Arribes nu, net d'atributs.
De mica en mica, et classifiquen. Ets el rei. O bé la princesa. Ets l'alegria de la casa. Ets fort. Intel·ligent. Xerraire. Riallera. Tendra. Dolça. Ets sorollós, impacient, rondinaire. Ets meticulós. Desendreçada. Ets una artista. Ets calculadora, perquè se't donen bé les mates. Ets llest, perquè treus bones notes. O treballadora, perquè t'hi esforces. Ets empollón. Ets racional. Ets reflexiva. Ets tonto, perquè no te'n surts. Ets això i allò.
Aquests adjectius, que poden ser certs o no, et marquen, et configuren. Te'ls acabes creient, de tant com els has sentit des de petita. Segons aquests adjectius sóc una persona alegre, jovial -el meu riure sorollós crec que ajuda a difondre aquesta imatge-. Era estudiosa. Desendreçada. Però també calculadora. Pragmàtica. Racional. Cartesiana. D'acord amb aquests paràmetres, sembla que funciono amb la part esquerra del cervell, aquella que domina la raó i el pragmatisme. Sóc una persona racional! - em dic-. No, no sóc creativa, no veus que sóc nul·la quan intento fer cap mena de dibuix?
Un amic em diu que això no és cert. Que dec viure d'alguna etiqueta imposada artificialment. Que no sóc racional, sinó emotiva. I em sorprenc. Sóc emotiva?
Fa temps, vaig rebre al meu email la imatge d'una noia girant. El text que l'acompanyava deia que si la veies girar en una banda o l'altra significava que estaves fent servir una o altra part del cervell. Jo vaig veure-la i em va semblar que refermava la meva idea que era racional. Que feia servir en primer lloc la part esquerra, la racional.
 |
| La noia que giravolta corre per la xarxa. Sembla que ens diu quina part del cervell estem utilitzant |
Ara rebusco la imatge. La veig com llavors: sempre, al primer cop d'ull quan la miro, gira en la direcció de les agulles del rellotge. Tan sols si faig un esforç la veig girar cap a l'altra banda. Rellegeixo les interpretacions. Anava ben errada: si gira en el sentit de les agulles és perquè utilitzo la part creativa del cervell. Em quedo perplexa. No sé quina fiabilitat deuen tenir aquesta mena de coses. Però, si són certs, aquests tests deuen indicar una tendència.
Sóc creativa i intuïtiva, doncs? M'he estar creient una etiqueta artificial que m'ha condicionat durant tota la vida?
Aclariment: l'enfoc sexista dels adjectius emprats a l'inici és del tot intencionat.
Les etiquetes ens poden condicionar. Una mentida repetida esdevé una veritat, deia el nazi Goebbels.
ResponEliminaPotser tots serem una mica el que volguem ser.
Jo també la veig giravoltar com les agulles d'un rellotge.
Salut.
S'és el que es vulgui ser, jo per més que em proposi ser endreçat sempre acabo amb piles de papers dispersos arreu i diuen que deixo les coses on no toca :D. El problema és que no veuen/entenen el meu sentit de l'ordre!
ResponEliminaPotser sí... o potser no. Soc bastant escèptic amb aquestes pseudoproves psicotècniques. Deu ser perquè hi va haver una època en que vaig haver de fer un munt d'aquest tipus d'examen i vaig arribar a la conclusió de que (amb honroses excepcions) era tot plegat una gran presa de pel i que la majoria dels que si dedicaven tocaven d'oïda. Avui, quan, per exemple, algú em diu que només fem servir un 10% del cervell acostumo a dir-li: "parla per tu".
ResponEliminaEstic amb en Brian, aquests test psicotècnics estan plagats d'errors i enganys.
ResponEliminaSigues l'Eulàlia i nosaltres ja et posarem les etiquetes que calguin... només faltaria!
Jo diria que aquesta figura gira primer cap a un costat i després cap a l'altra, només t'has d'estar l'estona suficient per adonar-te'n. O serà que jo som caòtica i no em sé definir ni tans sols en això?
ResponEliminaLes etiquetes són el camí de rajoles grogues cap al mag. Pur entreteniment. Som més com ens veuen que com ens veiem, això està clar, però sovint els altres ens filtren des d'una òptica personal que no té perquè ser raonable.
ResponEliminaCom en Brian i en Galderich, no me'n refio molt d'aquestes històries. La nina ... d'això ... Perquè fa saltirons?
Jo la veig com tu, o sigui que devem ser un desastre amb potes oi? ;P
ResponEliminaUna de les coses on més es veu la influència en la forma d'actuar de les persones a rel de les etiquetes, i lligant-ho amb altres apunts teus, és a l'escola. Se sap que molts nens actuen segons la seva etiqueta malgrat que no els vingui gens de gust. Si t'etiqueten com a mogut, et mouràs per no decebre les expectatives. I no et dic on em van etiquetar a mi ;)
jo veig que gira esquerra dreta i després dreta esquerra.
ResponEliminaEulàlia,
ResponEliminaJo també la veig que gira esquerra dreta i després dreta esquerra. Però jo tampoc sóc partidària de posar-me ni de posar etiquetes. En determinades èpoques de la nostra vida som alegres, i en d'altres tristos, o grapes o traçuts, o endreçats o no... Jo crec que tot depèn del moment i que les persones som un munt de coses que es designen per adjectius.
(segueix)
ResponEliminaMés que designar els adjectius ens encasellen i de vegades hem de fer salts vertiginosos per deixar enrere aquell adjectiu que ens està fent la guitza. Jo crec que la vida no és més que intentar desempellegar-nos dels adjectius que ens han posat i que ens hem posat.
Imaginar que una persona és d'una manera només té sentit si està morta, o congelada. La gent evoluciona i canvia i l'entorn ens fa anar literalment de cul i ens obliga als canvis i les adaptacions. Jo abans era sociable i simpàtic, per exemple, i no m'agradava el peix.
ResponEliminaPel què al sentit del gir de la noia, com que encara no tinc clara la lateralitat no puc dir cap on gira. Sorry.
El meu cas deu ser greu: jo sempre la veig girar en el sentit de les agulles del rellotge. Però saps què et dic? que amb aquestes coses, ni cas, que soc el que soc, però no el que era ni el que seré, que hom evoluciona, o si es prefereix, canvia :)
ResponEliminaNota d'aclariment a tots: el tema de posar la noia giravoltant ha estat una mena de divertimento, vull dir que jo no em crec tampoc aquesta mena de tests, però resulta entretingut mirar-la i intentar veure-la girant en sentit contrari. Una mica com aquells dibuixos en 3D que es van posar de moda fa uns anys i que costaven molt de veure i t'havies de posar guenyo per aconseguir-ho...
ResponEliminaAlberich, justament, de vegades aquestes etiquetes les portem tan "interioritzades" que ens les acabem empassant i ens marquen, actuem o diem coses perquè se suposa que som així o aixà. I ho fem ja d'una forma totalment inconscient, no perquè actuem.
ResponEliminaAlyebard, no saps com t'entenc! El dia que decideixo posar "ordre", en el sentit ortodox, resulta un desastre. Ja no trobo mai més res.
ResponEliminaBrian, no, si a mi també em semblen tonteries. El que ja no m'agrada tant són les etiquetes que de vegades ens condicionen més que no ens pensem
ResponEliminaGalderich, això és el que intento cada dia, ser l'Eulàlia. I crec que més o menys me'n surto. Com puc.
ResponEliminaVida, em sembla que et ben normal. Jo també la veig com tu. Aix! però jo no sé si sóc normal. Bé, ser "normal" ja és una etiqueta.
ResponEliminaEm sembla que m'estic embolicant...
