 |
| Foto del musical "Billy Elliot" basat en la pel·lícula del mateix títol. Canadian press |
Jo em dic Eulàlia i visc sotmesa a la doctrina del xoc. Com tu. Com el veí. No sóc alcohòlica però el meu mal podria ser equivalent al seu.
Ell potser es diu Pere, o potser Maria, o potser Àlex. Tenen un any més que la meva filla gran. Es queixaven d'una cosa ben simple: tenien fred. I van optar per la protesta.
La realitat els ha donat la benvinguda. Han viscut entre cotons, protegits de tot mal. Han cregut -hem cregut- que l'autoritat i les institucions estaven per defensar-los com a ciutadans.
I quina resposta han tingut? La policia ha sembrat la por. Ha vulnerat els seus drets, els seus drets com a humans i els seus drets com a infants, sense contemplacions.
El cap de la policia declara els ciutadans com a enemics i demostra la seva escassa convicció democràtica. I ningú el destitueix. El neoliberals governen arreu, vulnerant dia rere dia tots els nostres drets. Com a mínim tinc el consol de no haver-los votat. Cada dia enfonsen una mica més el pou on ha caigut la democràcia. I tenen l'excusa perfecta, una crisi que ells mateixos han provocat.
Malgrat el seu fracàs evident, tot segueix el seu curs pel pendent inexorable cap a l'infern.
No són ineptes. No són inútils. Són malparits.
I nosaltres, afectats per la doctrina del xoc, seguim perplexos, seguim palplantats, bloquejats. Jo també. Sóc una més. Què els diré a les meves filles quan em preguntin què hi vaig fer jo?
Encara no tinc la resposta. Encara estic en estat de xoc.
És clar... Jo també.
ResponEliminaÉs un afer polític i cal demanar explicacions on calgui, i que passin coses. Però també és una qüestió personal: veure aquests polis m'ha fet recordar qui són veritablemente els polis, i com en fugíem quan eres joves, que la pasma ens donava tan mal rotllo...
Rellegir la nostra història des de l'òptica que ens planteja Naomi Klein en la seva doctrina del shock ens fa veure la realitat d'una forma molt diferent.
EliminaNo he llegit el llibre, tinc entès que són 500 pàgines cabdals, però dures. Vaig agafar l'afer de l'institut perquè em va semblar un exemple clar de la doctrina del xoc. Però si veiem què ens estan fent, les retallades, la reforma laboral, l'enduriment de les condicios és doctrina del xoc aplicada fil per randa.
el video impressiona, encara que de fet ja ho havia llegit això, ho van crear a partir de Vietnam i ho van dissenyant aprenent dels Nazis. Els russos tenien un sistema molt semblant, Stalin va mantindre als russos en xoc fins la caiguda del mur de Berlin.
ResponEliminaSembla que els darrers 50 anys de la nostra història s'hagin basat en aquesta doctrina. No es tracta de "conspiracions" sinó de pràctiques establertes. El primer pas és ser-ne conscient. Oposar-s'hi costa una mica més, però hi ha maneres, hi ha un munt de coses derivades del 15M que estan donant alguns fruits. Passa que els grans mitjans de comunicació no se'n fan ressò, és clar.
EliminaSobre el tema de València cal escoltar la veu de Mònica Oltra. Al Youtube la trobareu -estic en un ordinador sense altaveus- i una de les coses que diu és que cal felicitar als nens (estem parlant de nens?) perquè han fet un procés de maduresa en sortir al carrer a exigir els seus drets. Això és molt en un moment en que tots estem en paràlisi.
ResponEliminaGràcies per la referència, És cert que s'estan despertant consciències, i el que han fet al sistema educatiu públic a València (és el model, potser?) és molt greu. Corre una entrevista d'una estudiant per una "periodista" de intereconomia molt interessant, però no és molt apta per a cardiacs (pel nivell de la periodista, és clar)
EliminaQueda un altre consol: quan arribem a l'infern, ells també cremaran. Ho sé, és poc consol, però és més que res.
ResponEliminaFerran, em sembla que abans d'arribar a l'infern hi hem de fer alguna cosa. Perquè no tinc clar que ells cremin, sincerament.
EliminaEulàlia, no sé d'on l'has tret, però penjant aquest vídeo fas una gran aportació per a estendre l'"estat de xoc" de les nostres consciències.
ResponEliminaQuant al PP, no se'n pot esperar res. Que no faci massa mal, si pot ser. I que no sigui massa tard per a refer-nos-en algun dia...
Joan, la imatge és d'una pel·li molt divertida que té la política de la Tatcher com a decorat. La Tatcher, que va inspirar els polítics que ara suportem. I jo, malgrat ser un espanyol federalista, no me'n vaig a mirar què fa el PP: em quedo garratibat veient què fan aquests, els "nostres". Una gent que són igual o pitjor que aquells (jo diria que pitjor). No acabo de comprendre perquè els nacionalistes catalans mireu a Espanya i els espanyols federalistes mirem a Catalunya. Coi de país estrany!
EliminaJoan el video s'hauria de fer córrer, com la pel·lícula i el llibre. Em sembla que és un problema global, no del PP, ni tan sols de CIU. Capitalisme del desastre en diu Naomi Klein. O neoliberalisme.
EliminaEulàlia, crec que fas bé definint aquesta gent: jo fa un temps dubtava si eren ineptes o malparits. Ara ja sé que no són ineptes.
ResponEliminaNo sabem ben bé com ens podem vacunar contra la doctrina del xoc, la Klein noho explica. Cal estar informats, seria la conclusió. Cal tornar a creure en l'educació crítica, etc. I cal sobretot sortir a passejar, veure una posta de sol, banyar-se (en aigües termals), dormir molt i ben acompanyats, entretenir-se cuidant les plantetes del jardí (o del balcó).
La Klein tan sols diu informar-se, però, com? Naturalment ser capaç de destriar el gra de la palla, fomentar l'anàlisi crítica, fins i tot llegir les coses que ens fan urticària.
EliminaPerò també és molt importatnt saber què és important: gaudir de petits instants, seure sota solet hivernal, abraçar-se i fer-se petons.
Una postura que sovint m'assalta és la de "no ho heu volgut així? no heu votat als botxins? doncs apanyeu-vos amb ells!". És clar, em dura només uns segons, que ni volent es pot posar un d'esquenes a la realitat: com fer-ho si et retallen el sou, et pugen els impostos o t'acomiaden de la feina? Això per no parlar de la solidaritat obrera... on es va perdre, quan i per quins motius?
ResponEliminaHola, concisas y precisas letras desnudan a golpe de talento la germinal belleza de este blog,si te va la palabra encadenada, la poesía, te espero en el mio,será un placer,es,
ResponEliminahttp://ligerodeequipaje1875.blogspot.com/
gracias, buen día, besos trileros..