dijous, 19 de març del 2009

Violència contra les dones, de gènere, maltractaments...


Maltracte I

El pitjor no és l’ull de vellut,
aquest blau que camufles
sota les ulleres de sol
i tres capes de maquillatge.

És pitjor la seva mirada,
fixada amb duresa al teu rostre
al ritme dels cops que et clavava.

I molt pitjor són els seus mots,
la tendresa desapareguda.

I aquesta culpabilitat que sents...

No ser ningú.
No ser persona.




Arran de l'ultim missatge d'"A la brasa i al Caliu" he tornat a pensar en el tema dels maltractaments. Ara fa uns mesos vaig penjar un poema d'una sèrie que tinc escrita sobre el tema. M'hi he apropat des del punt de vista de la víctima. Em sembla que la vivència de la víctima és molt complexa. Que aquella persona a qui més estimes et menystingui, t'anul·li, et faci sentir que ets no-res, i acabar creient-ho ha de ser duríssim... El tema és molt complicat. I molt difícil de sortir-se'n.

M'agradaria pensar que en aquests versos, dels quals avui en deixo la segona mostra, potser apunto alguna cosa que valgui la pena i que pugui portar algú a reflexionar. Però no sé si ho aconsegueixo.

1 comentari:

  1. Jo crec que en els versos "claves" bé la qüestió. La víctima pot arribar a ser patètica i inspira, segons com, llàstima, però el mal el fa l'agressor. I ens hem d'esforçar tots -i totes- per tal que aquestes situacions no arribin a ser encara més intolerables.

    Gràcies per publicitar-me el bloc tan directament.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails