La teta asustada (2)

A remolc dels comentaris del Lluís sobre la pel·lícula, i també gràcies a altres crítiques positives que n'havia llegit, he anat a veure "La teta asustada" de Claudia Llosa.

Primera sorpresa: la pel·lícula està subtitulada en català. Se'm fa un pèl estrany els primers minuts.

Segona sorpresa: Subtitulen "també" el castellà i no tan sols el "quetxua". Això se'm fa encara més estrany (durant tota la pel·lícula).

L'argument tracta, entre d'altres coses, de la superació de les pors heretades i de la por que suposa afrontar-se a la llibertat. En definitiva la por a fer-nos grans, a créixer.

Suposo que hi haurà molta gent a qui no agradi el ritme, la cadència, el qual és reposat i fixant-se en el detalls. A mi em va agradar, crec que era el just i necessari i em vaig sentir hipnotitzada per la història tot el metratge de la pel·lícula.

Em trobo pensant detalls de la pel·lícula recordant fragments o imatges. Repensant algunes coses que transmet. Això em fa pensar que potser hi ha mil detalls que se m'han escapat i que potser hauria de revisionar-la per copsar-los tots.

En definitiva, m'ha semblat una pel·lícula recomanable, tot i que hi haurà gent que la trobarà lenta o estranya.

Contesto aquí la pregunta que es plantejava en Lluís sobre la possible relació familiar entre Clara Llosa i l'escriptor Mario Vargas-Llosa. Ell és el seu oncle. Entre d'altres coses aquesta relació li ha fet valdre a molts blogs peruans i algun you tube l'adjectiu de "racista" a la pel·lícula. Jo no comparteixo aquesta visió. Més aviat al contrari, des d'aquest punt de vista, crec que qui surt més malparada és justament la rica mestressa i no pas els quetxues. Potser em falten elements d'anàlisi, però no em sembla justificable l'adjectiu de "racista", tot i el parentiu de la directora amb Vargas Llosa. Tenim altres exemples de nebodes i oncles que no tenen res a veure ideològicament.


Un apunt final: com a dona m'ha fet durant tota la pel·lícula molta angúnia la idea de la patata allotjada al bell mig de la vagina. Evidentment el fil argumental gira al voltant d'aquest fet. Però crec que em vaig passar bona part de la pel·lícula contraient els músculs de la zona i amb una veueta en el meu rerefons mental que m'anava repetint "que se la tregui, que se la tregui..."