Jo m'he limitat a aportar informació sobre les llistes de think tanks a les que feies esment en el teu post. Sobre el valor que tinguin aquestes llistes jo ja no hi entro...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails