La vida és plena de rocs i tolls d'aigua. La vida és un riu que fa giragonses sobre els seus còdols. Ens hi esforcem, ens hi estem esforçant, a treure els còdols i caminar sobre la sorra fina. Però no sempre en sabem prou i queda algun roc enmig del riu.
Em miro els teus ulls de mel, ferits per gestos maldestres. Al vespre vaig fer un gest sense sentit, absurd i nul, i es va obrir la porta de l'infern.
Sempre volem protegir allò que més estimem, com un tresor fràgil que cal cuidar de qualsevol perill, però de vegades no en sabem prou i escollim el camí equivocat.
No hi res més dolç que fer-nos l'amor al matí. O al vespre. O a mitja tarda. Dir-nos que ens estimem amb els nostres cossos abraçats, petons tendres, paraules càlides a cau d'orella. Al sofà, al llit, a la banyera.
Miro el rellotge. Falten unes hores venir-te a buscar. Busco la pala per treure el roc del llit del riu.
Què bonic és l'amor, la veritat. Preparar-lo, arreglar-ho tot, posar-ho tot maco. No és que de vegades no en sapiguem més, és que de vegades les coses són molt complicades...
ResponEliminaI per què no? Fins i tot és possible caminar sobre els còdols :)
ResponEliminai era feliç, estava enamorat .....
ResponEliminasi no podem treure tots els còdols, ens acostumarem a caminar damunt seu. Tot per copsar moments feliços, que mai ens faltin.
ResponEliminaSi tot fossin platges de sorra fina, la història seria ben avorrida.
ResponEliminaEls còdols es poleixen a base de cops.
És bonic però a vegades fa mal. Si guanya la primera part i és més bonic que dolorós és urgent no perdre ni un matí, ni un migdia, ni una tarda, ni una nit... I si guanya la segona part, a vegades també.
ResponEliminaUs responc més o menys a tots:
ResponEliminaCaminar sobre el còdols, polir-los (però no estic segura, Joan, que els còdols els puleixin els cops, sinó l'efecte de l'aigua), arreglar el llit del riu: cuidar i amorosir. Segurament aquesta és la clau, intentar cuidar l'altre, com un tresor. I fer-ho el millor possible.
I tant que sí, Eulàlia, tot lo bé que sapiguem :-)
ResponEliminaEstic amb tu Lali...
ResponElimina