dimarts, 17 de maig de 2011

De l'amor incondicional al capvespre

Vens cap a mi amb un somriure ample, els ulls brillants, el rostre il·luminat.



Foto: Ariadna

M'abraces estreta i em petoneges, petó rere petó.
Tinc un regal per tu, em dius.



2011 petons.

Avui són més importants les teves paraules que les meves.

33 comentaris:

  1. És curiós, en el paper no hi veig les típiques arrugues que provoca la caiguda sobtada i incontrolable de la humitat de les babes. En fi, felicitats i conserva-la com un tresor i demana-li que te'l signi!

    ResponElimina
  2. la nena no es de lletres, pero si és sencera, no en treguis el pitet fins d'aqui una setmana.

    ResponElimina
  3. volia dir sincera i no sencera, que també ho deu estar, faltaria més.

    ResponElimina
  4. Galderich, la foto ha estat "planxada" convenientment amb fotoxop per evitar mostrar les arrugues ;P
    (Després d'un apunt trist necessitava una mica d'alegria...)

    ResponElimina
  5. Puigcarbó és sincera, sencera i més coses...per cert què vols dir que no és de lletres? Només té 7 anys...

    ResponElimina
  6. Ah! l'amor paternofilial ( bé, en aquest cas maternofilial) que bonic. I pensar que jo, solter empadreït, em perdo tot això. Miraré d'adoptar algun goset. Per alguna cosa hem de començar...

    ResponElimina
  7. Si m'ha emocionat a mi i tot ja m'imagino com se't deuen haver posat els ullets en llegir aquest missatge tan preciós.

    ResponElimina
  8. Quina cosa més gran hi ha en el món que aquest dibuix i aquesta declaració tendra i sincera d'amor incondicional! felicitats per tanta joia!

    ResponElimina
  9. Una cosa que no tindré mai, i em fot, és un fill/a que m'escrigui alguna cosa tan preciosa com aquesta. "Gallina de piel".

    ResponElimina
  10. Que teeeendre!! Espero amb ganes que em toqui el torn!

    ResponElimina
  11. Un text preciós: un bucle d'amor infinit! L'enhorabona!!

    ResponElimina
  12. ai, pensaba era més gran. De totes maneres ALS SET ANYS NO N'HI DEU HAVER CAP DE LLETRES, tinc un parell de nets de 8 i deu n'hi do com baden amb l'ortografía, per a mi que els fan llegir poc.

    ResponElimina
  13. Haurem de fer una col·lecta per comprar-te una fregona, que molt em temo que ho hauràs deixat tot perdut.

    De vegades te'ls menjaries i d'altres lamentes no haver-te'ls menjat. Però coi, són tant macos quan volen...

    Un amor tridimensionalment esfèric. Curiós concepte. M'ha agradat. M'encanta aquest món senzill als ulls d'un infant.

    ResponElimina
  14. Només de llegir-ho ja em desfaig... :P

    Felicitats, Eulàlia, ets ben afortunada!

    ResponElimina
  15. Gregori Samsa , compra el gosset,si vols, però... vols dir que a les escoles de gossos els ensenyen a escriure?

    ResponElimina
  16. El porquet, sí, és clar. Després de l'ultim post, necessitava una mica d'optimisme. Aquest no és un gran post, ni res d'això, però fa pujar l'estat d'ànim ;)

    ResponElimina
  17. Esperat d'aqui uns anys...la meva també em feia aquestes cartes i ara em deixa de la mà quan ens apropem a l'escola...vol ser gran...snif!

    ResponElimina
  18. Elfreelang , com diria la meva mare: val més que tots els diners del món! No m'agrada massa la reducció monetària dels sentiments però entenc què vol dir...

    Tinc una colla d'aquestes mostres d'afecte. Algun dia hauré de pensar què en faig d'ells.

    ResponElimina
  19. Ferran, tenir fills ara sembla possible per tothom, hi ha les adopcions, acollides...
    Segiur que aquest amor incondicional també es produeix en aquests casos. No és res genètic sinó de relacions i afectes...

    Sí, emociona molt...

    ResponElimina
  20. SM aviat, aviat... primer dibuixos (que ja en deus tenir) després els textos :D

    ResponElimina
  21. Puigmalet: m'ha agradat com ho has dit "bucle de l'amor infinit".

    ResponElimina
  22. Alyebard, que haig de dir? que sí, ves!

    ResponElimina
  23. Puigcarbó, tot just aprenen com és la lletra lligada. A primer (6-7anys) tot just aprenen a fer-la. Algun mestre potser ho podria explicar millor que jo. L'important en aquest estadi es que facin la relació so-lletra i comencin a lligar paraules. Moltes vegades ni tan sols saben separar-les. En aquest sentit, el text és força "avançat", les paraules estan "separades" de forma bastant correcta i en realitat hi ha "poques" faltes...
    Però la meva credibilitat és poca, en aquest cas, així que si algun mestre em vol donar la raó o treure-me-la, benvingut sigui...
    ;P

    ResponElimina
  24. JoanLlàstima que de grans ens compliquem tan el món...

    "amor tridimensional esfèric".També me l'apunto.

    ResponElimina
  25. Rita, sí, em sembla que sí que en sóc d'afortunada...

    ResponElimina
  26. Aris, la meva gran tampoc no m'agafa la mà, ja. Però encara m'escriu cosetes com aquesta de tant en tant, a la seva manera.

    I sobretot, m'encanta quan encara vol que ens revolquem pel llit totes dues fent "mimitus".

    ResponElimina
  27. Què bonic! Què tendre! Quina sort que t'escriguin aquestes paraules i gaudir-ne.

    ResponElimina
  28. Cal gaudir dels fills ara quan són petits, perquè després ... creixen!
    Més endavant les emocions que produeixen solen ser més fortes:)

    Bona nit Eulàlia i enhorabona per la carta de la teva filla.

    ResponElimina
  29. Ep, quina foto més maca i quin text més emocionant, tendre i bonic...
    Per molts anys, Eulàlia!

    ResponElimina
  30. Amb els anys aquestes demostracions prenen una altra expressió no menys valuosa. Mon fill pot córrer a casa per recuperar-me la connexió a internet perduda o anar-me obsequiant, any rere any, les luxoses obres del Jordi Savall. Ja t'asseguro que quan escolto la "Dinastia Borja" sento el seu amorós suplement.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails