dilluns, 20 d’abril de 2009

La frase independentista del dia: Víctor Alexandre

Llegeixo al diari Avui aquesta frase de Víctor Alexandre, de qui ja vaig parlar ara fa uns mesos:

"Entre la independència per al 3000 que planteja la direcció d’ERC i l’acte de sobirania que suposa la proposta de Carretero em quedo amb la segona opció. ERC justifica l’immobilisme en nom de les polítiques socials. Quina política social hi ha més important que la llibertat? El 2010 caldrà fixar una data. Només així la independència deixarà de ser una pastanaga per ser una realitat."

Ja em perdonareu, però em sembla evident que hi ha moltes polítiques socials a defensar. Dir que la llibertat és la més important és una frase bonica, però totalment demagògica. I no crec que Esquerra, ancorada en la lluita interna permanent, tingui present portar a terme moltes polítiques socials... No serà que el seu immobilisme prové d'un mirar-se el melic constant i d'una incapacitat recalcitrant dels seus dirigents?

7 comentaris:

  1. ai que patirem! i mira que en sabem de perdre el temps! znif

    ResponElimina
  2. Jo estic per la llibertat -inclosa la nacional, no cal dir- i les polítiques socials. No crec que una cosa i l'altra siguin incompatibles. Precisament, la "gràcia" d'un partit com Esquerra està en unir aquestes dues menes de combats. Això no vol dir que els seus dirigents l'encertin sempre.

    ResponElimina
  3. Quan es recorre a la paraula "llibertat" a vegades se'm posa la pell de gallina: fixem-nos en qui usa aquesta paraula de forma constant. Llibertat de mercat, acomiadament lliure. Sobretot quan aquesta paraula es fa servir per a no dir-ne d'altres, o per a apartar-les: justícia, igualtat, cohesió... La "llibertat", curiosament, no la fan servir els llibertaris sinó els liberals. Els qui volen la llibertat per a sí. A la sabana, és el lleó qui reclama llibertat: les gaseles demanen igualtat i democràcia.
    No sé si el V. Alexandre és "carreterista", però compte amb el xicot. El Puigcercós diu d'ell que és un "independentista de centredreta". Si el Puigcercós el troba de centredreta, imagino que deu ser un autèntic dretà. De fet, ja ho sembla si te'l mires bé.

    ResponElimina
  4. Home Lluís, no trobes que comença a ser una mica avorrit això de les dretes i les esquerres? Perquè, honestament, hi ha diferència? cal que n'hi hagi? En el món de fa cent anys tenia significat, en l'actual no gaire em sembla. I el Puigcercós pot cantar missa ... fins a les properes eleccions que la "morrà" serà "aspactaculà", com diuen al Polònia. Ell i el Saura podran anar de la maneta a l'INEM, mentre els de "dretes" es faran un panxó de riure.

    ResponElimina
  5. Clidice: Durant algun temps vaig arribar a crerure aquest discurs que la diferència entre dretes i esquerres estava superada. Però després dels anys de govern del PP, després dels anys del govern de Bush crec que podem afirmar rotundament que SÍ, hi ha diferència. Una diferència clara entre les polítiques de dretes i les d'esquerres.

    ResponElimina
  6. Em penso que no podria més en desacord amb el comentari de la Clidice: el discurs neoliberal ha volgut esborrar la dialèctica, però a mi em sembla que potser mai no ha estat tan clara la distinció. És cert que la classe obrera ho va deixar de ser per voluntat pròpia, per accedir així a la classe de consumidors de ple dret. Fins aquí, sí. Però això no nega que es facin polítiques de dretes o d'esquerres, ni que hi hagi classes, mal que dolgui.
    La burgesia no ha plegat mai, per exemple. En Vázquez Montalbán deia (més o menys): "em fa gràcia que justament la burgesia negui l'existència de classes socials, quan ells han mantingut la seva per damunt de tot: clubs de golf, segones residències en urbanitzacions de luxe, restaurants selectes, partits polítics, escoles privades inaccessibles..."
    La situació global tampoc no s'entén sinó partim de l'anàlisi marxista: la guerra entre mussulmans i occident és una guerra de classes en definitiva (ningú no seguiria Al-Qaeda en un paisatge de justícia equitativa), i la situació a la llatinoamèrica no té explicació possible sinó ho mirem així. Hugo Chávez no seria tan insultat sistemàticament sense uns polítics i uns media de dretes (cal informar-se una mica i veure que Venezuela ha fet un salt enorme vers la igualtat i la cohesió, i que tan sols la dreta reaccionària no el tolera: cal veure les polítiques sanitàries, educatives i socials del Chávez per a comprendre, més enllà de la seva verborrea).
    Però fins i tot aquí a casa nostra ens afecta. Jo no sé si hi ha gent que es mira el melic i no veu què passa als suburbis de les grans ciutats -i de les mitjanes-. No sé si algú s'adona de què vol dir emparar el liberalisme, ni de quines conseqüències té.

    ResponElimina
  7. Conec algú (en preservo el nom) que va treballar alguns anys pròxim al president Pujol. Després va continuar treballant pròxim al president Maragall i al president Montilla. Em confessava, quan va venir el govern d'esquerres que es va sentir fortament enganyat pel govern de dretes. Va descobrir que existia "una altra Caalunya" la marginal, a dels barris d'immigrants, la de les escoles sense mitjans. Potser no és que es mirés el melic, sinó que no li van deixar veure el paisatge.
    Potser els anys de govern de dretes van aconseguir en la població això: fer creure un miratge.
    Cal mirar els suburbis...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails