L'estiu llangueix i s'acaben les vacances. I per fer un bon fi de festa, en Leblansky ens ofereix una trobada de desvirtualització oportuna, genial.
L'aventura va començar abans que no ens perdéssim -afortunadament per poca estona- a la serra del corredor. Va començar abans, al matí a la cuina, dins la nevera. O potser fins i tot abans, a Lleida, quan els pressics van ser collits. Sempre és difícil remuntar-se al punt inicial d'on comencen les coses. Hi hem de posar un aturador, un moment en què determinem de forma totalment artificiosa que aquell va ser el començament.
Posem per cas que sí, que va començar a la cuina. Dins la nevera esperaven els préssecs per ser pelats, tallats, amorosits amb vi i moscatell. Mentre els preparava ja tenia al cap el dia que ens esperava. L'anticipava.
Carretera i manta. La meva copilot preferida em llegeix les instruccions per poder arribar.
Anem bé, travessem boscos per carreteres forestals, ens perdem, truquem per saber on som, però en realitat ja no ens cal la resposta, perquè trobem el restaurant horrible, punt de referència imprescindible per poder arribar al lloc dels fets.
La primera cara coneguda, mentre aparco el cotxe és en Salvador. La segona, la Clidice, qui propicia els contactes. Després ve l'Allau, amb qui ja havíem practicat la desvirtualització. Descobreixo, mentre els convidats anem arribant, les cares noves de vells amics: l'amfitrió en Leblansky, en Girbén, la Carme, l'Astrum, l'Ernesto Niebla, en Galderich. Cares noves de nous coneguts: les seves parelles, en Carles, la M. i la Llum, la martanit i en Xec qui es declara "lector de blogs" (amb la seva princesa).
Hi ha un element que sempre m'ha sorprès en la desvirtualització: tota aquella gent és coneguda, és amiga per la proximitat que has generat amb tots ells a través dels textos. Se't fan sorprenentment propers de seguida. Vells amics acabats de conèixer.
Les tres princeses -dues de meves i una del Xec- mostren la timidesa inicial pròpia d'afrontar-se a un ambient nou i desconegut.
Dinem: renoi què bo que estava tot.
El punt àlgid es presenta quan surt el pastís...
...i la Clidice declama els goigs de Sant Llop.
Les xerrades es desgranen, es disgreguen i es concentren: des del Vietnam a Lovecraft, des d'Alien als platets voladors, passant pels esperits o el tatuatge d'en Girbén. I ves a saber quantes coses més.
Les tres princeses acompanyaven amb els crits de diversió i de vegades de pànic -de lluny- les nostres converses.
Al capvespre, mentre marxem, penso que ha vingut molt de gust poder acabar l'estiu amb el bon regust de boca amb què l'acabo.
Eulàlia, és ben bé com tu dius: és molt fàcil sentir-se proper entre blocaires, potser perquè amb el bloc ja hem fet el primer pas per obrir una mica la nostra intimitat.
ResponEliminaEi, què guapo! quina pena estar tan lluny...
ResponEliminaPodria dir el mateix que Vida, i ho dic. Podria dir, també, el mateix que Allau... i ho dic. La catosfera és un espai comú, és el fòrum dels grecs, la plaça de tots els mediterranis; per això desvirtualitzar és "fàcil", i agradable. Bona crònica, Eulàlia (al novembre n'hauràs de fer una altra ;)
ResponEliminaA mi em va sembalr qeu ja us coneixia a tots. Haguessin calgut unes quantes hores més per desgranar totes lesa converses!
ResponEliminaja ho heu dit, la sensació d'estar amb gent coneguda, l'alegria de veure't com si fes massa temps que no coincidies ... :) bé, si, és un tòpic, però gairebé semblàvem família :) i sense aquell cunyat pesat, ni la iaia pesant figues a la butaca ;)
ResponEliminaÉs pot dir millor? La gràcia dels blocs és que donen diferents punts de vista d'una mateix fet. I cadascun acostuma a estar encertat. Esperem altres cròniques perquè cadascú ho diu diferent i aquesta és la gràcia: fer un viatge, o una trobada desvirtualitzadora, i que les versions siguin diferents en funció de l'èmfasi. Realment cada cop tinc més clar que ens coneixem...
ResponEliminaEl bon gust a mi personalment encara em durarà més temps que a vosaltres!
ResponEliminaHe fet un festí, avui a la feina, amb els préssecs amb moscatell que varen quedar!
Tot un èxit!
La impressió de posar fesonomia real a persones que ja coneixes virtualment, ha estat molt gratificant.
Petonets a les precioses princeses.
No ho sabia això; us tinc una mica d'enveja per no haver estat; també m'hauria agradat apropar-me a les vostres vives veus.
ResponEliminaI se m'oblidava: he caigut al plat i m'he enviscat de pastís. Mare meua. M'he posat les botes!
ResponEliminaM'ha agradat molt llegir aquesta crònica! Ha estat com veure una pel·lícula d'ahir. Abraçades per les princeses, les reines, els senyors i els extraterrestres que no vam veure!
ResponEliminaLa meua modesta opinio que potser fins i tot no agraad pero hem semblava que la trobada habia de ser de tothom i no de uns quants No se potser m'equivoco pero em semble una mica de partidisme encara que tots som lliures de trobarnos on i en qui volem. Una mica decepcionat estic No se que en dira la demes gent
ResponEliminaJordi de Tiana, la trobada era oberta a tothom, sense excepció, qui convidava ho va fer des del seu blog i els seus seguidors vam poder afegir-nos-hi. Els altres érem convidats, per tant no podíem convidar ningú a casa d'un altre no trobes? :)
ResponEliminaEulàlia, el teu post fins i tot fa un xic de peneta per allò del "lástima que terminó el festival de hoy..." i és que el regust de final d'estiu hi és ben present. És clar que, davant d'això, la solució és una trobada de tardor.
ResponEliminaUn petonàs i un udol ben càlid!
Benvolgut Jordi de Tiana: la convocatòria de la trobada va estar penjada al meu bloc durant ben bé deu dies, i al llarg d'aquesta setmana passada, vaig penjar un parell de posts tornant a insistir en que era un encontre obert a tothom qui vulgués, com així va ser: van venir blocaires i no blocaires, grans i petits.
ResponEliminaPer si de cas et despistes: a la propera ja saps que estas convidat.
Algun dia del futur, els antropòlegs veuran aquestes coses i es faran creus de totes les contradiccions conceptuals que contenen. Crec que el post d'avui (dia 6 d setembre de 2010) de la Clidice escriu això de forma alegòrica.
ResponEliminaLa propera cita podria esdevenir-se en un lloc inesperat. La vila més cosmopolita de Catalunya (Alcarràs de Segre) us pot acollir. El paisatge és aspre però pla, i permet veure una amplíssima volta del cel: les visions de naus i objectes desconeguts es poden donar amb una freqüència inusitada.
ResponEliminaVida, en Ferran també és lluny i mira s'ha animat a convocar una trobada internacional. Ferran, no faltarà la crònica...
ResponEliminaJordi: ja t'han contestat la Clidice i en LEblansky...
A tots els altres assistents, és ben bé això: trobar-se a gust, xerrar... (en especial a la Carme, m'alegro que hagis pogut dfer una festeta amb els préssecs ;) )
Príncep, esperem que a la propera t'hi puguis apuntar.
Lluís, i si la propera trobada té lloc en un lloc tan frikiprometedor prevec una nodrida assistència...
Ah! se m'oblidava: la meva crònica té un buit important i me n'ha adonat quan ja l'havia publicada. Ho sento Astrum, és imperdonable no haver esmentat la xapa Rothko amb què ens vas obsequiar...
ResponEliminaLa XR és un espai poètic que es defineix a partir de la vostra acceptació, o sigui que les gràcies us les haig de donar a tots vosaltres, i tanmateix un sentit record per un espai-temps que ha quedat enregistrats en els arxius akàsics !!!!!
ResponEliminaA10 AX
Jordi de Tiana pot ser no vas tant errat o he sentit lo mateix que tú en lelgir el post d'Eulalia. Sentiment una mica de FORA DE JOC.
