diumenge, 2 de novembre de 2008

No sé on sóc

No sé on sóc.
Em sento caure lentament.
Com sospesa
en un vent invisible.
A mida que caic,
tot és més gris,
més fosc,
més fred.

No veig el fons.
Cauré eternament?

Em sento parar.
Veig el teu rostre.
I una espurna brilla dins meu.
Dolorosa.

Et vull cridar.
No em sento la veu.

Ho intento de nou.
No em sents.
No fa l'efecte que puguis.

Crido, ara sí.
Un crit desesperat.

Però tu,
et gires i marxes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails