Pau Riba, Pastora, Riell Bulevard i altres artistes no convidats (misteris blogaires)

Entro al blog i m'adono que alguna cosa ha passat. Una pila de nous visitants i pàgines visitades il·lustra el gràfic de la pàgina d'estadístiques.

A primer cop d'ull, no entenc res. És evident que els darrers posts no són cap meravella i més aviat deixen què desitjar, com per generar tant de trànsit. Les ludopaties o la pobresa  no generen tant d'interès i tampoc no he esbombat res personal que provoqui la tafaneria, com ara fa uns mesos, en què vam més que triplicar en nombre visitants en un sol dia.

De sobte, me n'adono.

Fa cosa d'un any, poc més o menys, per aquí el Riell Bulevard ens vam embrancar a parlar, en diversos posts, sobre Pau Riba.

Si no recordo malament, tot va començar un dia que en Lluís va publicar un post sobre la importància del cognom, o més aviat, sobre com sobreposar-se al pes del cognom. D'allà vam enfilar tota una sèrie de posts i comentaris en què ens emplaçàvem, sense que finalment es concretés res, a anar a veure un concert de Pastora.

El que ens hauria agradat era veure un concert intergeneracional que aplegués Pau Riba i Pastora, però, en fi, al final les propostes s'esvaeixen, es fonen i s'escolen com aigua entre els dits. El darrer que en queda de tot allò és un comentari d'en  Jordi de Tiana del passat novembre on m'anunciava un concert al proper mes de març.

Ara de sobte, les visites a aquelles pàgines s'han multiplicat. I totes provenen de recerques a google de les paraules "pau riba", bé "pau riba fills" i d'altres termes similars.

No cal ser una mustela per veure què ha passat. Dilluns, TV3 va emetre el programa El convidat, amb Pau Riba, i segurament el programa ha generat l'interès per saber "més" sobre el personatge. I vet aquí que aquells que es dediquen a googlejar es topen amb aquells vells posts.

Tot plegat em duu a pensar. Tot d'una, d'una forma totalment accidental, una sèrie de gent s'haurà passejat per aquest bulevard. Dubto que tornin, ni que deixin petja. Probablement nosaltres tampoc els en deixarem. Aquests visitants passen silenciosos, de puntetes, no deixen comentaris i el seu rastre és numèric, fred.

El blogs segueixen essent minoritaris i íntims i la televisió és massiva i generalista. I a mi ja m'està bé que sigui així. D'alguna manera, durant aquest parell de dies que dura la cosa, ens devem haver complementat.

I això tampoc no és una mala notícia. Imagino.