ResponEliminaSi la trobada no es en un espai o lloc llunya ( tinc problemes de desplaçament) o sigui si es a BCN hi vinc de segur i prou que em gradaria
Pere i Jordi, si la convocatòria l'haguéssim fet des de Riell es podria comprendre els vostres sentiments. Però no era el cas. Em sap greu que us ho prengueu així perquè hi podia anar tothom que volgués. Si no us vau assabentar el que heu de sentir és "quina mala sort no haver-nos assabentat". I perocurar estar més atents a la propera...
ResponEliminaLa convocatòria venia del blog de Leblansky "enceneu els llums". Que d'altra banda està a la llista de blogs de Riell des de fa molt de temps...
No us sentiu discriminats perquè no era el cas.
Com que us veig despistats us comunico que hi ha una altra proposta d'aquest tipus per al novembre: la convocatòria del Ferran de "in varietate concòrdia": la 1.TBfC (Primera Trobada Blocàire fora de Catalunya). Ens cau una mica lluny, a Berlin, però els vols són baratets i l'hotel també.
Buff... quina necessitat hi ha d'esbombar i publicar una trobada entre col·legues blogaires? És com si fessis dentetes als que no hi han anat, no? Com quan anàvem a l'Insti i volies que aquell altre s'assabentés que tu havies anat a una festa txatxi piruli i el teu company no... elis, elis!
ResponEliminaMés val mantenir aquests moments en la intimitat, i disfrutar-ho serenament i tranquil·lament amb els que has pogut compartir aquests moments, no?
Ep, de bo rotllo, eh?
Benvolgut anònim: la meva necessitat d'esbombar o deixar d'esbombar el que visc, és meva i només meva: al blog escric d'allò que em passa pel barret, només faltaria.
ResponEliminaNo t'adones que el meu post és tan prescindible com el teu comentari...
Això és "casa meva" i a casa meva faig allò que vull. Tu hi ets de visita.
Ep, de bon rotllo, eh?
a Berlin? que potser sou de l'oasis catala i podeu permetre vos trobades lluny. Mireu fem una trobada SI ES VOL per aqui i crec que tothom o casi be tothom podra SI VOL venir.
ResponEliminaEulalia es casa teva pero cal parlar com ho has fet? Justament per ser casa teva crec que no has de respondre com t'han parlat Sen diu cortesia. Ho dic de bon rotllo i no es cap indirecte Crec que no habies de respondre aixi perque tens blog MOLT BE pero potser el tens i mantens pels qui el llegim No trobes?
A mi em ve a plaert trobar me a valtros tots i totes anonims o no anonims. Fem ne alguna VINGAAAAAAAAAAAAAAAAAA
I tu ANONIM ............................pots dir noms??? sino quin sentit te escriure?
ResponEliminaFes ho home ( o dona) obret i vine a la trobada de tardor...Proposo prop del MACBA :metro, tren, bicing, moto, cotxe TOT HI ARRIBA
Em comprometo a buscar jo el lloc acollidor.
Pues yo digo como el Pere y el Jordi, que ya podíais haberos estirao, e invitar... ;-)
ResponEliminaTothom hi estava convidat! Tan sols calia veure el blog que convidava i ja està!
ResponEliminaJa en farem una altra. Quan s'escaigui.
Berta, si vols ens hi posem. Escriu-me per email i veiem què es pot fer.
ResponEliminaInteresantíssim post que demostra que hi ha vida més enllà de la virtualitat dels nostres blogs.
ResponEliminaPer cert, el pastís deuria estar boníssim, oi?
Gabriel, estava deliciós, com la sèpia amb fesols i bolets, l'amanida de taronja i alvocat, els pastissos de carn, el pastís de poma... em deixo res? sí, la sípia del Xec feta a l'estil de Menoca -pel que va explicar- i la fantàstica sopa de carabassó. La propera vegada... ho superarem? Sabent les nostres capacitats, segur que sí.
ResponEliminaHEM PUC APUNTAR AMB BERTA i EULALIA?
ResponEliminajOAN
ESTRUQUI@GMAIL.COM