 |
| Foto: Ariadna |
M'abraces estreta i em petoneges, petó rere petó.
Tinc un regal per tu, em dius.
2011 petons.
Avui són més importants les teves paraules que les meves.
dimarts, 17 de maig del 2011
De l'amor incondicional al capvespre
Vens cap a mi amb un somriure ample, els ulls brillants, el rostre il·luminat.
M'abraces estreta i em petoneges, petó rere petó.
Tinc un regal per tu, em dius.
2011 petons.
Avui són més importants les teves paraules que les meves.
M'abraces estreta i em petoneges, petó rere petó.
Tinc un regal per tu, em dius.
2011 petons.
Avui són més importants les teves paraules que les meves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És curiós, en el paper no hi veig les típiques arrugues que provoca la caiguda sobtada i incontrolable de la humitat de les babes. En fi, felicitats i conserva-la com un tresor i demana-li que te'l signi!
ResponEliminala nena no es de lletres, pero si és sencera, no en treguis el pitet fins d'aqui una setmana.
ResponEliminavolia dir sincera i no sencera, que també ho deu estar, faltaria més.
ResponEliminaGalderich, la foto ha estat "planxada" convenientment amb fotoxop per evitar mostrar les arrugues ;P
ResponElimina(Després d'un apunt trist necessitava una mica d'alegria...)
Puigcarbó és sincera, sencera i més coses...per cert què vols dir que no és de lletres? Només té 7 anys...
ResponElimina:-)
ResponEliminaAh! l'amor paternofilial ( bé, en aquest cas maternofilial) que bonic. I pensar que jo, solter empadreït, em perdo tot això. Miraré d'adoptar algun goset. Per alguna cosa hem de començar...
ResponEliminaSi m'ha emocionat a mi i tot ja m'imagino com se't deuen haver posat els ullets en llegir aquest missatge tan preciós.
ResponEliminaQuina cosa més gran hi ha en el món que aquest dibuix i aquesta declaració tendra i sincera d'amor incondicional! felicitats per tanta joia!
ResponEliminaUna cosa que no tindré mai, i em fot, és un fill/a que m'escrigui alguna cosa tan preciosa com aquesta. "Gallina de piel".
ResponEliminaQue teeeendre!! Espero amb ganes que em toqui el torn!
ResponEliminaUn text preciós: un bucle d'amor infinit! L'enhorabona!!
ResponEliminaÉs maquíssim
ResponEliminaai, pensaba era més gran. De totes maneres ALS SET ANYS NO N'HI DEU HAVER CAP DE LLETRES, tinc un parell de nets de 8 i deu n'hi do com baden amb l'ortografía, per a mi que els fan llegir poc.
ResponEliminaHaurem de fer una col·lecta per comprar-te una fregona, que molt em temo que ho hauràs deixat tot perdut.
ResponEliminaDe vegades te'ls menjaries i d'altres lamentes no haver-te'ls menjat. Però coi, són tant macos quan volen...
Un amor tridimensionalment esfèric. Curiós concepte. M'ha agradat. M'encanta aquest món senzill als ulls d'un infant.
Només de llegir-ho ja em desfaig... :P
ResponEliminaFelicitats, Eulàlia, ets ben afortunada!
Brian :D
ResponEliminaGregori Samsa , compra el gosset,si vols, però... vols dir que a les escoles de gossos els ensenyen a escriure?
ResponEliminaEl porquet, sí, és clar. Després de l'ultim post, necessitava una mica d'optimisme. Aquest no és un gran post, ni res d'això, però fa pujar l'estat d'ànim ;)
ResponEliminaEsperat d'aqui uns anys...la meva també em feia aquestes cartes i ara em deixa de la mà quan ens apropem a l'escola...vol ser gran...snif!
ResponEliminaElfreelang , com diria la meva mare: val més que tots els diners del món! No m'agrada massa la reducció monetària dels sentiments però entenc què vol dir...
ResponEliminaTinc una colla d'aquestes mostres d'afecte. Algun dia hauré de pensar què en faig d'ells.
Ferran, tenir fills ara sembla possible per tothom, hi ha les adopcions, acollides...
ResponEliminaSegiur que aquest amor incondicional també es produeix en aquests casos. No és res genètic sinó de relacions i afectes...
Sí, emociona molt...
SM aviat, aviat... primer dibuixos (que ja en deus tenir) després els textos :D
ResponEliminaPuigmalet: m'ha agradat com ho has dit "bucle de l'amor infinit".
ResponEliminaAlyebard, que haig de dir? que sí, ves!
ResponEliminaPuigcarbó, tot just aprenen com és la lletra lligada. A primer (6-7anys) tot just aprenen a fer-la. Algun mestre potser ho podria explicar millor que jo. L'important en aquest estadi es que facin la relació so-lletra i comencin a lligar paraules. Moltes vegades ni tan sols saben separar-les. En aquest sentit, el text és força "avançat", les paraules estan "separades" de forma bastant correcta i en realitat hi ha "poques" faltes...
ResponEliminaPerò la meva credibilitat és poca, en aquest cas, així que si algun mestre em vol donar la raó o treure-me-la, benvingut sigui...
;P
JoanLlàstima que de grans ens compliquem tan el món...
ResponElimina"amor tridimensional esfèric".També me l'apunto.
Rita, sí, em sembla que sí que en sóc d'afortunada...
ResponEliminaAris, la meva gran tampoc no m'agafa la mà, ja. Però encara m'escriu cosetes com aquesta de tant en tant, a la seva manera.
ResponEliminaI sobretot, m'encanta quan encara vol que ens revolquem pel llit totes dues fent "mimitus".
Què bonic! Què tendre! Quina sort que t'escriguin aquestes paraules i gaudir-ne.
ResponEliminaCal gaudir dels fills ara quan són petits, perquè després ... creixen!
ResponEliminaMés endavant les emocions que produeixen solen ser més fortes:)
Bona nit Eulàlia i enhorabona per la carta de la teva filla.
Ep, quina foto més maca i quin text més emocionant, tendre i bonic...
ResponEliminaPer molts anys, Eulàlia!
Amb els anys aquestes demostracions prenen una altra expressió no menys valuosa. Mon fill pot córrer a casa per recuperar-me la connexió a internet perduda o anar-me obsequiant, any rere any, les luxoses obres del Jordi Savall. Ja t'asseguro que quan escolto la "Dinastia Borja" sento el seu amorós suplement.
ResponElimina