
I
El sol s'enteranyina
però escalfa les galtes,
lleument.
El vent refresca
em deixo la jaqueta posada
i m'assec.
II
Una barca ganduleja
sobre les lleus onades,
indolent.
III
Em trec sabates i mitjons
i deixo que la sorra es filtri
entre els meus dits.
IV
Rosques, el cadell salsitxa,
juga embogida amb la sorra,
salta, fuig corrents,
es mulla,
s'espanta de la petita onada,
s'esvalota, descobreix món.
V
Converso.
Callo.
VI
Obro el diari.
El torno a tancar.
Tanco els ulls.
El so del mar em bressola.
Recordo moments.
Els obro.
El mar calmat s'extén fins a l'horitzó.
Gaudeixo.
De la platja quasi deserta
en primavera.
VII
Penso en tu.
Després de llegir els dos posts del Lluís sobre Boris Vian i Kurt Cobain, aquest post meu em sembla superflu i ensucrat. Què hi farem. El món està fet de contrastos. Avui m'he sentit especialment bé gaudint del paisatge i la calma del mar, allà al maresme. De tornada, al vespre en tren, gaudia de la música de l'emepetres i la lectura. Ha estat un bon diumenge.
agradables sensacions
ResponEliminano es tan ensucrat, i acaba bé
ResponElimina"penso en tu"
Només (o millor dit, sort que ho és), un poema ple de sentiment, qui diu que això és menys important? Preciós...
ResponEliminaEls altres també...
T'informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació d'avui.
ResponEliminaCom m'agraden el mar i la platja en aquesta època. Que bé que hi fas sentir!
ResponElimina