Joan, són com ens veuen i com ens veiem nosaltres mateixos, i potser cada persona ens veu diferent.
ResponEliminaConec gent que ha esdevingut allò que li van vaticinar de petit: "et veig com una mare de família" o "et veig com un metge d'èxit". I llavors passen els anys i esdevé allò que li van dir de petit. Era una profecia? O es va sentir tan influït per la sentència que llavors va posar tot els seu esforç en "fer-la realitat". Potser hauria estat una bona arquitecta i ell un fantàstic pintor... Qui ho sap?
I va esdevenir Millet. Bé,
Volia dir... què li van dir al Millet de petit per esdevenir el que ha estat?
ResponEliminaClidice, m'encanta que siguem un desastre totes dues. Em sento acompanyada :D
ResponEliminaTens raó que l'escola posa aquestes etiquetes. ets mogut o empollón. A més els nens són cruels i es posen etiquetes. Quan la meva filla gran feia primer o segon(6-7 anys) a una nena li van posar l'etiqueta de "sexy". Què deurien entendre per sexy?
Francesc, afortunadament no la veus cap per avall!
ResponEliminamaite mas, m'agrada aquesta visió que la vida és desempellegar-nos d'adjectius, per afegir--ne de nous, i canviar-los.
ResponEliminaLluís, vivim certament en un món líquid i canviant. El teu comentari lliga directament amb el món líquid de Zygmunt Bauman...
ResponEliminaPel que fa a la noia: la veus quieta?
Leblansky, som com som, sí, i cada dia ens refem i canviem.
ResponEliminaI...deixem de banda les etiquetes.
Odioses etiquetes! Odioses de debò!! Siguem nosaltres mateixos, sense preocupar-nos-en. Les etiquetes que ens les posin altres, si ho volen; ni un minut perdut amb elles!
ResponEliminaLa pubilla aquesta ha girat dos cops en el sentit de les agulles del rellotge, després, un fos a negre. M'he marejat.
ResponEliminaEi, Eulàlia, si mai tens un dia tonto, però tonto de debò, un d'aquells dies que no saps què fer, aquí tens un test d'aquests de temperaments. Saps quina nova etiqueta carretejo des del dia que el vaig omplir? Agafa't fort, "guardiana proveïdora". A mi això no m'ho diuen a la cara.
El test dels trons.
ostres, jo et vaig etiquetar de creativa fa uns dies! I ni me'n vaig adonar que ho feia. No sé si demanar-te perdó o demanar-te que me'n donis les gràcies! :)
ResponEliminaMés que en la línia determinista (bé, potser dit així és exagerat), estic en la línia de la trajectòria personal, vaja, que tots podem evolucionar o com a mínim desplaçar-nos cap alguna banda! I en som responsables
Ferran, miraré de seguir el teu consell i no perdre ni un minut amb les etiquetes... De tota manera és cert que mai no som ben bé els mateixo i enm canviant, així que més val no fer-ne cabal. (O quedar-nos amb aquelles que ens agraden...)
ResponEliminaAi Matilde espero que t'hais refet i duguis el monyo al seu lloc!
ResponEliminaAixò de "guardiana proveïdora" m'ha arribat endins. No sé si em veig en cor de fer-lo, el test... i si em surt "vigilante de la playa"? No m'ho vull ni imaginar.
Si se'm passen els dubtes, ja us anunciaré el resultat. És que avui no tinc el dia prou "tonto".
;)
Marta (volar dde nit), dona, això teu no era una etiqueta, era una floreta ;) Gràcies, gràcies... Veus tot depèn de com ens les agafem!
ResponEliminaI en general sí, estic amb què evolucionem i es poden superar algunes etiquetes, mentre som vius.
jo anava llegint el teu text i mirant la noia i cada cop que la mirava canviava el sentit del gir... això no hauria de passar, no?
ResponEliminaai!